Polinyà "de todos"

Me ha defraudado mucho que el alcalde de mi pueblo (PSC) se manifieste encontra de la Moción de censura ( http://www.eldiario.es/politica/Unidos-Podemos-reclama-mocion-censura-Mariano-Rajoy_0_637636406.html ) Es peraba mucho más de él. El PSC de Polinyà fue siempre Felipista. Ahora no se si es Felipista o qué. Pero la realidad es que se muestra encontra de la moción de censura que plantea Unidos Podemos. Con lo que está callendo; paro, sueldos de miseria, caida de las pensiones, caida de los servicios, corrupción humillante, problemas financiacion municipal, jóvenes que nos abandonan en busca de futuro, etc, etc. no es tiempo de mantener a Rajoy, como están haciendo PP y C's. Hay que echar al PP de las instituciones. Me gustaria saber lo que piensa el resto del equipo de Gobierno.

Les nostres companyes i veïnes de Polinyà, Mari Carmen Gámez i  Roque Fernández , van participar a aquest cicle de l'Associació Sabadell per la República, donant  el seu testimoni com a represaliats de la Dictadura Franquista en la caiguda de les Joventuts Comunistes de Poblenou i la seva detenció com a militants el desembre de 1973. Gràcies, companyes, per la vostra lluita, que mai heu abandonat!! Memoria historica, las detenciones de Pueblo Nuevo de Sabadell años 1972-73 Raque Muñoz García

Noto algo que no me gusta del ambiente político de Polinyà. Es importante reconocer que la izquierda ha sido siempre mayoría desde el año 1987. Sin embargo no siempre la izquierda ha gobernado, salvo del 1987 al 1995 que gobernaron en pacto ICV y PSC. A partir de ese año el PSC gobernó con CiU, aun manteniendo la mayoría entre las dos formaciones políticas de izquierdas. Aquella situación creó un gran malestar entre ambas formaciones que aun perdura. Muchos pueblos quisieran tener esta situación de mayorías de izquierdas, sin embargo, nosotros que la tenemos no queremos o no sabemos sacarle rendimiento a ese valor y lo que hacemos es no responder a las expectativas de la ciudadanía y dar vidilla a la derecha. Por qué no hay en Polinyà un gobierno de la izquierdas plural, cuando si es posible? Esa es la pregunta que nos hacemos y la respuesta que esperamos. Esta situación lleva a que haya un equipo de gobierno en minoría y una oposición, dura con el objetivo de cargar las tint

Este 9 de marzo teníamos la oportunidad no solo de mostrar nuestro rechazo a los recortes en la educación y en la construcción de escuelas, de expresar la oposición a una ley antidemocrática e injusta, como la LOMCE , sino también de defender qué espacio debe ocupar la educación en nuestra sociedad. En Polinyà a principio de los años 80 un niño muy pequeño iba de la escuela Pere Calders a su casa y al cruzar la carretera por la calle Ramoneda, fue atropellado por un vehículo y herido gravemente, le detectaron una fractura craneoencefálica. Los vecinos y padres de alumnos veníamos reivindicando el semáforo en esa zona del paso de escolares. En esos años también reivindicábamos escuelas, participábamos en las decisiones que se tomaban en la escuela, luchábamos y apoyábamos las reivindicaciones de los profesores que iban a mejorar la educación de nuestros hijos. Todo en la línea de la defensa de la escuela pública, laica y de calidad.   A todo esto los profesores no eran tan l

Es cert que el projecte que se’ns presenta, per part de l’Ajuntament, sense dubte, millorarà l’espai d’aquesta part del poble. En principi, seran els ciutadans qui guanyaran als cotxes i no com ara. Ara bé. Dit això, no es menys cert, que estem en una crisis, que pel que sembla, ha vingut per quedar-se i que la nostra gent, ho està passant molt malament. Hi ha gent que viu amb una situació molt precària. Les dades diuen, que un de cada cinc persones es troben en risc de pobresa. Es pot donar el cas, que la gent que ho passa tan malament, vegi aquest projecte com un enemic. Que vexi que per culpa del projecte no se li atendrà com cal. I es que un milió de euros per gastar en aquesta obra, son molt diners en aquets moments. Un tema que vull exposar, es que ja que fem un projecte d’aquesta envergadura,  no entenc que no contempli un carril bici. Cada vegada mes, a totes les poblacions i mes quan es una obra nova, aquest tema es te molt en compta. La situació mediambiental aconse

POLINYA DE "TODOS/AS"

POLINYA DE "TODOS/AS"

El candidat d'IU a la Presidència del Govern remet una carta als candidats dels principals partits en què exposa aquesta iniciativa El candidat d'Esquerra Unida a la Presidència del Govern, Alberto Garzón, ha remès avui una carta als candidats de les principals forces democràtiques per buscar una sortida dialogada sense exclusions al conflicte català. A CONTINUACIÓ S'INCLOU EL TEXT ÍNTEGRE DE LA CARTA Crida a les forces democràtiques Per un procés constituent alternatiu a Europa Les classes populars dels Estats europeus estem sent víctimes de la crisi econòmica i de la gestió neoliberal dels nostres governs. Els costos econòmics i socials estan sent assumits per la majoria social treballadora i per les persones que es troben excloses dels mecanismes de protecció de l'Estat. Alhora, els partits que representen a les oligarquies econòmiques s'han servit de les seves posicions de govern per saquejar els comptes públics i debilitar els instrume

ALBERTO GARZÓN RESPONDE A 50 PREGUNTAS SOBRE EL TTIP 1. ¿Qué es un tratado de libre comercio? (EL TTIP)   Un tratado de libre comercio es un acuerdo que se firma entre dos o más países y que tiene como objetivo ampliar el mercado de bienes y servicios entre los países firmantes.   Para ello se busca la reducción o eliminación de las barreras arancelarias y no arancelarias que existen en un determinado momento entre espacios económicos.   Es decir, busca la reducción o eliminación de los impuestos a la importación y de la regulación relativa a la comercialización internacional de bienes y servicios.   Cuando el acuerdo se firma entre dos países es conocido como acuerdo bilateral mientras que cuando se firma entre más de dos países se denomina acuerdo multilateral.   En el mundo hay más de 3.000 acuerdos internacionales de inversión, la mayoría de ellos bilaterales.   2. ¿Cuándo se ha empezado a negociar el tratado entre EEUU y la UE?   El 28 de noviembre de 2011 durant

Sentida cerimònia de comiat a Jordi Miralles Familiars, amics, companys de lluita i representants de partits, entitats i moviments socials donen l’últim adéu a l’ex Coordinador General d’EUiA i diputat al Parlament Familiars, amics, representants de partits polítics, entitats i moviments socials, i els seus companys d’EUiA han acomiadat avui Jordi Miralles, qui fou Coordinador General d’Esquerra Unida i Alternativa i diputat al Parlament. En una sentida cerimònia al Tanatori de Les Corts amb l’assistència de prop de 600 persones han donat l’últim adéu a Miralles en una sala que s’ha quedat petita i en la qual han intervingut el Coordinador General d’EUiA, Joan Josep Nuet; el Coordinador Nacional d’ICV, Joan Herrera; així com amics i familiars de Miralles. A l’acte de comiat han assistit membres de partits de tot l’arc parlamentari. A més d’una nodrida representació d’EUiA i d’ICV, hi ha acudit el president del Grup Parlamentari de Catalunya Sí Que es Pot, Lluís Rabell; el Primer

BLOC POLITIKON: Fins sempre, Jordi Miralles i Conte : Dimecres ens va deixar Jordi Miralles i Conte. De la seva biografía pública, de la talla de la seva figura política en parlaran els lli... POLINYA DE "TODOS/AS"

Gairebé dues dècades després de la seva dissolució, el PSUC continua sent invocat amb nostàlgia. En aquesta campanya electoral, el record del PSUC ha estat enaltit per diverses candidatures. Tothom reivindica ara el seu llegat i es pretén hereu de la seva tradició. Des del nostre humil punt de vista, la reivindicació del PSUC és en alguns casos un insult, en altres casos oportunisme i en el millor dels casos, un error benintencionat.  Tal com passa amb tantes coses del passat, el PSUC ha estat idealitzat en la memòria d'un sector important de la societat catalana i aquesta mitificació impedeix sovint una anàlisi crític i constructiu del seu paper en la història del nostre país.   Una breu i necessària història del PSUC El Partit Socialista Unificat de Catalunya fou fundat el 23 de juliol de 1936 a la plaça del Pi de Barcelona, 5 dies després de l'alçament feixista que va iniciar la guerra. Fou resultat de la fusió de la Unió Socialista de Catalunya, del Partit Comu

Crida de Comunistes de Catalunya a la Unitat Popular, en motiu de la commemoració de la Diada Nacional de l'11 de setembre de 2015. Catalunya és una nació. Catalunya és un país europeu, amb una llengua i una cultura singulars, amb una innegable història mil·lenària i un daurat passat industrial, un país dotat de certes estructures pròpies d'un Estat modern, com un parlament, unes institucions de govern, uns tribunals de justícia i uns cossos policials. Des del 1978 fins al 2015, Catalunya ha gaudit de cert marge d'autonomia, per al desenvolupament de polítiques pròpies diferenciades. Un marge que mai ha estat suficient des de la perspectiva majoritària de Catalunya, en el marc d'un Estat Espanyol que arrossega greus mancances democràtiques. En aquests 37 anys d'autonomia, hem estats governats per Convergència 29 anys i només 8 anys per un govern tripartit d'esquerres format pel PSC, ERC i ICV-EUiA. Així mateix, en aquest període, Convergència ha donat s