miércoles, 18 de febrero de 2026

Història del nom del carrer Pont a Polinyà

Evolució del nom del carrer Pont
L'actual carrer Pont de Polinyà, ha experimentat diversos canvis de denominació al llarg de la seva història. Abans de la dictadura franquista, aquesta via era coneguda com a carrer del Pont, encara que es desconeix l'any exacte en el qual va rebre aquest nom.

L'impacte del franquisme
El cop d'estat de Franco va tenir repercussions també a Polinyà. Com a conseqüència directa d'aquest context històric, el carrer del Pont va passar a dir-se carrer José Antonio Primo de Rivera. No es disposa d'informació precisa sobre el moment en què es va produir aquest canvi de nom, encara que es reconeix la influència de la dictadura en aquesta decisió.

La permanència del nom franquista
Amb el pas dels anys, aquest nom imposat durant el franquisme es va mantenir en la via pública. Resulta cridaner que els governants de l'Agrupació Electoral Independents de Polinyà (AEIP) no prenguessin la iniciativa d'eliminar les denominacions franquistes durant la seva gestió.

Recuperació del nom original
No va ser fins a l'any 1988, sota el govern de l'alcaldessa Mari Carmen Gámez Delgado, quan es va retirar finalment el nom feixista i el carrer va recuperar la seva denominació original: carrer Pont. 

Roque Fernández

martes, 17 de febrero de 2026

El barrio Balmes de Polinyà las luchas vecinales y sus consecuencias

El barrio Balmes de Polinyà las luchas vecinales y sus consecuencias

El sector de Balmes de Polinyà fue construido principalmente durante la década de los años 70. Este desarrollo urbano surgió para dar respuesta al crecimiento demográfico y a la necesidad de nuevas viviendas en el municipio.

La empresa constructora… al acabar los trabajos de construcción etc., trasladó al ayuntamiento, del momento, en periodo franquista, la recepción de las obras para que se hiciera cargo de los servicios de mantenimientos de asfalto, aceras, parques y jardines. Pero el ayuntamiento del señor Ildefonso Solana no recepcionó. Eso, con el paso del tiempo, cuando había algún inconveniente los vecinos se dirigían al Ayuntamiento para que diera soluciones. Pero siempre se encontraban con la respuesta de que eso no era competencia suya que era de los vecinos. La falta de interés de los vecinos por una parte y el desgobierno y dejadez de funciones hizo que los vecinos aceptaran que la responsabilidad era de ellos. Así se estuvo décadas.

Hasta que sobre el año 2000 coincidiendo con la construcción del barrio de La Creueta y los pormenores a consecuencias del paso de mercancías hacia la zona en obres por Balmes (Según empresarios la señora alcaldesa Pepita Pedraza, fue incapaz de hablar para que los servicios de la obra pudieran acceder por el polígono de Can Humet en vez de por Balmes) los vecinos iniciaron la creación de la Asociación de Balmes i Sector A (actualmente La Creueta) para resolver los problemas. En todo ese proceso, se discutió la situación real de Balmes y nos pusimos manos a la obra para resolverlo.

Iniciamos el trabajo y lo primero que nos encontramos fue que la empresa constructora…había finiquitado. Ya no existía. A partir de ese momento comenzamos a investigar por nuestra cuenta dónde podíamos saber de ella. Llamamos a Barcelona a varios lugares y en uno de ellos nos dijeron que podríamos encontrar algo en el Camino del Cementerio número 1 de Centellas y allí fuimos. Recopilamos algunas documentaciones.

Pero todo estaba en que ya no podía volver a tras la situación tras el finiquito de la empresa.

Esto nos llevó a presionar al Ayuntamiento (Gobernado por la Pepita Pedraza) para que dieran respuesta al problema. No querían porque otros sectores podrían exigir también esa solución. Pero al final después de las presiones (Asambleas por aquí y actos por allá) y la evidencia de que los vecinos pagábamos religiosamente todos los impuestos y los vados de la zona, debían poner solución al problema.

Se hizo un proyecto de rehabilitación de la zona Balmes de algo más de 600 mil euros. Se arreglo las cloacas que estaban reventadas (Algunos ascensores tenían problemas por el agua) se arreglaron las calles y jardines. El mantenimiento que iba a cargo de los vecinos pasó a cargo del Ayuntamiento. La zona quedó preciosa. Llega el día de la inauguración. Se nos dice que la comitiva vendría andando desde el Ayuntamiento y que los de la AVV les recibiéramos poco antes de llegar a Balmes. Hicimos un recorrido por la zona arreglada también venia, además de la alcaldesa y concejales, la presidenta del Consell Comarcal la que a la vez también era alcaldesa de Palau de Plegamans. La plaza estaba de gom a gom con juegos para los niños etc.

Antes de llegar a la plaza le pregunté a la señora alcaldesa sobre como estaban ordenados los discursos que se iban hacer cuando llegáramos a la plaza. Me dice que yo, como presidente de la AVV no iba a hablar. Lógicamente eso comportó un desencuentro inesperado. La misma presidenta del Consell Comarcal intervino que era normal que el presidente tenía que hablar y más sabiendo todo el trabajo que habíamos hecho.

Finalmente, después que la alcaldesa me diera la palabra y pude dirigirme a los vecinos para decirles que era así como siempre se habían conseguido las cosas y que habíamos de seguir fortaleciendo la organización vecinal para nuevas luchas que se nos presenten.

Desde entonces el barrio de Balmes está normalizado y todo funciona perfectamente, a parte de los problemas de los servicios que son comunes al resto de barriadas de pueblo.

Roque Fernández

 


Los hechos ocurridos en la zona Romaní de Polinyà años 70.

HISTORIA

Los hechos ocurridos en la zona Romaní años 70.

Una parte de la zona comprendida entre las calles Clavel, Romaní y Almendros ya estaba urbanizada, con sus calles asfaltadas y sus aceras bien definidas. Sin embargo, con la construcción de los llamados "pisos sin entrada", la constructora dañó considerablemente las vías, y el Ayuntamiento, en lugar de exigir a la empresa responsable la reparación de las calles, impuso unas contribuciones especiales a los vecinos residentes en la zona.

Ante esta injusticia, los vecinos se organizaron y comenzaron a celebrar asambleas en la Asociación de Vecinos, cuyo local se encontraba en la calle Romero, donde actualmente está Podem Polinyà. Decidieron, de forma colectiva, negarse a pagar la tasa impuesta por el Ayuntamiento, gobernado en aquel entonces por la AEIP (Agrupación Electoral Independiente de Polinyà). 

Lejos de abrirse al diálogo, el Ayuntamiento optó por amenazar a los residentes, advirtiendo que embargaría las viviendas de quienes no abonasen la cantidad exigida. Poco a poco, el miedo se fue extendiendo y los propietarios acabaron pagando, en lo que fue una derrota para el movimiento vecinal.


Como testimonio y luchador de aquella lucha vecinal en la zona de la calle Romero, he realizado un reportaje fotográfico que recoge las calles más significativas de la movilización y el esfuerzo colectivo.

Roque Fernández


martes, 6 de enero de 2026

El papel de la Asociación de Vecinos Sant Salvador de Polinyà

Un grupo de personas caminando en un parque

El contenido generado por IA puede ser incorrecto.

UN POCO DE HISTÓRIA

El papel de la Asociación de Vecinos Sant Salvador

A finales de los años 80, la Asociación de Vecinos Sant Salvador organizó una fiesta memorable que quedó grabada en la memoria de los habitantes de Polinyà. Durante este evento, se elaboró una de las paellas más grandes conocidas en la localidad, con capacidad para mil personas. Fue una ocasión especial en la que participaron jóvenes bailadoras del pueblo, poniendo de manifiesto el espíritu de colaboración y comunidad que caracterizaba a la asociación.

La Asociación de Vecinos desempeñó un papel fundamental en el desarrollo y la mejora de los servicios públicos del municipio. Es justo destacar la contribución de personas clave, como Olegario Luján, Manuel Merina, Francisco Soto, Luis García (Barbero), cuyos esfuerzos fueron decisivos para el progreso del Pueblo. Más recientemente, la labor de Agustín de la Peña también ha sido relevante, especialmente en el momento de la creación del grupo de enterramientos.

La lucha contra la contaminación y el vertedero

La asociación fue protagonista en la denuncia y lucha contra la contaminación de los acuíferos que abastecían de agua a los pozos de la zona de Can Rovira, lo que provocó que el pueblo se quedara sin suministro de agua potable. Ante esta situación crítica, la AVV convocó a los vecinos para cortar el camino que utilizaban los camiones que se dirigían al vertedero cercano a Serra Maurina, una acción colectiva que reflejaba el compromiso de la comunidad.

Como consecuencia de esta movilización, el Ayuntamiento de la época, en los años 70, se vio obligado a acudir al lugar y a solicitar una reunión con el Ayuntamiento de Sabadell, exigiendo el cierre del vertedero. Este vertedero se encontraba en unos terrenos que Sabadell había adquirido con la intención inicial de instalar una fábrica de abonos. Sin embargo, el abono producido a partir de los residuos no resultó ser de buena calidad y la fábrica terminó cerrando, lo que dejó el vertedero sin control ni la atención necesaria, generando así la contaminación de los acuíferos.

Trágicamente, un joven residente en Serra Maurina perdió la vida al subir al edificio donde se encontraba el transformador eléctrico que suministraba energía a la fábrica de abonos.

Movilización vecinal y resultados

La movilización ciudadana fue crucial para conseguir el cierre definitivo del vertedero, a pesar de las trabas impuestas por el concejal franquista Oliveras de Sabadell en aquel momento. El éxito de esta acción colectiva animó a más vecinos a afiliarse a la Asociación de Vecinos, fortaleciendo así el movimiento vecinal.

Otras luchas y mejoras impulsadas

Además de la lucha medioambiental, la asociación trabajó activamente para mejorar los horarios y la calidad del servicio de autobuses, facilitando la movilidad de los vecinos. También reivindicó una sanidad pública de calidad y la existencia de una escuela digna para el municipio, que en ese periodo se encontraba en los barracones donde hoy está el Casal de Joves. Asimismo, la asociación se opuso a la tasa impuesta por el Ayuntamiento en el barrio que actualmente se conoce como barrio Romaní, defendiendo siempre los intereses de los vecinos en múltiples frentes.

Una época de grandes luchas

En definitiva, aquellos años estuvieron marcados por importantes luchas vecinales que contribuyeron de manera decisiva al progreso y bienestar de Polinyà. La implicación y el esfuerzo colectivo de la comunidad permitieron superar numerosos retos y sentar las bases para un municipio más justo y próspero.

La multitudinaria paella organizada por la AVV simbolizaba el deseo de agrupar a los vecinos en torno a la asociación. En aquel momento, Manuel Merina fue el encargado de presentar el acto, mientras que otros miembros saludábamos a las bailarinas participantes, reflejando el ambiente festivo y de unión vecinal.

Roque Fernández

 

 


viernes, 12 de diciembre de 2025

La construcción e inauguración de la escuela infantil Badabadoc de Polinyà

L'escola bressol Badabadoc: Un projecte clau al Polinyà de Mari Carmen Gámez

L'impuls de l'educació a Polinyà durant l'alcaldia de Mari Carmen Gámez Delgado

L’escola bressol Badabadoc de Polinyà representa un dels projectes més rellevants i estimats impulsats durant el mandat de Mari Carmen Gámez Delgado com a alcaldessa. Aquesta institució educativa ha esdevingut un referent per al municipi, acollint al llarg dels anys milers de nens i nenes i contribuint decisivament a la seva formació. El compromís de Mari Carmen amb la cultura i l’educació va ser ferm, i va quedar palès en la seva aposta per ampliar i millorar les infraestructures educatives del poble.

Projectes educatius i culturals per a una nova Polinyà

Durant la seva gestió, Mari Carmen va liderar i executar projectes de gran abast, com ara l’ampliació de l’escola Pere Calders, la creació de l’escola d’adults, la construcció del Centre Cívic-Cultural (ara EL CÍVIC, ESPAI CULTURAL Mari Carmen Gámez) el Casal de Joves i, especialment, la fundació de la llar d’infants Badabadoc. Totes aquestes iniciatives tenien com a objectiu dotar Polinyà d’infraestructures educatives modernes i de qualitat, responent a mancances històriques i contribuint a fer del municipi un lloc més habitable i format per a tothom.

Reconstrucció d’una realitat educativa i social

La voluntat d’atendre les necessitats educatives i culturals de Polinyà, arrelades en problemes de llarga durada, va conduir a un procés de modernització i millora del poble. L’estratègia de Mari Carmen va ser clara: solucionar les mancances endèmiques i garantir el benestar de la ciutadania a través de l’educació i la participació cultural. El llegat d’aquests projectes encara avui és palpable a Polinyà.

La polèmica de la inauguració i l’oblit institucional

Malgrat la transcendència d’aquests projectes, en finalitzar el mandat de Mari Carmen l’any 1995, es va produir una situació sorprenent. El nou govern municipal, format pel PSC i CiU (1995-1999), va inaugurar l’escola bressol Badabadoc pocs mesos després de la sortida de Mari Carmen de l’alcaldia, però no la van convidar a l’acte d’inauguració. Aquest fet va posar de manifest una manera de fer política que, en aquell moment, semblava prioritzar l’interès de minimitzar o esborrar la contribució de qui havia fet possible el projecte. La figura de Mari Carmen, clau per al desenvolupament de la Badabadoc, va quedar així injustament relegada en el reconeixement institucional.

Roque Fernández

Història i Evolució de la Calçotada popular de Polinyà


Orígens i Primeres Inspiracions

La Calçotada Popular de Polinyà va néixer com a resultat d'una visita a la reconeguda Calçotada de Valls, una vegada que Mari Carmen va deixar de ser alcaldessa. Durant aquesta jornada, es va observar com es rostien els calçots, l'ambient festiu de la ciutat, el consum popular i els concursos de menjar. Mari Carmen tenia des de feia temps la inquietud de trobar un esdeveniment que servís de punt de trobada anual per a la ciutadania, on la gent pogués reunir-se de manera popular i distesa.

La visita a Valls va servir d'inspiració, en veure la participació de la comunitat, el moviment pels carrers, l'activitat dels espais culturals i el comerç local. D'aquesta experiència va sorgir la idea de traslladar una celebració similar a Polinyà.

Gestació i Organització de l'Esdeveniment

De retorn a Polinyà, es va començar a plantejar com organitzar una Calçotada popular. El primer pas va ser presentar la proposta en el si de l'organització d'EUIA de Polinyà. Després d'un extens debat, la iniciativa va ser aprovada per unanimitat. Posteriorment, es va comprovar amb l'Ajuntament la disponibilitat dels recursos essencials: espai públic, taules, cadires, electricitat i altres materials necessaris.

Amb aquests temes resolts, es va abordar la qüestió dels mètodes per a rostir els calçots. A Valls s'utilitzaven sarments, però a Polinyà es va decidir utilitzar palets, comptant per a això amb la col·laboració de companys com Amaya, empresa reforma de palets, i Miguel Toro, entre altres.

La im

plicació comunitària va ser fonamental. Les dones van confeccionar pitets per a evitar que els comensals es taquessin, mentre que un altre grup es va comprometre a preparar la salsa per als calçots. La publicitat de l'esdeveniment va ser gestionada de manera artesanal pels propis organitzadors, creant cartells i pancartes a mà amb materials subministrats per una empresa local.

Es van preparar indicacions per a guiar als visitants fins a l'Església de Sant Salvador i es va oferir informació sobre la venda de botifarres de Ca Marçal. A més, es va buscar la col·laboració d'empreses per a ajudar a finançar la festa, donada la considerable inversió que exigia la compra de calçots, etc.

Celebració i Creixement

Al principi, la festa se celebrava en la Plaça de la Vila, on es col·locaven inflables per als nens i nenes, i s'organitzaven activitats tradicionals com la presència de gegants i colles de Castells. L'esdeveniment va arribar a aconseguir xifres destacades, amb comandes de fins a vuit mil calçots, convertint-se en una celebració de gran envergadura i alta participació social.

Dificultats i Declivi

L'èxit de la Calçotada també va atreure l'atenció política, la qual cosa va provocar pressions des de l'alcaldia (PSC-CiU) cap a les persones i empreses que col·laboraven, dificultant la continuïtat de la festa. Davant aquestes complicacions, es va intentar traspassar l'organització a la Germandad, encara que sense èxit, la qual cosa va portar al fet que la celebració fora perdent força i finalment deixés de realitzar-se.

Aquest procés va estar acompanyat d'un ambient d'anticomunisme impulsat des d'una part del PSC en els anys vuitanta i noranta, que va afectar la vida política local i a la pròpia festa.

Agraïments i Llegat

Malgrat tot, la Calçotada de Polinyà es recorda com una gran festa social gràcies a l'esforç i compromís de centenars de persones que van treballar perquè l'esdeveniment fos un èxit. Avui, només queda agrair a tots els que van fer possible aquesta trobada popular, que durant anys va suposar una fita en la vida comunitària de Polinyà.

Roque Fernández

 


Història del nom del carrer Pont a Polinyà Evolució del nom del carrer Pont L'actual carrer Pont de Polinyà, ha experimentat diversos ca...