De ciudadano a ciudadano: Baltasar Garzón a Gaspar Llamazares

Carta enviada por Baltasar Garzón a Gaspar Llamazares en el homenaje en el que han participado o han dado apoyo Joaquín Sabina e Ismael Serrano, Pilar Bardem, José Sacristán y Juan Diego Botto, el jurista Carlos Jiménez Villarejo, los periodistas José Luis Losa y Olga Rodríguez, así como Teresa Aranguren, Carlos Berzosa, Luis García Montero o Alberto San Juan, que también estuvieron presentes en el acto.

A GASPAR LLAMAZARES

Querido Gaspar,

Me habría gustado estar contigo en este merecido homenaje y en este día, que, además es el de mi 56 cumpleaños. El destino escrito por manos no amigas de quienes creemos en la fuerza de la verdad y de la verdadera justicia, ha decidido que no sea así. Pero, la distancia física entre continentes, no puede impedir la proximidad afectiva entre quienes tenemos mucho más en común que en oposición frente a todo lo que está pasando en nuestro país y en el mundo, en general.

Vivimos en un mundo que se llama a si mismo globalizado y, realmente, lo que cada vez se comprueba más, es que es un mundo marcado por la desigualdad y por el sectarismo de los que más tienen frente a quienes apenas pueden hacer frente a esa realidad.

La crisis provocada por la economía especulativa de los mercados, esos mercados a los que todos aluden y nadie se atreve a poner nombres y apellidos para identificar a quienes manejan los hilos, ha impuesto el dominio de una cultura neoliberal que está recortando de forma desmedida el compromiso ético y la solidaridad entre los pueblos. Por eso son necesarios, más que nunca los referentes políticos y éticos.

Los amos del mundo, los que dirigen las corporaciones que a su vez lo hacen sobre los gobiernos, son, como dice Jean Ziegler, vicepresidente del Consejo Asesor del Consejo de Derechos Humanos de Naciones Unidas, auténticas “organizaciones mercenarias del gran capital” que marcan el margen que le resta al derecho a la vida de millones de personas, frente a la “pena de muerte” que sus actividades especulativas supone para los mismos.

Según la FAO, 925 millones de personas sufrían hambre en el mundo en 2010; 175 millones de niños menores de 5 años en el mundo sufren retraso de crecimiento a causa de la desnutrición; casi una cuarta parte de los niños españoles están en riesgo de pobreza, según Save the Children; las 500 mayores sociedades multinacionales privadas de todos los sectores, controlan el 52,8% del producto mundial bruto; los alimentos básicos han aumentado un 30% en el 2º semestre del 2010, gracias a la “eficaz tarea” de los especuladores financieros, que a pesar de la crisis, siguen acumulando sus ingentes ganancias. Para muestra, sólo un dato más: el número mundial de transacciones especulativas con productos de alimentación básica aumentó más de un 500% entre 2002 y 2008 y sigue en la misma línea en la actualidad.

La pregunta que surge es: ¿con que políticos se deberá contar?; ¿con los ciegos y sordos ante esta realidad y que, en gran medida han consentido, cuando no propiciado, la situación con sus políticas radicalmente neoliberales en las que siempre pierden los mismos?; o por el contrario, ¿habrá que hacerlo con aquellos otros que han demostrado que su marca es la ética y la coherencia y que han arriesgado todo por la defensa de los derechos sociales que otros han postergado?

Sinceramente, creo que la opción es clara en favor de aquellos que demuestran, día a día, que lo que importa es la conciencia crítica; la honradez en los planteamientos; la voluntad de dialogo; la firmeza en los compromisos desde la ética y la convicción, frente a la guerra y en defensa de las víctimas, por la justicia y la recuperación de la memoria histórica; por la justicia universal y el derecho de los pueblos oprimidos; por la defensa de los servicios sociales , la educación y la sanidad pública; por las reivindicaciones justas y las demandas de los trabajadores contra la precariedad laboral y el paro y, en fin, por el respeto a los procedimientos de la participación democrática.

Querido Gaspar, en tanto que tú representas esos valores, me uno a este homenaje, no sólo desde la amistad personal, sino también desde el respeto y reconocimiento a esos valores que tú has defendido como político y como persona.
En los tiempos difíciles que se avecinan, se precisan personas que, como tú, tengan una clarísima voluntad de diálogo, integración y comprensión de la pluralidad social.

Un abrazo.
Baltasar Garzón Real
Seattle, 26 de octubre de 2011

El PSC nos deleita con un boletín que no tiene desperdicio

No hay que ser muy listo para saber que quien escribe el boletín, tiene el sello de la parte dura, de los hooligans de siempre, bajo la teoría de que más vale un buen ataque que una buena defensa. El boletín demuestra que no tienen intención de rectificar, autocriticarse ni de reciclarse, y deciden cortar todas las vías de diálogo. Posiblemente para no tener que argumentar de que una parte del aparato del PSC de Polinyà recurrieron al “Papa Bustos” para hacerse de puestos de trabajo, y una vez que el pueblo de Polinyà les ha retirado del gobierno, este les brinda un suculento puesto en el Consell Comarcal, como pago de favores, que ira muy bien para la jubilación, para que se puedan retirar con sueldos decentes en función de lo que está cayendo. No puede pasar por alto de que es la primera vez en la historia de que la presidencia del Consell Comarcal la ocupa una concejal en la oposición, que ha bajado más de un diecisiete por ciento de votos y pérdida de tres concejales. Esta es la lectura que extraigo al ver las barbaridades que aportan en el boletín que han repartido esta semana en Polinyà. Unas barbaridades que están lejos de las opiniones expresadas de “personas socialistas sensatas” que han manifestado que estaban en contra de la política que desplegaba el PSC y que debían cambiar. Es su opinión razonada y razonable la que aportan estos compañeros. Lo peor de todo es que su gestión ha caído y no solo ha caído, sino que deja el gobierno en una situación económica tan precaria, que vamos a padecer muchos años para recuperarnos. Y abra que exigirle a las administraciones que den una salida airosa a los municipios tan endeudados como este.Atrás quedan los recuerdos de las subidas de sueldos del 17 y 25 por ciento. Los sueldos de “diez millones” a empleadas de lujo, y la versión más visible: la transformación Polinyà en un campo de aterrizaje, donde aterrizaron tantos socialistas que se iban quedando sin altos puestos dentro y de fuera de la comarca. No. No nos podemos olvidar tan fácilmente de todo eso. Los ciudadanos de Polinyà tenemos memoria de todo lo ocurrido en los años que han tenido tanto poder. Excesivo poder.Los tiempos que corren son muy difíciles para los trabajadores y trabajadoras. Pero también para los jubilados y pensionistas, que día tras día se levantan bajo la amenaza de que sus pensiones corren peligro. De que la sanidad la privatizan. Y que la educación sufre los grandes recortes a favor de las privadas. Frente a todo ello solo cabe reflexionar y reorganizarse bien para contrarrestar con la movilización y la unidad de la izquierda los ataques de los poderosos y el capital. Remar juntos para facilitar una salida, la mejor posible para las renta más bajas y para los más desfavorecidos, que no son pocos en Polinyà. Esto es lo que hay que hacer y no tanta amargura como muestran ni tanto rencor. Andemos por sendas paralelas y no por el camino del desencuentro. Es lo aconsejable en los tiempos que corren. Lo demás es más de lo mismo y no aporta nada.

Roque Fernández

Proposta d'acord ICV-EUiA per a les eleccions generals del 20 de novembre aprovada pel Consell Nacional d'EUiA

Esquerra Unida i Alternativa considera que el moment de crisi que colpeja als sectors populars requereix de les més amples mostres d’unitat i de confluència social i política de l’esquerra transformadora, roja i verda, connectant amb els desitjos i anhels del nostre poble, esdevenint una eina útil per les seves lluites socials i polítiques, i concretant, en propostes d’acció política i programàtica, aquestes reivindicacions per fer front als atacs dels poderosos amb alternatives i solucions de progrés. Una elaboració programàtica a fer, de manera oberta i participativa, en una convenció.

Esquerra Unida i Alternativa, aplicant els acords adoptats en el seu Consell Nacional del 21 de Setembre, conseqüentment reitera:

1- Signar la coalició a nivell d’Estat entre IU, ICV, EUiA, i d’altres forces polítiques de l’ecologisme, el nacionalisme d’esquerres, i l’esquerra transformadora. Aquesta coalició es concreta a Catalunya sota la denominació ICV-EUiA i amb una gestió independent, sobirana i solidària en favor de la gent.

2- Esquerra Unida i Alternativa segueix defensant que la representació electa a les Corts Generals de la Coalició ICV-EUiA ha de reflectir la seva realitat plural, i s’ha de donar de manera compartida per ambdues organitzacions. Per tant, de la manera adient a la negociació mantenim la defensa del diputat d’EUiA com a segon a Barcelona.

Esquerra Unida i Alternativa, des de la seva 5a Assemblea Nacional de l’any 2008, ha apostat per enfortir i ampliar la Coalició ICV-EUiA, i per fer-la més política. Un posicionament que tornem a reiterar a ICV i a les persones amb les que hem treballat electoralment i socialment.

Esquerra Unida i Alternativa es reafirma en aquesta posició, que vol continuar desenvolupant i profunditzant, amb els canvis que siguin necessaris després de 8 anys de treball en comú d’ambdues organitzacions. En aquest sentit, Esquerra Unida i Alternativa està disposada a iniciar un diàleg constructiu que permeti definir una nova etapa política de la Coalició ICV-EUiA, el seu millor funcionament, la seva visualització pública, i la seva presència institucional.

Intervenció de Jordi Miralles, coordinador general d’EUiA, a la 11a Festa d’EUiA

Bona nit, amigues i amics, vull començar ambl’agraiment a les persones i amics d’EUiA que fan possible la Festa, a Alternativa Jove i l’equip que la fan possible. A la Fundació L’Alternativa. Als voluntaris de l’organització i amics d’EUiA, que han col·laborat amb la cursa i l’exposició. A la Fundació Futur pel sopar, a la productora Manual i l’INEFC.

Saludar tots i totes els que esteu aquí que garantiu l’èxit d’aquest 11a edició de la Festa,. una menció especial a la directora que s’estrena, l’Eva Balart, i a la Comissió.

Dividiré la meva intervenció en tres parts:

1) Una bona notícia 2) Un petit retorn al passat 3) Tres peticions

1.- Començar amb la bona notícia: ahir el Parlament, a proposta del nostre grup, va votar una resolució a favor del reconeixement internacional de l’Estat Palestí, un acord que se suma a la voluntat de la pau, el territori, els drets i l’Estat propi.

2.- Amigues i amics, us demano un exercici de retorn al passat, només 1 any enrere Fa just un any, l’1d’octubre de 2010: 2 dies després de la vaga general del 29 de setembre; uns mesos després de la sentencia de l’Estatut i un mes abans de les eleccions catalanes. Recordeu els que es deia?

Sobre la vaga deien, aquells que criticaven als sindicats, que no tenia motius i que la reforma era necessària per a crear llocs de treball. Doncs bé, 1 any després es confirma que la vaga tenia motius i que les conseqüències són dramàtiques:

Més atur, més de 600.000 persones a Catalunya, l’agost va créixer un 5,2%, i afecta més del 40% de la gent jove.

Increment impressionant de la precarietat. 57 accidents mortals a Catalunya, de gener a juny, creixent prop del 27%.

Tancament d’empreses, EROs a empreses privades i públiques, i pèrdua salarial que afecta més a dones, joves i immigrants.

És a dir, cal dir alt i clar que la contrareforma laboral ha fracassat. I que el primer problema del país és l’atur, i que per això calen polítiques industrials, de foment de l’ocupació estable i digne i concertació amb els sindicats. Vull felicitar, de nou, als secretaris general de CCOO i UGT, Joan Carles i Pepe, que estan aquí amb nosaltres com una mostra més de la necessitat del treball comú entre l’esquerra política i el sindicalisme de classe.

Sobre l’Estatut, deien que no entrava a la Constitució i que, perque entrés, calia canviar-la. Doncs bé, no se’ls ha posat la cara vermella en reformar-la en un mes. Després de la sentència de l’Estatut, Catalunya va sortir al carrer, però sembla que els poders de l’Estat, el PSOE i el PP no la van voler escoltar. I ara venen amb la reforma exprés de la Constitució.

Amb aquesta reforma ha caigut el mite de la Constitució intocable, i mostra que les conseqüències de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut s’haguessin pogut resoldre en un mes. Que els articles anul•lats de l’Estatut, que pertanyen a títols de la Constitució que admeten la reforma simplificada, també, amb voluntat política.

La reforma és un perill per l’autogovern pel pacte excloent a 2: PP i PSOE, i neguen a la ciutadania el dret a referèndum limitant la democràcia. Que els quedi clar al poders de l’Estat, tal i com va aprovar-se ahir al Parlament, a proposta també del nostre grup, que “amb la sentència de l’Estatut i la reforma constitucional s’ha trencat el pacte constitucional de1978 i que s’obre una nova etapa en les relacions entre Catalunya i Espanya”.

Sobre les conseqüències de les eleccions catalanes, de fa un any. Cal afirmar, alt i clar, que en 9 mesos de govern de CiU Catalunya i la seva gent estem pitjor. En 9 mesos, CiU ha donat a llum al seu model amb retallades, que no són conjunturals. És un canvi de model: més desigualtats, involució en el model social, pèrdua de qualitat democràtica i retrocessos ambientals.

Les retallades en salut són per a que perdi la universalitat i per a privatitzar el sistema, amb conseqüències dramàtiques, culpabilitzant els usuaris i maltractat als professionals. Tancament de CAP a les nits i caps de setmana, tancament de llits i quiròfans, més llistes d’espera, supressió de serveis d’urgència, reestructuració d’emergències, endarreriments del servei d’ambulàncies... Aquest és el model de CiU.

Les retallades en educació suposa menys qualitat per la pública, fomentar la privada i nous concerts, que compromet la igualtat d’oportunitats, el futur dels infants i fa caure la retallada –injustament- sobre les famílies i els professionals. La reducció de la sisena hora, les retallades a les escoles bressols ide música, paralització d’obres de primària i secundària, supressió de bus escolar, congelació de plantilles. Aquest és el model de CiU.

La incapacitat, la injustícia i la insensibilitat social cap a les persones més vulnerables, mostrada per CiU en la gestió de la RMI a l’estiu, ha continuat amb les entitats del tercer sector. Les prestacions per fill a càrrec han patit el 2011 una retallada del 75%, les prestacions i serveis per a persones amb dependència severa i gran ha caigut el 41% i no es posa en marxa la dependència moderada que afecta 25.000 persones.

Hipoteques ambientals del país amb les nuclears i la dependència del petroli. Els ajuts al lloguer s’han reduït el 44%, no s’ha construït cap habitatge protegit, centenars de famílies desnonades i, el govern, només pensa amb la patada a la porta de Felip Puig per a persones que no poden pagar la hipoteca.

Catalunya no va bé, i fa 9 mesos que ha empitjorat. No ho diu només EUiA, ho diu el professorat de Castelldefels i el Garraf, la FAPAC que li han retirat el 75% dels recursos, les samarretes grogues a les escoles i els ajuntaments que han apostat per les escoles bressols; els professionals i usuaris de l’Hospital de Sant Pau, Bellvitge, Vall d’Hebron, Joan XIII, Dos de Maig, L’Esperança, el Taulí, la Selva; els joves aturats de Sant Adrià; els autònoms de la Catalunya central; els treballadors de Yamaha i la construcció; els petits empresaris del Tarragonès; els afectats per les hipoteques de Montcada i Mollet, els pagesos de les Terres de Lleida, les persones de la RMI, la Federació Catalana d’ONG, els emprenedors i els professionals de la cultura; els joves del 15-M... La majoria està patint les conseqüències del govern conservador de CiU.

L’argument convergent per justificar les retallades, de que s’ha estirat més el braç que la màniga, és mentida. El que no volen CiU i el PP són més ingressos per a fer polítiques redistributives, garantir l’autonomia de les persones i la igualtat d’oportunitats.

Perquè dic que és mentida: El PIB per càpita de Catalunya és el 110 per cent de la mitjana de la UE dels 15; la despesa social representa el 73%; la pressió fiscal aquí és del 31% l’europea del 41 %. Doncs aquest diferencial, de 10 punts, de contribució fiscal, més fer front al frau fiscal suposaria que a Catalunya tinguéssim 17.000 milions d’euros més (IRPF, frau fiscal, impost successions, dipòsits bancaris, energia nuclears, emissions contaminants...).

Proposem una cosa que entén quasi tothom, menys CiU el PP i els seus intocables, una proposta de sentit comú que pagui qui més té, més guanya i més contamina. L’objectiu: més ingressos.

3) Les tres peticions

1.- Donem esperança, des de l’esquerra, amb propostes concretes: ocupació, serveis públics, drets socials i ambientals, fiscalitat i democràcia. La situació no és inevitable, hem de contribuir –amb d’altres- a frenar la resignació, o la societat domesticada, que volen els mercats, els poderosos i les seves representacions polítiques.

2.- Ampliem el compromís amb la gent, la societat es transforma transformant, per tant actuant des de dins de la mateixa societat i no pas des de fora. Vivim moments de contaminar-nos més amb la gent i la societat per objectius concrets, i no viure la política des de les proclames i eslògans. Transformar sobre la base del treball amb la gent, potenciant els moviments i les organitzacions socials i sindicals. Ajudar a construir espais de participació, per tornar a fer comunitat en una societat massa individualitzada. Si, massa individualitzada, i especialment la gent treballadora que -pels efectes de la crisi i l’hegemonia de la dreta- són carn dels populismes, el racisme i el feixisme.

3.- Suma i unitat, que és part de l’ADN d’EUiA. Que ha EUiA se la conegui pel que fa, i no pel que li passa. Suma i unitat, social i política.

Si molta gent compartim que Catalunya està pitjor amb un govern conservador, què fem?

Si compartim amb molta gent que a Espanya cal un canvi de les polítiques que ha fet el PSOE, què fem?

Si compartim amb moltíssima gent la preocupació per una possible arribada del PP que suposarà una involució en drets socials i nacionals, i en la democràcia, què fem?

Per EUiA suma i unitat, quan no hi ha eleccions i quan hi ha eleccions. Suma i unitat, sempre.

Amics i amigues d’EUiA, compañeros de IU, companys d’ICV. EUiA torna a dir, en aquesta Festa que és el nostre moment públic més important, que està per renovar la coalició que ha funcionat el 2004 i el 2008. Membres del Consell Nacional d’EUiA –que el dimarts 4 d’octubre tindrem reunió, guardeu agenda-, Cayo i Reneses, Coscu i Lluís Moreno, n’estic convençut que estarem a l’alçada del repte electoral del 20-N i del canvis que ens cal a l’esquerra transformadora. Decisions pensant sempre en el poble, des de la suma i la unitat.

Sort a IU

Visca EUiA

Llarga vida a la coalició ICV-EUiA

Visca Catalunya