MIRALLES PREGUNTA A MONTILLA

El vicepresident d’ICV-EUiA al Parlament de Catalunya, Jordi Miralles, ha preguntat al president de al Generalitat, José Montilla, què en pensa de la incursió en la vida política que està protagonitzant en les darreres setmanes la jerarquia eclesiàstica. Ho ha fet en la sessió de control al govern del ple de la cambra. Us adjuntem la pregunta:
"La jerarquia catòlica, de creuada social i moral, massa sovint dóna la nota. Ara ja s’atreveix treure Déu a fer política: “Dios aprueba nuestras actuaciones”, va dir l’arquebisbe Cañizares.
Aquests bisbes estan exercint, només, el dret a la lliure expressió? Evidentment, no.
Què busca aquest moviment de sotanes, aquí i allà, acompanyat d’importants dirigents polítics, d’allà i d’aquí? Per cert, un dels d’aquí, cap de llista conservador a les generals.
Doncs ensenyar les dents a les institucions, per mantenir privilegis, frenar drets i limitar la democràcia. Això no és nou en ells, no ens sorprèn.
Però ara agiten vells fantasmes i, des de la política divina, volen ser presents en l’agenda política -quan diàriament perden parròquia- per mantenir privilegis intolerables als quals una societat democràtica, basada en drets i deures, ha de posar fi.
És a dir, volen diners i lleis: per a controlar la vida i el cos de les dones; com ens estimem i com han de ser les nostres famílies; com hem de morir i imposar-nos la seva moral carca; què fer amb els diners de l’estat, a qui votar i què s’ha d’ensenyar a les escoles públiques.
Doncs be, els integristes tenen la llibertat per expressar el que creguin, malgrat posin la cara vermella molts creients. Per cert, els que no ho som, trobem tant a faltar cristians com José María Valverde, Alfons Comín o Agustí de Semir.
Ells la seva llibertat, però la societat i les institucions tenim el dret -i la responsabilitat- d’avançar en la llibertat, la igualtat i els drets de les persones.
Què vol dir això?
1) Separació Església/Estat. Després de 30 anys de Constitució cal posar fi a una herència del franquisme, fent que l’Estat sigui realment aconfessional amb canvis legislatius: reforma de la Llei Orgànica 7/1980 sobre llibertat religiosa; revisió dels acords amb la Santa Seu de 1976 i 1979; treure la religió de les escoles, la legislació i els actes institucionals.
2) Posar fi als privilegis de la jerarquia catòlica. En una societat democràtica l’església no pot ser un paradís fiscal de 5.000 milions d’euros, ha de pagar impostos a l’Estat i els tributs locals als ajuntaments (IBI).
Per a ICV-EUiA, aquestes qüestions seran condicions per a noves majories de govern després del 9 de març.
Per a ICV-EUiA, a més integrisme episcopal, més laïcitat.
El laïcisme no és anar en contra de les religions ni les seves pràctiques. És situar la religiositat on correspon en una societat democràtica: com una opció personal.
És per tot això, Sr. President de la Generalitat, que voldríem conèixer les seves opinions sobre aquest moviment de sotanes.