sábado, 23 de agosto de 2008

Nuevo CAP en Polinyà

En primer lugar es necesario recordarle a la ciudadanía que las previsiones sobre las infraestructuras sanitarias en Polinyà, eran la ampliación del actual CAP. La construcción del nuevo CAP, pendiente de construir, se debió a los trabajos realizados de la Plataforma por la defensa de la sanidad pública de Polinyà, formada por las AAVV.
La construcción del nuevo CAP fue aprobada a principios del 2006 y en ese año ya fue anunciado a través de los boletines del Ayuntamiento y del PSC. Estábamos en periodo electoral. En esas elecciones se produjo un cambio de concejal de Salud en el Ayuntamiento.
A los dos años de aquellos anuncios muchas personas se preguntan: ¿para cuando está prevista la construcción?
La pregunta deja al descubierto la escasa información al respecto. Yo mismo, que pertenezco a esa Plataforma, no la puedo dar.

jueves, 14 de agosto de 2008

L'Olimpíada Popular de Barcelona


L'Olimpíada Popular de Barcelona havia de ser un esdeveniment esportiu alternatiu als Jocs Olímpics de Berlin de 1936 que finalment no es va dur a terme per l'inici de la guerra civil espanyola. Barcelona es va presentar com a candidata a organitzar els Jocs Olímpics de 1936. Després de l'èxit de l'Exposició Internacional de 1929, es considerava la ciutat ideal per a organitzar uns Jocs. La situació política en 1931, data de la designació, era força convulsa a Espanya i el COI es va decantar per Berlín com a ciutat designada per organitzar l'onzena cita olímpica de l'era moderna. Alemanya era en aquell moment un país democràtic i no va ser fins 1933 que van arribar els nazis al poder i van establir el Tercer Reich.

La preparació dels Jocs de Berlín s’orientava a fer d’ells una apologia del nazisme i dels seus valors racials i militars, cosa totalment en contra de l'esperit olímpic, tant en l'antiguitat clàssica com en l'era moderna. Es van produir protestes a nivell mundial, sobretot per part d'organitzacions jueves i d'esquerres, però finalment el Comitè Olímpic Internacional (COI) va mantenir la celebració dels Jocs a Berlín.

Barcelona va decidir organitzar una celebració alternativa: l'Olimpíada Popular, amb l'objectiu de recuperar el veritable esperit olímpic, la pau i la solidaritat entre les nacions, tot el que s'estava negant en l'organització dels Jocs de Berlín amb la complicitat del COI.

L'Olimpíada Popular de Barcelona tenia una clara voluntat antifeixista, una espècie de contraolimpíada que fes bandera de l'esport aficionat i de denúncia dels Jocs Olímpics a l'Alemanya nazi, i per tant el suport o rebuig a la mateixa tenia una implicació política. Les federacions i els propis esportistes, tant espanyols com estrangers, es van veure sotmesos a diferents pressions polítiques per acudir o no la cita.

Els sectors conservadors i dretans, tant en l'àmbit polític com a l’esportiu, van buscar devaluar l'esdeveniment a base de ridiculitzar-lo, dient que eren uns Jocs "d’estar per casa".

Tanmateix la tasca desplegada pel COOP (Comitè Organitzador de l'Olimpíada Popular) per aconseguir la màxima participació possible va permetre la presència de 23 delegacions, entre els que destacaven Estats Units, França, Suïssa i Anglaterra. També hi va haver representacions dels atletes jueus emigrats, d'Alsàcia, Euskadi, Galícia i Catalunya. El total d'atletes inscrits va ser de 6.000 sent la delegació estrangera més nombrosa la de França amb 1.500 atletes.

L'Olimpíada Popular trencava també amb el model de representació exclusivament estatal, i obria diferents formes de participació respecte a l'adscripció territorial. Es van establir tres categories: nacional, regional i local. D'aquesta manera, les delegacions nacionals podien enviar a cada esport tres representacions i s'entenia que així l'olimpíada no seria només una competició entre estats, sinó que deixava la porta oberta que equips no estatals participessin en les proves, com per exemple Alsàcia i Lorena, o el Marroc sota domini francès i el Marroc espanyol. En aquest sentit, el COOP introduïa sobretot en els esports d'equip, un sistema de delegacions que trencava el monopoli estatal. Finalment, a través de les representacions locals, recuperava la idea ciutadana de l'olimpisme grec, que els participants ho eren representant ciutats.

També es va posar especial èmfasi en la participació de les dones, que per aquesta època fins i tot tenien dificultats per accedir a l'esport en igualtat de condicions.

En total hi havia competicions a 16 esports, com a futbol, tennis, bàsquet, boxa, atletisme, lluita, pilota basca, i fins i tot escacs. Les despeses corrien per compte dels govern francés (600.000 francs), govern espanyol (400.000 pessetes) i Generalitat de Catalunya (100.000 pessetes). França tenia un govern d'esquerres presidit per Léon Blum, i es van bolcar per donar suport a l'Olimpíada Popular.

L'Olimpíada Popular començaria el 19 de juliol de 1936, i duraria una setmana, fins al 26 de juliol.

20.000 visitants van arribar a Barcelona amb motiu de l'Olimpíada Popular, desbordant les previsions i creant problemes d'allotjament. Anava a ser una veritable festa de l'esport i dels valors republicans i olímpics.

El 18 de juliol, un dia abans de la inauguració oficial, es va fer un assaig general a l'Estadi de Montjuïc.

Malauradament, el 19 de juliol de 1936 la guerra va frustrar el projecte que el moviment de l'esport popular català havia concebut. El nou ordre revolucionari i les necessitats pròpies del conflicte bèl·lic van posar fi a Barcelona 1936, just unes hores abans d'iniciar-se.

L'Olimpíada Popular es va veure condemnada a la foscor. Ofegada per la Guerra Civil Espanyola, es va convertir en una insignificant nota a peu de pàgina als diaris. Tanmateix l'organització de l'Olimpíada Popular no va ser en va, ja que molts atletes populars arribats de tot arreu del món que es van veure sorpresos a Barcelona per l'inici de la guerra, no van dubtar d'allistar-se a les milícies. Ells van ser els primers voluntaris estrangers en els exèrcits republicans, i l'embrió de la qual cosa després serien la Brigades Internacionals.

El 24 de juliol es llegia a La Vanguardia: "És tal l'entusiasme que la causa republicana ha despertat en aquests atletes, que molts d'ells s'han allistat a les milícies populars, sortint cap a Saragossa i d'altres punts"

lunes, 11 de agosto de 2008

EUiA felicita la victoria de Evo Morales en el referéndum de Bolivia


Antoni Barbarà, Responsable d´Internacional d´EUiA.
Hace pocas horas que se han cerrado los colegios electorales en Bolivia y a pesar de que los resultados oficiales no serán firmes hasta dentro de varios días, ya es un clamor la victoria de Evo Morales y su proyecto constitucionalista, es decir respetuoso y acorde con la Constitución y la legalidad.

Todo apunta a que el porcentaje de apoyo al MAS rozará el 60% del total de votos emitidos, superando ampliamente el soporte con que Evo fue elegido Presidente hace algo más de dos años. El referéndum supone pues un enorme espaldarazo popular a las políticas que viene desarrollando el legítimo Gobierno boliviano.

De forma inmediata Evo Morales ha manifestado su alegría y ha convocado a todas las fuerzas, incluidas las de la oposición a incorporarse en el proceso en marcha de reconstrucción de la nación y, dentro de los parámetros de la legalidad y el respeto democrático.

Otra cosa son los resultados a nivel provincial y en particular respecto de algunos de los gobernadores autocalificados como “rebeldes” o “autonomistas” que han ganado en sus respectivos territorios y pretenden con ello agudizar la división del país. Sus principales adalides siempre han expresado reservas sobre la aceptación del resultado de las urnas, insisten en lecturas de parte, y en cualquier caso habiendo perdido la consulta y tal como encabezaba el gran titular del diario El País vaticinan que “Bolivia se hunde en la división”, Una muy peculiar conclusión de la voluntad popular. Cabe preguntarse por el titular previsto en el caso de perder Evo.

Estos supuestos opositores autonomistas son la expresión de la continuidad histórica anterior al MAS, con privilegios de tierra y familia, de supremacia racial blanca y activos oligarcas antindigenistas, cómplices y lacayos de las multinacionales que expolian Bolivia desde siempre, milicias mercenarias paramilitares sostenidas y dirigidas por el gobierno norteamericano, la CIA y sus aliados. Son las élites excluyentes de insultante riqueza en aquel país y que cuentan con el soporte explícito de la iglesia oficial, de muchos estamentos judiciales, como también de algunas inquietantes tolerancias militares, y de todas la bendiciones de los medios de comunicación ampliamente controlados por empresas como la española Prisa y similares, Al menos curiosa la interpretación de estos medias sobre secesión- independentismo- separatismo según quien, como y donde. También la distinta fuerza de legitimación de las votaciones ajustadas o al menos no aplastantes… recuerdan el referéndum de la OTAN en España ??

El gobierno norteamericano ha situado al frente de su embajada en La Paz a un tal Philip Goldberg, experto y acreditado dinamitero en la ex Yugoslavia y eficaz director de hostilidades y secesiones, que sabe orientar y financiar conflictos en la dirección de la misma guerra civil si llega el caso. Europa, como acostumbra, discursea democracias formales y mira hacia otro lado cuando no tiene argumentos que esgrimir, …mientras sostiene los intereses de las multinacionales y las grandes empresas europeas.

Pero el gobierno del MAS ha recibido un claro mensaje de continuidad en sus políticas de nacionalizaciones, de recuperación económica y de captación recursos públicos, de nuevas relaciones comerciales más justas, de desarrollo social y educativo, de desarrollo justo para la mayoría indígena, de impecable respeto democrático y jurídico, de inversiones en salud y en enseñanza... Un nuevo botón de muestra de hace solo unas horas: acuerdo entre Gobierno y sindicatos para cambiar el sistema de pensiones que pasa de administradores privados ( con empresas como la española BBVA o el Grupo Zurich) a una gestora pública y estatal.

Y además no está solo. Otros países de su entorno le prestan ayuda solidaria y se relacionan en términos de mutuo reconocimiento y respeto a sus soberanías. Y además, a nivel internacional, son muchas las voces de los pueblos y personas que en el mundo aplauden y se suman a la empresa del progreso y la dignidad por Bolivia, su gobierno y su pueblo,

Hoy, desde Cataluña y desde nuestra modesta organización. EUiA, queremos sumarnos a la celebración por la victoria de Evo Morales y su gobierno, y como siempre reafirmar nuestra disposición a la colaboración y al apoyo que esté en nuestras manos para el desarrollo y la justicia social, también en esa nación hermana que es Bolivia y su pueblo.

El papel de la Asociación de Vecinos Sant Salvador de Polinyà

UN POCO DE HISTÓRIA El papel de la Asociación de Vecinos Sant Salvador A finales de los años 80, la Asociación de Vecinos Sant Salvado...