L'Olimpíada Popular de Barcelona

L'Olimpíada Popular de Barcelona havia de ser un esdeveniment esportiu alternatiu als Jocs Olímpics de Berlin de 1936 que finalment no es va dur a terme per l'inici de la guerra civil espanyola. Barcelona es va presentar com a candidata a organitzar els Jocs Olímpics de 1936. Després de l'èxit de l'Exposició Internacional de 1929, es considerava la ciutat ideal per a organitzar uns Jocs. La situació política en 1931, data de la designació, era força convulsa a Espanya i el COI es va decantar per Berlín com a ciutat designada per organitzar l'onzena cita olímpica de l'era moderna. Alemanya era en aquell moment un país democràtic i no va ser fins 1933 que van arribar els nazis al poder i van establir el Tercer Reich.

La preparació dels Jocs de Berlín s’orientava a fer d’ells una apologia del nazisme i dels seus valors racials i militars, cosa totalment en contra de l'esperit olímpic, tant en l'antiguitat clàssica com en l'era moderna. Es van produir protestes a nivell mundial, sobretot per part d'organitzacions jueves i d'esquerres, però finalment el Comitè Olímpic Internacional (COI) va mantenir la celebració dels Jocs a Berlín.

Barcelona va decidir organitzar una celebració alternativa: l'Olimpíada Popular, amb l'objectiu de recuperar el veritable esperit olímpic, la pau i la solidaritat entre les nacions, tot el que s'estava negant en l'organització dels Jocs de Berlín amb la complicitat del COI.

L'Olimpíada Popular de Barcelona tenia una clara voluntat antifeixista, una espècie de contraolimpíada que fes bandera de l'esport aficionat i de denúncia dels Jocs Olímpics a l'Alemanya nazi, i per tant el suport o rebuig a la mateixa tenia una implicació política. Les federacions i els propis esportistes, tant espanyols com estrangers, es van veure sotmesos a diferents pressions polítiques per acudir o no la cita.

Els sectors conservadors i dretans, tant en l'àmbit polític com a l’esportiu, van buscar devaluar l'esdeveniment a base de ridiculitzar-lo, dient que eren uns Jocs "d’estar per casa".

Tanmateix la tasca desplegada pel COOP (Comitè Organitzador de l'Olimpíada Popular) per aconseguir la màxima participació possible va permetre la presència de 23 delegacions, entre els que destacaven Estats Units, França, Suïssa i Anglaterra. També hi va haver representacions dels atletes jueus emigrats, d'Alsàcia, Euskadi, Galícia i Catalunya. El total d'atletes inscrits va ser de 6.000 sent la delegació estrangera més nombrosa la de França amb 1.500 atletes.

L'Olimpíada Popular trencava també amb el model de representació exclusivament estatal, i obria diferents formes de participació respecte a l'adscripció territorial. Es van establir tres categories: nacional, regional i local. D'aquesta manera, les delegacions nacionals podien enviar a cada esport tres representacions i s'entenia que així l'olimpíada no seria només una competició entre estats, sinó que deixava la porta oberta que equips no estatals participessin en les proves, com per exemple Alsàcia i Lorena, o el Marroc sota domini francès i el Marroc espanyol. En aquest sentit, el COOP introduïa sobretot en els esports d'equip, un sistema de delegacions que trencava el monopoli estatal. Finalment, a través de les representacions locals, recuperava la idea ciutadana de l'olimpisme grec, que els participants ho eren representant ciutats.

També es va posar especial èmfasi en la participació de les dones, que per aquesta època fins i tot tenien dificultats per accedir a l'esport en igualtat de condicions.

En total hi havia competicions a 16 esports, com a futbol, tennis, bàsquet, boxa, atletisme, lluita, pilota basca, i fins i tot escacs. Les despeses corrien per compte dels govern francés (600.000 francs), govern espanyol (400.000 pessetes) i Generalitat de Catalunya (100.000 pessetes). França tenia un govern d'esquerres presidit per Léon Blum, i es van bolcar per donar suport a l'Olimpíada Popular.

L'Olimpíada Popular començaria el 19 de juliol de 1936, i duraria una setmana, fins al 26 de juliol.

20.000 visitants van arribar a Barcelona amb motiu de l'Olimpíada Popular, desbordant les previsions i creant problemes d'allotjament. Anava a ser una veritable festa de l'esport i dels valors republicans i olímpics.

El 18 de juliol, un dia abans de la inauguració oficial, es va fer un assaig general a l'Estadi de Montjuïc.

Malauradament, el 19 de juliol de 1936 la guerra va frustrar el projecte que el moviment de l'esport popular català havia concebut. El nou ordre revolucionari i les necessitats pròpies del conflicte bèl·lic van posar fi a Barcelona 1936, just unes hores abans d'iniciar-se.

L'Olimpíada Popular es va veure condemnada a la foscor. Ofegada per la Guerra Civil Espanyola, es va convertir en una insignificant nota a peu de pàgina als diaris. Tanmateix l'organització de l'Olimpíada Popular no va ser en va, ja que molts atletes populars arribats de tot arreu del món que es van veure sorpresos a Barcelona per l'inici de la guerra, no van dubtar d'allistar-se a les milícies. Ells van ser els primers voluntaris estrangers en els exèrcits republicans, i l'embrió de la qual cosa després serien la Brigades Internacionals.

El 24 de juliol es llegia a La Vanguardia: "És tal l'entusiasme que la causa republicana ha despertat en aquests atletes, que molts d'ells s'han allistat a les milícies populars, sortint cap a Saragossa i d'altres punts"