Els ciutadans i ciutadanes de Polinyà ens apropem a les eleccions municipals amb serioses preocupacions

Els ciutadans i ciutadanes de Polinyà ens apropem a les eleccions municipals amb serioses preocupacions per les polítiques dels governs i amb seriosos dubtes sobre les polítiques municipals.

Preocupats perquè veiem que els treballadors i treballadores de Polinyà són castigats durament per l'atur i les retallades i amb dubtes en veure que els governs es posen en mans dels poderosos, abans de treballar per pal•liar les situacions de penúria que ja pateixen els nostres conciutadans i veure com les reformes arruïnen drets conquerits en dècades de lluites.

És normal que s'opini d’aquesta manera i més enllà, com que l'estat del benestar va ser passat i que vivim en plena incertesa per saber què passarà demà amb el treball, amb la hipoteca, amb l'emancipació, amb la jubilació, amb la salut i amb l'educació.

I és que ens trobem davant d'un dels atacs més durs del capitalisme. Un atac en tota regla que aprofita la conjuntura de la despolitització i la desorganització social per atacar i fer mal.

Ocorre quan la majoria, fins i tot gran part dels treballadors, pensava que tot estava fet i que això de les classes i les lluites de classes, pertanyia al passat.

En poc temps s'ha retrocedit el que en dècades va costar avançar i hi ha nuclis de famílies senceres en atur, sense protecció, i nombroses persones visitant els contenidors a la recerca d'aliments i vestimentes.

Estem preocupats perquè tampoc Polinyà viu el seu millor moment. I una situació política estancada. Si durant anys l'Ajuntament va malbaratar en sous espectaculars i en altres temes superflus, ara s’ha instal•lat sobre Polinyà un gran problema.

Quan el creixement urbanístic va permetre grans pressupostos l'aprovat per al 2011 amb prou feines arriba a 10 milions d'euros. I és que el tren dels grans pressupostos és passat i ens deixa un saldo negatiu d'una administració inflada, amb grans despeses que atendre i un deute aproximat als 10 milions d'euros.

Els dubtes s'aboquen quan no s'ataca el prioritari com seria esmorteir el sofriment de les nostres famílies. Joves que veuen defallits els seus intents d'emancipar-se pel fet que les polítiques de les administracions no ofereixen garanties de futur ni una vivenda on anar.

Però això no és tot, també en temps de crisi afloren les desatencions, com la no articulació d'un model de poble propi, del que la ciutadania hagi participat dels processos, sense un projecte de cultura definit, una comunitat preocupada pel fracàs escolar i una joventut sense un espai d'oci adequat per a trobar-se i conviure.

També en aquest moment surten les promeses incomplertes. Fa anys es van omplir la boca que farien un Hotel d'entitats on albergar les entitats i des d'on promourien la cultura local. Evidentment d'això no es parla, com no es parla de què fer amb la Masia de Can Serra, després més de deu anys tapiada.

Que les millores del camp de futbol no estiguin acabades i la gespa sense posar. Que no es parli de la zona pícnic. La TUS arribaria a Polinyà per enllaçar amb la xarxa de transport públic de l'àrea metropolitana a través de Sabadell. Que a cinc mesos de la posada en marxa del nou CAP no es dóna el servei d'odontologia. Que la pista esportiva estigui absolutament abandonada. Que la Petanca s'inunda cada vegada que plou. Que centenars de joves concentrats al Centre Cívic a la recerca d'un habitatge, acabin sense una solució.

La política del divideix i venceràs ha reduït l'associacionisme social a poca cosa i que el treball d'algunes associacions hagi estat manipulades informativament per restar-li el protagonisme merescut, com ha succeït amb la consecució del nou CAP i de la solució definitiva del sector Balmes conquerida pels veïns i la seva lluita.

En el polític, veurem què ens depara el futur als ciutadans de Polinyà, però si partim dels resultats electorals de les passades eleccions autonòmiques, és evident que hi ha perill real de cara al futur. La dreta i la dreta xenòfoba que va treure un percentatge superior al 4% i faràn acte de presència a les municipals i bolcaran els mitjans per arrencar els millors resultats.

El problema és l'esquerra: cal decidir si mantenir un PSC en solitari liderant el nostre destí o facilitar l'accés a l'esquerra transformadora (que em consta que s’està fent un fart de treballar per donar participació) perquè transformi el que sigui transformable i impulsi les polítiques socials per a la majoria social. Aquí em sembla que està el debat.

Creix per tant la necessitat d'articular un gran acord polític i social que senti les bases i estimuli a la ciutadania. Lluitar unitàriament per construir un model de ciutat propi, on l'eix de l'acció sigui el poble i els seus moviments socials.

Un compromís del sector de l'educació i de la cultura, dels esportistes, dels defensors del medi ambient, de les dones, dels joves, dels grans, dels treballadors, de la immigració, etc., Capaç de mobilitzar per fer que s'inverteixi la balança de les polítiques a favor de la gran massa social.

Aquest podia ser el debat que hauríem de fer a Polinyà fins al 22 de maig.

Roque Fernández