Intervenció de Jordi Miralles, coordinador general d’EUiA, a la 11a Festa d’EUiA

Bona nit, amigues i amics, vull començar ambl’agraiment a les persones i amics d’EUiA que fan possible la Festa, a Alternativa Jove i l’equip que la fan possible. A la Fundació L’Alternativa. Als voluntaris de l’organització i amics d’EUiA, que han col·laborat amb la cursa i l’exposició. A la Fundació Futur pel sopar, a la productora Manual i l’INEFC.

Saludar tots i totes els que esteu aquí que garantiu l’èxit d’aquest 11a edició de la Festa,. una menció especial a la directora que s’estrena, l’Eva Balart, i a la Comissió.

Dividiré la meva intervenció en tres parts:

1) Una bona notícia 2) Un petit retorn al passat 3) Tres peticions

1.- Començar amb la bona notícia: ahir el Parlament, a proposta del nostre grup, va votar una resolució a favor del reconeixement internacional de l’Estat Palestí, un acord que se suma a la voluntat de la pau, el territori, els drets i l’Estat propi.

2.- Amigues i amics, us demano un exercici de retorn al passat, només 1 any enrere Fa just un any, l’1d’octubre de 2010: 2 dies després de la vaga general del 29 de setembre; uns mesos després de la sentencia de l’Estatut i un mes abans de les eleccions catalanes. Recordeu els que es deia?

Sobre la vaga deien, aquells que criticaven als sindicats, que no tenia motius i que la reforma era necessària per a crear llocs de treball. Doncs bé, 1 any després es confirma que la vaga tenia motius i que les conseqüències són dramàtiques:

Més atur, més de 600.000 persones a Catalunya, l’agost va créixer un 5,2%, i afecta més del 40% de la gent jove.

Increment impressionant de la precarietat. 57 accidents mortals a Catalunya, de gener a juny, creixent prop del 27%.

Tancament d’empreses, EROs a empreses privades i públiques, i pèrdua salarial que afecta més a dones, joves i immigrants.

És a dir, cal dir alt i clar que la contrareforma laboral ha fracassat. I que el primer problema del país és l’atur, i que per això calen polítiques industrials, de foment de l’ocupació estable i digne i concertació amb els sindicats. Vull felicitar, de nou, als secretaris general de CCOO i UGT, Joan Carles i Pepe, que estan aquí amb nosaltres com una mostra més de la necessitat del treball comú entre l’esquerra política i el sindicalisme de classe.

Sobre l’Estatut, deien que no entrava a la Constitució i que, perque entrés, calia canviar-la. Doncs bé, no se’ls ha posat la cara vermella en reformar-la en un mes. Després de la sentència de l’Estatut, Catalunya va sortir al carrer, però sembla que els poders de l’Estat, el PSOE i el PP no la van voler escoltar. I ara venen amb la reforma exprés de la Constitució.

Amb aquesta reforma ha caigut el mite de la Constitució intocable, i mostra que les conseqüències de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut s’haguessin pogut resoldre en un mes. Que els articles anul•lats de l’Estatut, que pertanyen a títols de la Constitució que admeten la reforma simplificada, també, amb voluntat política.

La reforma és un perill per l’autogovern pel pacte excloent a 2: PP i PSOE, i neguen a la ciutadania el dret a referèndum limitant la democràcia. Que els quedi clar al poders de l’Estat, tal i com va aprovar-se ahir al Parlament, a proposta també del nostre grup, que “amb la sentència de l’Estatut i la reforma constitucional s’ha trencat el pacte constitucional de1978 i que s’obre una nova etapa en les relacions entre Catalunya i Espanya”.

Sobre les conseqüències de les eleccions catalanes, de fa un any. Cal afirmar, alt i clar, que en 9 mesos de govern de CiU Catalunya i la seva gent estem pitjor. En 9 mesos, CiU ha donat a llum al seu model amb retallades, que no són conjunturals. És un canvi de model: més desigualtats, involució en el model social, pèrdua de qualitat democràtica i retrocessos ambientals.

Les retallades en salut són per a que perdi la universalitat i per a privatitzar el sistema, amb conseqüències dramàtiques, culpabilitzant els usuaris i maltractat als professionals. Tancament de CAP a les nits i caps de setmana, tancament de llits i quiròfans, més llistes d’espera, supressió de serveis d’urgència, reestructuració d’emergències, endarreriments del servei d’ambulàncies... Aquest és el model de CiU.

Les retallades en educació suposa menys qualitat per la pública, fomentar la privada i nous concerts, que compromet la igualtat d’oportunitats, el futur dels infants i fa caure la retallada –injustament- sobre les famílies i els professionals. La reducció de la sisena hora, les retallades a les escoles bressols ide música, paralització d’obres de primària i secundària, supressió de bus escolar, congelació de plantilles. Aquest és el model de CiU.

La incapacitat, la injustícia i la insensibilitat social cap a les persones més vulnerables, mostrada per CiU en la gestió de la RMI a l’estiu, ha continuat amb les entitats del tercer sector. Les prestacions per fill a càrrec han patit el 2011 una retallada del 75%, les prestacions i serveis per a persones amb dependència severa i gran ha caigut el 41% i no es posa en marxa la dependència moderada que afecta 25.000 persones.

Hipoteques ambientals del país amb les nuclears i la dependència del petroli. Els ajuts al lloguer s’han reduït el 44%, no s’ha construït cap habitatge protegit, centenars de famílies desnonades i, el govern, només pensa amb la patada a la porta de Felip Puig per a persones que no poden pagar la hipoteca.

Catalunya no va bé, i fa 9 mesos que ha empitjorat. No ho diu només EUiA, ho diu el professorat de Castelldefels i el Garraf, la FAPAC que li han retirat el 75% dels recursos, les samarretes grogues a les escoles i els ajuntaments que han apostat per les escoles bressols; els professionals i usuaris de l’Hospital de Sant Pau, Bellvitge, Vall d’Hebron, Joan XIII, Dos de Maig, L’Esperança, el Taulí, la Selva; els joves aturats de Sant Adrià; els autònoms de la Catalunya central; els treballadors de Yamaha i la construcció; els petits empresaris del Tarragonès; els afectats per les hipoteques de Montcada i Mollet, els pagesos de les Terres de Lleida, les persones de la RMI, la Federació Catalana d’ONG, els emprenedors i els professionals de la cultura; els joves del 15-M... La majoria està patint les conseqüències del govern conservador de CiU.

L’argument convergent per justificar les retallades, de que s’ha estirat més el braç que la màniga, és mentida. El que no volen CiU i el PP són més ingressos per a fer polítiques redistributives, garantir l’autonomia de les persones i la igualtat d’oportunitats.

Perquè dic que és mentida: El PIB per càpita de Catalunya és el 110 per cent de la mitjana de la UE dels 15; la despesa social representa el 73%; la pressió fiscal aquí és del 31% l’europea del 41 %. Doncs aquest diferencial, de 10 punts, de contribució fiscal, més fer front al frau fiscal suposaria que a Catalunya tinguéssim 17.000 milions d’euros més (IRPF, frau fiscal, impost successions, dipòsits bancaris, energia nuclears, emissions contaminants...).

Proposem una cosa que entén quasi tothom, menys CiU el PP i els seus intocables, una proposta de sentit comú que pagui qui més té, més guanya i més contamina. L’objectiu: més ingressos.

3) Les tres peticions

1.- Donem esperança, des de l’esquerra, amb propostes concretes: ocupació, serveis públics, drets socials i ambientals, fiscalitat i democràcia. La situació no és inevitable, hem de contribuir –amb d’altres- a frenar la resignació, o la societat domesticada, que volen els mercats, els poderosos i les seves representacions polítiques.

2.- Ampliem el compromís amb la gent, la societat es transforma transformant, per tant actuant des de dins de la mateixa societat i no pas des de fora. Vivim moments de contaminar-nos més amb la gent i la societat per objectius concrets, i no viure la política des de les proclames i eslògans. Transformar sobre la base del treball amb la gent, potenciant els moviments i les organitzacions socials i sindicals. Ajudar a construir espais de participació, per tornar a fer comunitat en una societat massa individualitzada. Si, massa individualitzada, i especialment la gent treballadora que -pels efectes de la crisi i l’hegemonia de la dreta- són carn dels populismes, el racisme i el feixisme.

3.- Suma i unitat, que és part de l’ADN d’EUiA. Que ha EUiA se la conegui pel que fa, i no pel que li passa. Suma i unitat, social i política.

Si molta gent compartim que Catalunya està pitjor amb un govern conservador, què fem?

Si compartim amb molta gent que a Espanya cal un canvi de les polítiques que ha fet el PSOE, què fem?

Si compartim amb moltíssima gent la preocupació per una possible arribada del PP que suposarà una involució en drets socials i nacionals, i en la democràcia, què fem?

Per EUiA suma i unitat, quan no hi ha eleccions i quan hi ha eleccions. Suma i unitat, sempre.

Amics i amigues d’EUiA, compañeros de IU, companys d’ICV. EUiA torna a dir, en aquesta Festa que és el nostre moment públic més important, que està per renovar la coalició que ha funcionat el 2004 i el 2008. Membres del Consell Nacional d’EUiA –que el dimarts 4 d’octubre tindrem reunió, guardeu agenda-, Cayo i Reneses, Coscu i Lluís Moreno, n’estic convençut que estarem a l’alçada del repte electoral del 20-N i del canvis que ens cal a l’esquerra transformadora. Decisions pensant sempre en el poble, des de la suma i la unitat.

Sort a IU

Visca EUiA

Llarga vida a la coalició ICV-EUiA

Visca Catalunya