Aquí el manifets:Millorar el sistema sanitari: fer forta l’atenció primària.
Aquí el manifets:
Millorar el sistema sanitari: fer forta
l’atenció primària.
Els ciutadans han vist com s'han tancat
serveis, s’ha obviat la seva participació, s'ha prescindit de milers de
professionals i ha augmentat de manera inadmissible l'espera per a ser visitats
pels seus professionals de referència. Això ha comportat la massificació i el
trencament de la continuïtat i longitudinalitat de l'atenció, característiques
que està demostrat de sobres que milloren la salut de les persones. Els
professionals dels equips d'atenció primària (metgesses, infermeres,
administratives i treballadores socials) fa temps que treballen al límit de les
seves possibilitats. Aquesta situació sostinguda ha arribat a afectar la salut,
la motivació i la il·lusió professional. A l'atenció primària el temps és la
principal tecnologia que utilitzen els professionals, i la seva persona,
l'instrument de treball. Sense temps i amb males condicions de treball la
qualitat de l'atenció es deteriora, fent patir tant als pacients com als
professionals.
Els nostres polítics i gestors s'han atipat
de fer declaracions buides sobre la importància de l'atenció primària que s'han
contradit sistemàticament amb la progressiva disminució del pressupost i el
menysteniment institucional dels professionals i la seva feina. A més, veiem
l’estancament d’un model organitzatiu i assistencial que no aposta clarament
per una atenció primària forta com a pilar del sistema sanitari. La idea d'un
nou pla estratègic no ens dóna cap garantia que es produeixin canvis
significatius en la dotació de personal i en la millora dels serveis. Una
mostra d'això que diem és el fet que els pressupostos del 2017 per a Salut
augmenten de 408 M. d’euros però només 27,6 M. (6,7%) seran destinats a
l'atenció primària.
En aquest context els companys del CAP Can
Vidalet han encès l'espurna de la queixa i la indignació amb un manifest que
han fet arribar al Departament de Salut i a la gerència de l'Institut Català de
la Salut. Aquest manifest és l'expressió del malestar de tota l'atenció
primària.
Ha arribat el moment de dir prou. Per això
ens hem unit les entitats signants per
fer quatre demandes concretes:
1.
Augment del pressupost destinat a l'atenció primària que s'ha de situar
com a mínim en un 20% per progressar fins al desitjable 25%. Amb aquests
recursos es pot plantejar una dotació suficient de centres d'atenció primària,
atenció continuada i urgències en tot el territori i desenvolupar totes les
tasques de prevenció, assistència i rehabilitació que són de la seva
competència. Algunes d'aquestes tasques que actualment es porten a terme en
hospitals o altres serveis han de passar a ser exercides per l'atenció
primària, tant a les consultes com als domicilis i a la comunitat.
2.
Fer de l'atenció primària l’eix del sistema sanitari. Cal traspassar
poder a l'atenció primària i donar-li el lideratge de qualsevol projecte de
guia, consens, protocols i codis d’actuació en situacions específiques. Una
mesura inicial és que sigui l'atenció primària qui gestioni les llistes
d'espera tant de proves complementàries com de primeres visites de consultes
externes. Els professionals d'atenció primària són els que millor coneixen la
situació clínica del pacient en el moment de la derivació i les seves
necessitats. Cal que els serveis d'atenció primària siguin accessibles i
suficients per fer de porta d'entrada al sistema en totes les situacions perquè
són els qui tenen una visió global de les persones i dels seus problemes de
salut i millor poden orientar sobre el tipus de servei que necessiten en cada
moment. Aquestes mesures milloren
l'eficiència de tot el sistema i l'adequació de les seves intervencions.
3.
Recuperació del personal dels
Equips d'Atenció Primària (EAPs) perduts des del 2011 fins a arribar a la dotació suficient per
cobrir les seves necessitats habituals (incloent-hi vacances, formació,
conciliació personal i familiar, permisos i baixes laborals). Alhora és
imprescindible posar fi a la precarietat laboral, que afecta tant a
professionals com a pacients perquè impedeix el desenvolupament de trajectòries
vitals, disminueix la qualitat clínica, incrementa els errors i priva dels
beneficis de la confiança que es construeix entre professional i pacient i de
l'atenció longitudinal. S'haurà de fer una revisió de la ràtio de professional
(personal sanitari i no sanitari) per habitant en funció de l'edat de la
població, morbiditat, indicadors socioeconòmics i dispersió del territori.
Aquest augment de personal ha de tenir com
a resultat les millores que la ciutadania demanda a l'atenció primària:
Qualitat en la visita mèdica i infermera amb temps suficient per atendre
adequadament i millora de
l'accessibilitat al propi metge i infermera per als diferents problemes de
salut.
4.
Dotar d'autonomia de gestió i de lideratges propers els EAPs. Els EAP
han de negociar i fixar els seus objectius, que han de respondre a criteris
clínics i ètics per sobre dels criteris econòmics. Han de retre comptes dels
resultats i de la utilització del pressupost assignat i tenir plena autonomia
per decidir com organitzen el seu treball. Els directius han de ser reconeguts
líders clínics que mantinguin activitat assistencial dins dels seus equips i
que siguin triats amb transparència i participació significativa dels
professionals de l’EAP. Calen unes direccions que formin part dels equips,
siguin properes als professionals, puguin entendre les seves particularitats i
puguin donar el suport que necessiten. Per això cal abolir les fórmules de
concentració de les direccions de diferents equips. Aquestes mesures
contribuiran a una major motivació, implicació i satisfacció dels professionals
amb la seva feina.
Sense aquestes demandes satisfetes, no serà
possible que la ciutadania rebi l'atenció que necessita i mereix, amb
repercussió progressiva en la salut de les persones i la societat i en la
sostenibilitat d’un sistema sanitari públic, universal, finançat a través d’impostos
i amb la participació de la ciutadania que contemplava la reforma de l’atenció
primària. Per això demanem que es produeixin de manera immediata i palpable
acords i resolucions en aquesta direcció. Cal que el pla per revertir la pèrdua
de professionals dels equips d’atenció primària sigui aprovat pel Parlament
abans de l'estiu, per assegurar així un compromís polític compartit. Per tal
d'acomplir aquest objectiu amb la màxima celeritat, i fer-lo factible dins el
marc econòmic actual, el Departament de Salut aturarà qualsevol dels projectes
en marxa que poden detreure pressupost de l'atenció primària. Cal que les
mesures que no comporten un augment de despesa siguin posades en marxa de
manera immediata. Demanem a la
Conselleria que en un termini d'un mes doni resposta a les nostres demandes
establint compromisos concrets i terminis d'aplicació.
Barcelona, 26 d'abril de 2017
Signen:
Associació d’Infermeria Familiar i
Comunitària de Catalunya (AIFiCC)
Col·legi Oficial de Treball Social de
Catalunya (TSCAT)
Confederació d’Associacions Veïnals de
Catalunya (CONFAVC)
Fòrum Català d’Atenció Primària (FoCAP)
Rebel·lió Atenció Primària
Societat Catalana de Medicina de Família i
Comunitària (CAMFIC)
Marea Blanca de Catalunya
Comentarios