El pregó de Roger Padrós 2024

Benvinguts i benvingudes a la Festa Major de Polinyà!

Hola a tothom! Soc en Roger Padrós, artista i compositor local, i estic molt content de poder estar aquí amb vosaltres una vegada més per donar el tret de sortida a la nostra estimada festa major. D'entrada alguns de vosaltres pensareu, aquest tio no estava aquí fent això fa relativament poc? Doncs correcte, aquesta no és la primera vegada que em veieu fent el pregó. De fet, és la segona vegada en els últims tres anys que tinc l'honor de ser aquí davant vostre. Això vol dir que no ho vaig fer tan malament la primera vegada, oi? O potser hi havia alguna cosa d'una pandèmia mundial l'última vegada i ho va dificultar tot molt? No ho sé, tot passa molt de pressa últimament... En definitiva, gràcies per la confiança. Perquè poder ser aquí és molt especial.

Crec que hi haurà coses en les que segur que em repetiré, però es que crec que són realment importants. D’entrada deixeu-m’he dir que de nou, i potser aquesta vegada encara més, els nervis i la responsabilitat de fer un prego… puff, Javi, això és més dur que sortir a l’escenari de Benidorm…

Que parlant de Benidorm, és una ciutat similar a Polinyà pels que no hi heu anat. Ara de debò, aquest any ha estat molt especial per a mi, i imagino que per això també soc avui aquí… He tingut l'oportunitat de formar part del Benidorm Fest. Ha estat una experiència increïble que m'ha permès créixer com a artista i com a persona.

He viscut moltes emocions, he rigut, he plorat, bé, de tot... Però, tot i les aventures que he viscut fora, sempre porto Polinyà al cor. Al final, no hi ha res com tornar a casa, on cada carrer, cada plaça i cada racó tenen una història especial per cadascú de nosaltres a explicar.

I jo he de confessar que no estic tan sovint a Polinyà com m'agradaria. Però cada vegada que hi torno, sento que soc a casa, que ja estic salvat. És com posar-se aquells pantalons de xandall que tens a l'armari: còmodes, segurs i que, malgrat els anys, encara et queden bé (o això et diuen). M'agraden molt els diumenges on puc passejar pels carrers, respirar l'aire fresc, saludar la gent i recordar perquè aquest lloc és tan especial. Tenim molta sort de ser on som, de debò.

Polinyà és el nostre petit món. Per mi, és un lloc on he crescut i on he tingut les meves primeres experiències artístiques, i no tan artístiques. Sempre remarco i recordo amb molt de carinyo els meus temps a la Germandat de Polinyà, on vaig començar a fer teatre i les meves primeres actuacions musicals. Em fa molt feliç sempre que hi vaig tenir la sensació de que la seva porta és oberta, gràcies.

És aquí també on vaig començar a descobrir la meva passió per l'art, i on vaig aprendre que la cultura és una part fonamental de la nostra identitat. Vull aprofitar per donar les gràcies a tots aquells que em van donar suport i em van animar en els meus inicis.

Especialment als veïns que no van denunciarme a la policia per tocar el piano masses hores. Sense vosaltres, avui no seria aquí. De fet, vaig començar a formar-me al grup excursionista, els meus primers escenaris han estat els del roure i el centre cívic. I aquestes coses no s'obliden. Això son els meus orígens. Estic segur que cadascun de vosaltres podria explicar tantes coses de les que ha viscut aquí. És molt fort com la nostra vida fa dels carrers un llibre preciós. I ara callo uns segons perquè pugueu recordar les millors coses que heu viscut a Polinyà.

Família, amics, coneguts i desconeguts, avui que tinc la sort de poder adreçar-me a vosaltres, avui que tinc la sort de poder parlar, vull agrair-vos que estigueu aquí i que em doneu veu. Gràcies de debò. Segueixo.

Polinyà és més que un poble, és una comunitat on el sentit de pertinença i de família són fonamentals. La meva família s'ha criat i ha fet arrels aquí, igual que tantes altres famílies que han contribuït a crear aquesta comunitat preciosa. És aquesta xarxa de relacions i de vincles la que ens fa sentir que pertanyem a alguna cosa més gran, que som part d'una gran família que es cuida i es fa costat.

Ara penso en la meva àvia i en el meu avi, recordo com fa tres anys eren aquí i avui ja no hi són. Els recordo amb amor, i com tot i haver marxat, segueixen sent part d’aquesta gran família que som. I en relació a això, vull reprendre un pensament que vaig fer servir la última vegada.

I que curiosament vaig recordar quan vaig posar-me a escriure aquest prego, perquè em va passar exactament el mateix. Deia: Volia ubicar les meves paraules o records en espais emblemàtics del poble. Des de l'església romànica fins a la plaça on ens trobem ara mateix. Però a mesura que hi pensava me'n vaig adonar de què el poble no són els edificis, ni els carrers, ni res de tot això. El poble sou vosaltres. Les persones que fan que cada racó tingui la seva història. Les que sou aquí, i les que tristament avui no hi poden ser, però que encara ens acompanyen.

La Festa Major és el moment perfecte per reunir-nos tots, per compartir rialles, música i bons moments. Però també és un bon moment per reflexionar sobre el que significa ser comunitat. Vivim en un món ple de desafiaments i conflictes, i cal ser crítics. A mi em sembla molt fort com som les persones, com poder disociar-nos… celebrar coses, mentre oblidem que a altres llocs del món famílies moren per les decisions d'uns pocs.

No podem ser indiferents a aquesta realitat. Els bombardejos a Gaza, les guerres de l’Àfrica, Ucraïna… son només un símptoma de la realitat que ens toca viure. Les guerres i les injustícies a tantes parts del món ens han de sacsejar la consciència. Però eh, no cal anar tan lluny, quanta gent viu al carrer o no arriba al final de mes m’entre uns pocs tenen discursos moralistes de com han de ser les coses des de llocs d’absolut privilegi.

Comença a ser hora de ser crítics amb la indiferència i la passivitat amb què sovint vivim, com si els problemes estiguessin molt lluny de nosaltres.

Potser la sobre informació a què estem exposats tampoc ens ajuda.

Ara deixeu-me a mi fer una mica de reflexió i de proposta.

Senyors y senyores regidor/sres i alcalde de l’Ajuntament de Polinyà, tenim un poble ideal per desenvolupar una política cultura envejable.

En Roger es el mes al representant de la cultura Polinyense, que ens omple d’orgull i li mostra el camí a la resta de joves per aconseguir coses importants.

També hi han altres musics al poble que si ve no tenen el mateix renom si porten molts anys fent musica i que segur poden ajudar a fer un molt bon treball.

Es hora que s'aixequin veus per posar la cultura al lloc que li correspon. Les entitat privades com el Grup i la Germandat... han fet molta feina i el poble els ho ha d'agrair.

 Ara li toca fer-ho a les institucions públiques.  

També davant lo que ve, la cultura es font de valors. L’eina mes poderosa per fer-nos grans i combatre l’autoritarisme, el racisme i la xenofòbia.   

Estem parlant de la creació l’escola municipal de música de Polinyà.

Una institució educativa dedicada a l'ensenyament i la formació en diferents disciplines musicals. En aquestes escoles, els estudiants poden aprendre a tocar instruments, cantar, compondre i estudiar teoria musical i solfeig. Estan dissenyades tant per a nens que comencen la seva educació musical com per a adults aficionats que volen aprendre i gaudir de la música.

Les escoles de música ofereixen una formació més accessible i flexible que els conservatoris, que se centren en la formació professional de músics. Les escoles de música no solen atorgar títols oficials, però poden preparar els estudiants per a les proves d'accés a conservatoris si volen seguir una carrera professional a la música.

En resum, les escoles de música són ideals per a aquells que cerquen una introducció a la música o desitgen desenvolupar les seves habilitats musicals en un entorn menys formal que un conservatori.