PREGUNTA PARLAMENTARIA A JOSÉ MONTILLA

Gracies senyor president.

President Montilla, volem preguntar sobre el finançament i la crisi, dues qüestions que estan profundament relacionades.

La crisi afecta totes les comarques i sectors socials, especialment a la gent treballadora: 404.000 persones aturades. Hipoteques, preus i sous que retallen poder adquisitiu. Més problemes per emancipar-se la gent jove.

Acomiadaments, tancaments i expedients en els serveis i la construcció, en l’economia social i autònoms i, clar, a la industria. Vull mostrar la solidaritat amb els treballadors/es en general i els de SONY en particular, amb la crítica cap a la multinacional i expressar que, davant la flexibilitat que l’empresa demana, compartim la fermesa dels treballadors.

President Montilla, hi ha una gran coincidència social i política que calen més recursos per fer front a la crisi i posar l’economia als servei de les persones, i d’aquí la importància del finançament.

Vostè va dir, fa uns dies, que “estàvem en temps de descompte”, doncs s’acaba el partit i el govern espanyol: vulnera repetidament el reglament; ens dona puntades als turmells i juga brut.

Però més enllà del símil esportiu:

Políticament és intolerable que el govern espanyol vulneri la llei.

Políticament és irresponsable l’actitud del govern espanyol vers el govern català i el Parlament.

Políticament és temerari que el govern espanyol segueixi tensionant les relacions Catalunya – Espanya, amb conseqüències també pels partits, com va mostrar l’executiva del seu.

I sobre tot, socialment i políticament és injust que, amb l’incompliment, el govern del senyor Zapatero s’està castigant els catalans i les catalanes al posar dificultats a les seves necessitats d’avui, a nous drets per demà i a la recuperació econòmica per demà passat..

Senyor Montilla, el 31 de desembre està a prop.

És per això, que volem conèixer les actuacions del Govern català per aconseguir un bon acord, aplicable l’1 de gener, per incrementar les partides aprovades ahir i contribuir a fer front la crisi.
Ple del Parlament del 17 desembre de 2008.Sessió de control.

EUiA celebra que el Parlament Europeu hagi "tombat la directiva del temps d´explotació"

El coordinador general d´EUiA, Jordi Miralles, insta a seguir lluitant per una altra Europa, “la dels pobles, els drets i la ciutadania”

En assabentar-se del resultat de la votació avui al Parlament Europeu de la directiva del temps de treball, coneguda com de les 65 hores, el coordinador general d´EUiA i diputat, Jordi Miralles, l´ha considerat “un èxit espectacular que posa en evidència que molts eurodiputats han votat contra els seus respectius governs i les posicions dels seus grups europeus”.

Miralles ha recordat que la seva formació ve denunciant que aquesta directiva “suposaria un retrocés històric en la regulació laboral i les conquestes guanyades pel moviment obrer i la lluita sindical en els darrers segles”. El coordinador general d´EUiA ha alertat de “la perversió intrínseca d´una directiva ultra-neoliberal, contrària a les aspiracions dels treballadors i treballadores europeus de regulació laboral, salut al treball, benestar social i apropament a la reducció de jornada fins a les 35 hores, com proposem al GUE /EVN”, el grup d´EUiA i IU al Parlament Europeu.

“Ara cal esperar que passada la fase de tramitació -que permet durant 90 dies un període de “conciliació” entre Parlament i Consell- el text decaigui, vista la massiva posició dels euro parlamentaris”, ha dit Miralles, qui ha afegit: “El nostre desig és què la directiva del temps d´explotació es desintegri en la nit de la història”.

Per acabar, Miralles ha afirmat que “aquesta victòria parlamentària” representa “un nou referent de la necessitat i utilitat de coordinar les nostres lluites per una altra Europa, la dels pobles, els drets i la ciutadania”.

Estamos delante de una crisis de largo recorrido y en el futuro nada será igual.

El pasado 11 de diciembre se celebró en el Centro de formación el Roure de Polinyà un acto muy importante, en el que contó con la participación de Los empresarios de Polinyà, un representante de CCOO de la Comarca y un economista que a la vez es miembro del Consell Nacional de EUiA. Celebro que EUiA se atreviera a convocar este acto unitario dando respuestas a una crisis que los trabajadores y las PYMES no han provocado, pero que se la están haciendo pagar. Una foto de unidad frente a las estrategias destructivas del empleo y para exigir respuestas de las administraciones.
Con su presencia las PYMES demuestran están más enraizadas en el ámbito social y como muestra, estuvieron presentes en el acto.
Denuncian que no se aporta financiación y que el paro aumenta en decenas de miles de trabajadores que, con toda seguridad, muchos ya están siendo castigados duramente por una crisis que ellos no han provocado.
Ante esta situación, todos coincidieron en denunciar que hay grandes movimientos estratégicos en el ámbito financiero mundial, pero las políticas financieras no van dirigidas a las PYMES. Es su reivindicación más que justificada, ya que aportan el 80% de los empleos en Catalunya. Y en Polinyà es del cien por cien.
Delante esta situación, son necesarias medidas desde todos los ámbitos encaminadas a ayudar y a dotar de financiación a las PYMEC. Y por su parte, los sindicatos, ante esta situación, piden que se cambie la política de paños calientes por verdaderos planes de choque, urgentemente.
Pero y las PYMES ¿qué hacen delante de esta tormenta que les ha venido encima? Las PYMES han perdido aquél ímpetu unitario y organizativo que siempre les caracterizó en Catalunya. Han dejado que sean las transnacionales las protagonistas de un proceso que deberán de resolver. Es un camino a recorrer.
Por otro lado tenemos la situación de la industria en Polinyà. Son preocupantes las deslocalizaciones de los últimos años. El Ayuntamiento no es responsable de ellas, pero deberá hacer algo, exigir medidas a los gobiernos. Está obligado a tomar medidas para evitar más salidas y dar respuestas, tanto para las empresas como para los trabajadores y trabajadoras de Polinyà. Para familias en estado de riesgo que ya debe haberlas.
Los trabajadores por su parte, la situación les llama a organizarse en los movimientos sociales y en los partidos de la izquierda, para empujar a que se desarrollen políticas favorables a ellos, a la creación del empleo y a la contención del estado del bienestar. A no admitir recortes sociales en los apartados de la salud y la educación, como se quiere hacer desde ciertos departamentos. Hay que comprender que estamos en una etapa nueva y que requiere tensionar el musculo de la reivindicación social.

Joan Josep Nuet, nominat senador revelació als Premis Parlamentaris APP 2008

El senador d´EUiA adscrit al grup d´Entesa, Joan Josep Nuet, és un dels finalistes en la categoria de `senador revelació´ dels Premis de l´Associació de Periodistes Parlamentaris (APP) d´enguany. Les seves directes competidores són tres senadores: Montserrat Candini (CiU), Mª Dolores de Cospedal (PP) i Carmela Silva (PSOE).

Nuet és portaveu de l´Entesa en les Comissions d´Administracions Públiques i Assumptes Iberoamericans.

Les altres categories dels Premis són: millor orador, càstig del govern, càstig de l´oposició, millor relació amb la premsa, càstig per a la premsa, parlamentari més actiu, desconegut en el Parlament, diputat revelació, pregunta del milió, senador de l´any i eurodiputat de l´any.

El dia 17 de desembre es coneixerà el nom dels candidats finalment premiats.

13N: Més de 50.000 persones surten al carrer per defensar l’educació pública

Després de la manifestació contra la LEC que ha tingut lloc avui pels carrers del centre de la ciutat de Barcelona, des de l’Associació d’Estudiants Progressistes volem expressar que:

* contràriament al que s’ha publicat al diari El Periódico, l’AEP sempre ha recolzat la convocatòria d’aquesta manifestació, implicant-hi la seva militància i treballant de valent als IES perquè avui fóssim el major nombre possible d’estudiants. Considerem que és un gran error fomentar la fractura sindical que existeix ara mateix entre el professorat i és per això que, des de la nostra valuosa independència, hem volgut donar suport a totes les convocatòries contra la Llei d’Educació de Catalunya sense tenir en compte qui les proposa. Creiem que hem de superar les limitacions que ens imposen els partidismes i ser capaços de defensar unitàriament l’ensenyament públic. Per això volem insistir en el fet que recolzarem totes les convocatòries contra la LEC. * considerem que la manifestació ha estat un èxit en quant a participació, especialment per part de l’alumnat de secundària. Estem profundament convençuts que aquest col·lectiu és capaç de defensar l’ensenyament públic tant bé com un altre i és per això que volem aplaudir que hagin volgut implicar-se en aquesta lluita. * esperem que la Conselleria prengui nota de l’ampli rebuig que genera aquesta llei i, per tant, la retiri. Manifestacions, vagues, aturades de classes, concentracions s’han anat reproduint des que es van presentar les Bases i continuaran fins que es tombi l’Avantprojecte. * animen a tota la societat a seguir amb les protestes contra aquesta llei que no soluciona res, que empitjora la situació de les escoles públiques i legitima la doble xarxa.

Per una educació veritablement pública i de qualitat, NO A AQUESTA LEC!
Barcelona, 13 de novembre de 2008

Associació d’Estudiants Progressistes www.aep.cat / aep@aep.cat

La canción del Presidente

La canción del Presidente

Leo en Público que Rodríguez Zapatero caracterizará en Washington la actual crisis como “sistémica”, y relacionará el cataclismo financiero con el cambio climático, la crisis alimentaria y la lucha contra la pobreza y los desequilibrios del comercio mundial. Seguramente irá mucho más allá que Bush. Sin embargo, nada dice Público sobre si Zapatero hablará también del papel desestabilizador que ha jugado la disminución constante del poder adquisitivo de los salarios, la distribución factorial de la renta cada vez más favorable al capital, y el incremento de la desregulación, la precariedad y la pérdida de conquistas obreras importantes (por ejemplo, la indexación de los salarios con la inflación…) por la avidez desbocada de los grandes buitres del capitalismo.
No parece que el discurso de Rodríguez Zapatero vaya por ahí, entre otras cosas porque la Fundación Ideas, según sigue informando Público, ha señalado que "La economía social de mercado, la paz social y la inversión a largo plazo son más eficientes económicamente que la desregularización y las inversiones especulativas". O sea, que era más "eficiente" el capitalismo de los años 60 en Alemania, con sus "principios" basados en un sistema de precios cercano a la competencia perfecta (lo cual significa un control imposible sobre los monopolios), estabilidad monetaria, acceso libre a los mercados, propiedad privada, libertad contractual (en un mercado reglamentado y con la existencia de salarios mínimos garantizados), responsabilidad de políticas fiscales (con políticas redistributivas) y transparencia económica.... Pues si tan eficiente era ¿por qué desapareció, y quedó sólo como proposición declarativa en la fallida Constitución de la Unión Europea? ¿O los grandes monopolios alemanes no tuvieron nada que ver con sus intereses expansionistas hacia los países del este? El muro de Berlín cayó sobre las trabajadoras y trabajadores (sobre todo sobre las mujeres), pero liquidó también cualquier ficción remanente de Economía Social de Mercado... Poca ambición parece refundar el capitalismo no ya sobre la socialdemocracia, sino sobre algo mucho más periclitado e irreal en tiempos globalizados.

Pero volviendo al discurso de Zapatero, parece ser que propondrá un “organismo supervisor internacional, que podría ser el FMI con un nuevo mandato o bien una nueva organización que tendría como misión unificar los criterios de supervisión de los mercados”. Y junto a ello, “la "democratización" del Banco Mundial y del Fondo Monetario Internacional (FMI), con una redefinición de sus funciones y una apertura a los países emergentes para dar mayor legitimidad a sus actuaciones”. O, lo que es lo mismo, ¡intentar convencer al tigre que es mucho más saludable ser vegetariano! O hay algo más que una simple "apertura" (un cambio de quien manda en estas instituciones y quien tiene poder de veto) o todo quedará en fotos y palabras vacías.

Es particularmente curioso el párrafo que pone en duda si Zapatero podrá pedir o no la desaparición de los paraísos fiscales, donde están radicadas la mayoría de las sociedades gestoras de los activos tóxicos, puesto que podría chocar con los intereses de otro miembro de la Unión Europea, el Reino Unido, que tiene “los paraísos de Islas Vírgenes y Caimán entre sus zonas de influencia”. ¡Buen momento para diplomacias cuando los paraisos fiscales son el gran almacén de la toxicidad y opacidad financiera! ¿En qué quedamos?

Finalmente, sigue diciendo Público que “Zapatero pedirá que se extiendan a todo el mundo dos de los aspectos diferenciales de la supervisión financiera española. Por un lado, que se impongan las denominadas provisiones anticíclicas, con las que se crea una hucha en las épocas buenas de crecimiento crediticio para afrontar la morosidad en las épocas malas. Y, por otro, la obligación de dotar un fondo cada vez que se externalizan determinados riesgos, como la venta de créditos en forma de deuda. Esa exigencia evitó que las entidades españolas comercializaran activos tóxicos, ya que el peaje a pagar hacía que la operación no fuera rentable.”

Creo que Rodríguez Zapatero tendrá que esforzarse un poco más para conseguir un discurso coherente y pegado al terreno. No sólo para que la crisis no caiga sobre los de siempre, sino para no volver a presumir de méritos difícilmente demostrables. Sobre este apartado en concreto –y la ejemplaridad de la banca española-- cedo la palabra a Iñaki Gabilondo:0

Un triomf de la unitat: V Assemblea d'EuiA

Resolució
Per una economia al servei de les persones

La 5a Assemblea Nacional d’EUiA afirma que l’actual crisi econòmica no pot deslligar-se de l’ordre econòmic internacional imposat pels EEUU desprès de la II Guerra Mundial i les seves polítiques monetàries que imposen l’hegemonia del dòlar. De manera especial desprès de l’enfonsament de la URSS, l’expansió de l’imperialisme dels EEUU ha anat amb paral•lel a un augment de l’explotació dels treballadors i treballadores de tot el món, i de pobles sencers condemnats a la marginació, la fam i la misèria. A la creixent inestabilitat del sistema econòmic hi ha contribuït el finançament d’armes i de guerres imperialistes, com la d’Iraq, amb la destrucció i atemptats constants als drets humans i a la sobirania dels pobles.

El treball en precari i els baixos salaris, resultat de les polítiques deflacionàries dels governs dels països desenvolupats, han minat el sistema financer i creditici internacional. Una globalització basada en la privatització i la desregulació del FMI, el Banc Mundial i la OMC, l’han imposada fins ara a totes les economies. Els governs i les institucions de la Unió Europea (UE) i els partits polítics d'Europa, que han donat suport a aquestes polítiques durant dècades, han d'assumir la seva responsabilitat.

Des d’aquesta Assemblea diem no a l’estratègia neoliberal que va conduir al derrocat Tractat de Lisboa, i proposem acabar amb els paradisos fiscals i els moviments especulatius de capital. Exigim, en canvi, la creació d’un impost sobre les transferències de capital (taxa Tobin) en benefici de les societats més pobres del planeta.

Aquesta crisi comporta corrupció i frau dels més poderosos, i actua de manera especial com un gran i regressiu mecanisme de redistribució de rendes contra les persones assalariades, apropiant-se dels estalvis dels treballadors i treballadores i posant en precari no sols el seu lloc de treball sinó el seu habitatge, en els casos tan freqüents de famílies treballadores hipotecades.

Denunciem que tot i que aquesta crisi és resultat de les polítiques neoliberals, s’utilitza contra tota lògica per a continuar fomentar-les. En aquesta crisi, que representa la injustícia i el desequilibri capitalistes, els neo-conservadors que dominen les institucions econòmiques més importants de la globalització volen acabar definitivament amb l’estat del benestar, juntament amb altres conquestes obreres. Mentre els governs destinen milions i milions de dòlars a salvar els establiments financers més culpables, imposen restriccions de la despesa i augmenten el ritme de les privatitzacions descarades o encobertes --com s’està demostrant en el sector de la salut i de l’ensenyament públics i la xarxa de protecció social.

Aquesta Assemblea denuncia els nous atacs que pateix la gent treballadora. En lloc de disminuir el temps de treball cap a les 35 hores i anar cap a la plena ocupació, des de la Comissió Europea intriguen per implantar jornades de fins a 65 hores, o fórmules de contractació individual fora de tot control i conveni. Amb això intenten debilitar encara més el poder de negociació de la classe obrera, els seus delegats i els sindicats de classe. La classe obrera industrial i el moviment obrer organitzat s’esquerda i transforma amb les externalitzacions de serveis, les deslocalitzacions, els canvis del model productiu, les noves tecnologies, la segmentació dels mercats de treball, el paper de la formació i els coneixements en la força productiva del que s’anomena amb volgut equívoc “capital humà”.
Les dones treballadores ho tenen especialment difícil en temps de crisi, perquè a la pèrdua de conquestes i seguretats s’hi ajunta l’ofensiva ideològica que les vol de retorn a casa. El fil roig passa ara, més que mai, per les dones treballadores que han d’enfortir i enfortir-se en els sindicats de classe; pels col•lectius altament feminitzats de treballs i contractes en precari; per les dones immigrades; per a les que cobreixen les vergonyes del sistema treballant per sous indignes en els serveis privatitzats o d’assistència i cura; per totes les dones treballadores que es mouen en el difícil equilibri entre la marginalitat i la consciència de classe; per les dones lluitadores que teixeixen xarxes entre els drets civils, socials, econòmics i laborals.
Denunciem que a la UE, i al govern espanyol, avancin les polítiques que tracten les persones immigrades exclusivament com a ma d’obra, subjectes a la llei d’estrangeria, al temps que se’ls responsabilitza de la crisi econòmica, tal i com es reflecteix en la coneguda Directiva de la “vergonya” i en diverses declaracions del Govern del PSOE. Nosaltres defensem els drets de ciutadania de les persones nouvingudes i una política de reconeixement de tots els drets i tots els deures en equitat per a les persones immigrades.

Ara més que mai no podem tolerar que grans empreses que gaudeixen de situacions privilegiades en els seus sectors, en lloc de pagar sous dignes i no discriminar ni per gènere ni per procedència, s’excusin en la crisi per a presentar ERO’s, reduir plantilla, forçar pre-jubilacions -com la vergonya de Telefònica als 48 anys- i per a dur a terme deslocalitzacions injustificades. No podem tolerar que en nom de l’augment de la taxa de benefici, utilitzin l’amenaça de les deslocalitzacions per aconseguir més ajudes públiques en un xantatge econòmic i social sense precedents. als tres nivells de govern –municipal, autonòmic i estatal.

Aquestes són només algunes de les empreses afectades: Nissan, SEAT, ACC, Pirelli, Frigo, DISA, Esteban Ikeda, Simón, Mercedes, FRAPE, Freudenberg, Tecnoconfort, Tyco, T–Systems, Delphi, Tallers Casals, SONY, Vitri, Primayor, Lehman Brothers, Essa Palau, Roca, Visteón, Durex, Eurosit, Ficotriad, Ficotrapsa o Magneti Marelli. Aquesta 5a Assemblea Nacional es solidaritza amb els treballadors i treballadores afectats.

Denunciem la manca de polítiques laborals actives que han permès que a l’estat espanyol, i a Catalunya, la taxa d’atur creixi molt per sobre de la resta de països de la UE, acostant-se al 12% de la població activa espanyola i superant ja el 9% a casa nostra. Defensem l’encert de l’esmena a la totalitat del Grup Parlamentari d’IU/ICV-EUiA als Pressupostos Generals de l’Estat perquè no afronta un canvi de model, per la poca sensibilitat social, perquè l’austeritat no es predica ni legisla per als que més tenen -amb l’eliminació del impost de patrimoni-, perquè no resolt el finançament autonòmic i redueix el municipal. És a dir, per la manca de mesures efectives del govern del PSOE per afrontar les causes i les conseqüències de la crisi.

Denunciem l’argument mentider que cal que “totes i tots” fem esforços per sortir de la crisi i per tan cal reduir els sous i revisar els subsidis i les pensions. Diem no a la “flexibilitat laboral” que entenem com a “flexiexplotació” renovada. Diem no a que s’augmenti per llei l’edat de jubilació. I denunciem que mentre els Governs gasten milers de milions d’euros per a salvar bancs i companyies asseguradores, es digui que no hi ha recursos per a millorar el servei de salut i l’ensenyament públics i de qualitat, per a finançar la llei de la dependència, per evitar els desnonaments de les famílies treballadores, perquè ni una persona gran més sigui objecte del mobbing immobiliari i especulador. Denunciem que la crisi és amable amb els culpables, i agressiva i dolorosa per a la gent treballadora i per als menys afavorits: gent gran, dones, persones malaltes o discapacitades i els més joves.

La gestió pública exigeix més que mai la màxima transparència. Denunciem que no es faci públic qui són els bancs i caixes receptors de les ajudes –o que la informació no es doni amb puntualitat i claredat (Espanya) i exigim la pràctica de balanços transparents. Denunciem que les necessàries nacionalitzacions (disposades amb urgència) s’anunciïn com a mesures “temporals” (Regne Unit). Denunciem que bona part del “rescat” es transformi en pagament de dividends pels accionistes de les empreses salvades de la fallida (EEUU). Les mesures preses sense control ni transparència i a títol “provisional” tan sols reforcen el capitalisme anomenat de casino -salvatge, especulatiu i impune- basat en una forta connexió entre l'estructura del mercat de treball i el mercat financer, per a benefici dels especuladors i dels paràsits. Les ajudes públiques del sistema bancari han de sotmetre's a control públic i han de propiciar un model de desenvolupament econòmic i social diferent.

Els Pressupostos de la Generalitat d’enguany han d’avançar encara més –en la fase de tramitació— en el seu compromís social. Ens comprometem a vetllar perquè els compromisos a l’Acord d’Entesa i al Programa de Govern estiguin reflectits. Diem no al copagament dels serveis de salut en tant que denunciem les maniobres de la patronal sanitària per retallar, encara més, serveis i prestacions públiques del sector. Pel que fa a l’habitatge, proposarem en concret, al Departament d’Habitatge de la Generalitat, que negociï el títols hipotecaris de les famílies que no hi poden fer front de manera que, a canvi d’un lloguer assequible, cap persona es vegi privada de la seva llar. I vetllarem que els compromisos, en la resolució de la ILP sobre la fibromiàlgia i la síndrome de fatiga crònica, siguin atesos en la seva totalitat.

La 5a Assemblea Nacional d’EUiA, juntament amb els germans del Partit de l’Esquerra Europea (PEE) i del Grup Parlamentari de la Esquerra Unitària Verda Nòrdica (GUE), ens comprometem, més que mai, en l’Europa democràtica i social, sostenible i en pau perquè –com s’ha demostrat- els principis de la UE dels Tractats de Maastricht i Amsterdam han fracassat. Hem de construir des d’uns principis nous Europa per que s’afavoreix la creació d'ocupació i un sistema de benestar just. En primer lloc, s'ha de garantir el poder de compra i els estalvis de les treballadores i els treballadors incrementant el nivell de salaris de manera que augmenti també la demanda interna; el Banc Central Europeu s’ha de sotmetre al control públic i democràtic per poder fer una política de crèdit que ajudi a un nou tipus de desenvolupament basat en la justícia, la solidaritat i la equitat i a una ocupació estable. El Pacte d'Estabilitat i Creixement s'ha de transformar en un Pacte de Solidaritat donant màxima importància a l'ocupació i als criteris socials i ecològics. Cal de posar, de manera definitiva, l’economia al servei de les persones.

Des de la nostra convicció internacionalista i solidària, denunciem que la crisi originada en el nucli més ric del primer món i que s’estén cap els països en vies de desenvolupament, es produeix juntament amb una crisi alimentària que es podria resoldre esmerçant tan sols un 1% del que s’ha destinat fins ara a retornar la liquiditat i la confiança del sistema bancari i financer en els països més desenvolupats. També el model energètic ha entrat en crisi i reclama canvis en profunditat de les seves formes de producció, distribució, consum i finançament. I des de la nostra consciència i compromís ecologista, denunciem un model de producció depredador, responsable de la crisi ecològica i el canvi climàtic que atempten contra la supervivència del planeta, i estem compromesos en un model de desenvolupament sostenible.

EUiA vol deixar palesa la irracionalitat i la injustícia d’aquest sistema econòmic: el capitalisme; i a la seva manca d’equitat i la seva total incompatibilitat amb l’ètica i la justícia. Ens comprometem a seguir denunciant, mobilitzant i organitzant alternatives, EUiA diu NO a la refundació del capitalisme.

Ara més que mai és necessari que els treballadors i les treballadors sense distinció d’edat, sexe, ètnia, nacionalitat o sector d’ocupació, s’uneixin, s’organitzin i defensin els seus interessos: l’ocupació, els drets socials i laborals, l’estat del benestar, els serveis públics i de qualitat. Una agressió d’aquest tipus mereix una resposta.

Ara més que mai calen noves aliances entre les persones que viuen del seu treball i es veuen directament afectades per l’embranzida de la crisi. Sols així, amb la construcció d’amples aliances de les persones que viuen del seu treball i autònoms, de persones aturades i jubilades, de les persones que tenen petits comerços, tallers o petites i mitjanes empreses la política podrà imposar-se a l’economia, i l’economia estarà al servei de les persones.

Són moments per apel•lar i recuperar la solidaritat entre la gent treballadora. Són moments de noves complicitats entre l’esquerra política i social. Són moments per treballar plegats per a garantir una economia al servei de les persones. Només junts podrem seguir avançant cap a una societat més justa i avançada.

I també, volem fer una crida especial a les persones que es senten soles, amenaçades i esporuguides davant la crisi, una crida al compromís i a acostar-se a EUiA des del convenciment que la solució a la crisi i al capitalisme no serà mai individual, sinó col•lectiva.

Aquesta 5a Assemblea Nacional és una invitació a transformar aquest sistema capitalista des de Catalunya, una invitació a la participació per a la fundació democràtica i necessària del socialisme pel segle XXI.

Barcelona, a 9 de novembre del 2008