Història i Evolució de la Calçotada popular de Polinyà

Orígens i Primeres Inspiracions

La Calçotada Popular de Polinyà va néixer com a resultat d'una visita a la reconeguda Calçotada de Valls, una vegada que Mari Carmen va deixar de ser alcaldessa. Durant aquesta jornada, es va observar com es rostien els calçots, l'ambient festiu de la ciutat, el consum popular i els concursos de menjar. Mari Carmen tenia des de feia temps la inquietud de trobar un esdeveniment que servís de punt de trobada anual per a la ciutadania, on la gent pogués reunir-se de manera popular i distesa.

La visita a Valls va servir d'inspiració, en veure la participació de la comunitat, el moviment pels carrers, l'activitat dels espais culturals i el comerç local. D'aquesta experiència va sorgir la idea de traslladar una celebració similar a Polinyà.

Gestació i Organització de l'Esdeveniment

De retorn a Polinyà, es va començar a plantejar com organitzar una Calçotada popular. El primer pas va ser presentar la proposta en el si de l'organització d'EUIA de Polinyà. Després d'un extens debat, la iniciativa va ser aprovada per unanimitat. Posteriorment, es va comprovar amb l'Ajuntament la disponibilitat dels recursos essencials: espai públic, taules, cadires, electricitat i altres materials necessaris.

Amb aquests temes resolts, es va abordar la qüestió dels mètodes per a rostir els calçots. A Valls s'utilitzaven sarments, però a Polinyà es va decidir utilitzar palets, comptant per a això amb la col·laboració de companys com Amaya, empresa reforma de palets, i Miguel Toro, entre altres.

La im

plicació comunitària va ser fonamental. Les dones van confeccionar pitets per a evitar que els comensals es taquessin, mentre que un altre grup es va comprometre a preparar la salsa per als calçots. La publicitat de l'esdeveniment va ser gestionada de manera artesanal pels propis organitzadors, creant cartells i pancartes a mà amb materials subministrats per una empresa local.

Es van preparar indicacions per a guiar als visitants fins a l'Església de Sant Salvador i es va oferir informació sobre la venda de botifarres de Ca Marçal. A més, es va buscar la col·laboració d'empreses per a ajudar a finançar la festa, donada la considerable inversió que exigia la compra de calçots, etc.

Celebració i Creixement

Al principi, la festa se celebrava en la Plaça de la Vila, on es col·locaven inflables per als nens i nenes, i s'organitzaven activitats tradicionals com la presència de gegants i colles de Castells. L'esdeveniment va arribar a aconseguir xifres destacades, amb comandes de fins a vuit mil calçots, convertint-se en una celebració de gran envergadura i alta participació social.

Dificultats i Declivi

L'èxit de la Calçotada també va atreure l'atenció política, la qual cosa va provocar pressions des de l'alcaldia (PSC-CiU) cap a les persones i empreses que col·laboraven, dificultant la continuïtat de la festa. Davant aquestes complicacions, es va intentar traspassar l'organització a la Germandad, encara que sense èxit, la qual cosa va portar al fet que la celebració fora perdent força i finalment deixés de realitzar-se.

Aquest procés va estar acompanyat d'un ambient d'anticomunisme impulsat des d'una part del PSC en els anys vuitanta i noranta, que va afectar la vida política local i a la pròpia festa.

Agraïments i Llegat

Malgrat tot, la Calçotada de Polinyà es recorda com una gran festa social gràcies a l'esforç i compromís de centenars de persones que van treballar perquè l'esdeveniment fos un èxit. Avui, només queda agrair a tots els que van fer possible aquesta trobada popular, que durant anys va suposar una fita en la vida comunitària de Polinyà.

Roque Fernández