Benvinguts i benvingudes a la
Festa Major de Polinyà!
Hola a tothom! Soc en Roger
Padrós, artista i compositor local, i estic molt content de poder estar aquí
amb vosaltres una vegada més per donar el tret de sortida a la nostra estimada
festa major. D'entrada alguns de vosaltres pensareu, aquest tio no estava aquí
fent això fa relativament poc? Doncs correcte, aquesta no és la primera vegada
que em veieu fent el pregó. De fet, és la segona vegada en els últims tres anys
que tinc l'honor de ser aquí davant vostre. Això vol dir que no ho vaig fer tan
malament la primera vegada, oi? O potser hi havia alguna cosa d'una pandèmia
mundial l'última vegada i ho va dificultar tot molt? No ho sé, tot passa molt
de pressa últimament... En definitiva, gràcies per la confiança. Perquè poder
ser aquí és molt especial.
Crec que hi haurà coses en les
que segur que em repetiré, però es que crec que són realment importants.
D’entrada deixeu-m’he dir que de nou, i potser aquesta vegada encara més, els
nervis i la responsabilitat de fer un prego… puff, Javi, això és més dur que
sortir a l’escenari de Benidorm…
Que parlant de Benidorm, és una
ciutat similar a Polinyà pels que no hi heu anat. Ara de debò, aquest any ha
estat molt especial per a mi, i imagino que per això també soc avui aquí… He
tingut l'oportunitat de formar part del Benidorm Fest. Ha estat una experiència
increïble que m'ha permès créixer com a artista i com a persona.
He viscut moltes emocions, he
rigut, he plorat, bé, de tot... Però, tot i les aventures que he viscut fora,
sempre porto Polinyà al cor. Al final, no hi ha res com tornar a casa, on cada
carrer, cada plaça i cada racó tenen una història especial per cadascú de
nosaltres a explicar.
I jo he de confessar que no estic
tan sovint a Polinyà com m'agradaria. Però cada vegada que hi torno, sento que
soc a casa, que ja estic salvat. És com posar-se aquells pantalons de xandall
que tens a l'armari: còmodes, segurs i que, malgrat els anys, encara et queden
bé (o això et diuen). M'agraden molt els diumenges on puc passejar pels
carrers, respirar l'aire fresc, saludar la gent i recordar perquè aquest lloc
és tan especial. Tenim molta sort de ser on som, de debò.
Polinyà és el nostre petit món.
Per mi, és un lloc on he crescut i on he tingut les meves primeres experiències
artístiques, i no tan artístiques. Sempre remarco i recordo amb molt de carinyo
els meus temps a la Germandat de Polinyà, on vaig començar a fer teatre i les
meves primeres actuacions musicals. Em fa molt feliç sempre que hi vaig tenir
la sensació de que la seva porta és oberta, gràcies.
És aquí també on vaig començar a
descobrir la meva passió per l'art, i on vaig aprendre que la cultura és una
part fonamental de la nostra identitat. Vull aprofitar per donar les gràcies a
tots aquells que em van donar suport i em van animar en els meus inicis.
Especialment als veïns que no van
denunciarme a la policia per tocar el piano masses hores. Sense vosaltres, avui
no seria aquí. De fet, vaig començar a formar-me al grup excursionista, els
meus primers escenaris han estat els del roure i el centre cívic. I aquestes
coses no s'obliden. Això son els meus orígens. Estic segur que cadascun de
vosaltres podria explicar tantes coses de les que ha viscut aquí. És molt fort
com la nostra vida fa dels carrers un llibre preciós. I ara callo uns segons
perquè pugueu recordar les millors coses que heu viscut a Polinyà.
Família, amics, coneguts i
desconeguts, avui que tinc la sort de poder adreçar-me a vosaltres, avui que
tinc la sort de poder parlar, vull agrair-vos que estigueu aquí i que em doneu
veu. Gràcies de debò. Segueixo.
Polinyà és més que un poble, és
una comunitat on el sentit de pertinença i de família són fonamentals. La meva
família s'ha criat i ha fet arrels aquí, igual que tantes altres famílies que
han contribuït a crear aquesta comunitat preciosa. És aquesta xarxa de
relacions i de vincles la que ens fa sentir que pertanyem a alguna cosa més
gran, que som part d'una gran família que es cuida i es fa costat.
Ara penso en la meva àvia i en el
meu avi, recordo com fa tres anys eren aquí i avui ja no hi són. Els recordo
amb amor, i com tot i haver marxat, segueixen sent part d’aquesta gran família
que som. I en relació a això, vull reprendre un pensament que vaig fer servir
la última vegada.
I que curiosament vaig recordar
quan vaig posar-me a escriure aquest prego, perquè em va passar exactament el
mateix. Deia: Volia ubicar les meves paraules o records en espais emblemàtics
del poble. Des de l'església romànica fins a la plaça on ens trobem ara mateix.
Però a mesura que hi pensava me'n vaig adonar de què el poble no són els
edificis, ni els carrers, ni res de tot això. El poble sou vosaltres. Les
persones que fan que cada racó tingui la seva història. Les que sou aquí, i les
que tristament avui no hi poden ser, però que encara ens acompanyen.
La Festa Major és el moment
perfecte per reunir-nos tots, per compartir rialles, música i bons moments.
Però també és un bon moment per reflexionar sobre el que significa ser
comunitat. Vivim en un món ple de desafiaments i conflictes, i cal ser crítics.
A mi em sembla molt fort com som les persones, com poder disociar-nos… celebrar
coses, mentre oblidem que a altres llocs del món famílies moren per les
decisions d'uns pocs.
No podem ser indiferents a
aquesta realitat. Els bombardejos a Gaza, les guerres de l’Àfrica, Ucraïna… son
només un símptoma de la realitat que ens toca viure. Les guerres i les
injustícies a tantes parts del món ens han de sacsejar la consciència. Però eh,
no cal anar tan lluny, quanta gent viu al carrer o no arriba al final de mes
m’entre uns pocs tenen discursos moralistes de com han de ser les coses des de
llocs d’absolut privilegi.
Comença a ser hora de ser crítics
amb la indiferència i la passivitat amb què sovint vivim, com si els problemes
estiguessin molt lluny de nosaltres.
Potser la sobre informació a què
estem exposats tampoc ens ajuda.
Ara deixeu-me a mi
fer una mica de reflexió i de proposta.
Senyors y senyores regidor/sres i
alcalde de l’Ajuntament de Polinyà, tenim un poble ideal per desenvolupar una política
cultura envejable.
En Roger es el mes al
representant de la cultura Polinyense, que ens omple d’orgull i li mostra el camí
a la resta de joves per aconseguir coses importants.
També hi han altres musics al
poble que si ve no tenen el mateix renom si porten molts anys fent musica i que
segur poden ajudar a fer un molt bon treball.
Es hora que s'aixequin veus per
posar la cultura al lloc que li correspon. Les entitat privades com el Grup i
la Germandat... han fet molta feina i el poble els ho ha d'agrair.
Ara li toca fer-ho a les institucions
públiques.
També davant lo que ve, la
cultura es font de valors. L’eina mes poderosa per fer-nos grans i combatre l’autoritarisme,
el racisme i la xenofòbia.
Estem
parlant de la creació l’escola municipal de música de Polinyà.
Una institució educativa dedicada
a l'ensenyament i la formació en diferents disciplines musicals. En aquestes
escoles, els estudiants poden aprendre a tocar instruments, cantar, compondre i
estudiar teoria musical i solfeig. Estan dissenyades tant per a nens que
comencen la seva educació musical com per a adults aficionats que volen
aprendre i gaudir de la música.
Les escoles de música ofereixen
una formació més accessible i flexible que els conservatoris, que se centren en
la formació professional de músics. Les escoles de música no solen atorgar
títols oficials, però poden preparar els estudiants per a les proves d'accés a
conservatoris si volen seguir una carrera professional a la música.
En resum, les escoles de música
són ideals per a aquells que cerquen una introducció a la música o desitgen
desenvolupar les seves habilitats musicals en un entorn menys formal que un
conservatori.
