sábado, 31 de agosto de 2024

Oriol Junqueras va visitar Polinyà.

Oriol Junqueras va visitar Polinyà. 

El passat 27 d'agost del 2024 l'Oriol Junqueras  (ERC) va visitar per primera vegada Polinyà. Feia goig veure la Sala Polivalent de la Biblioteca Pública Neus Català plena de gent.

El fet que fos en una data complicada, per les vacances, ens feia por per l'assistència. També l'hora per la calor que feia, però vam quedar molt sorpresos per tanta acollida. Tant ell com nosaltres vam quedar molt satisfets per haver fet l’acte.

Va ser convidat per gent sobiranistes, amics i amigues seves, perquè teníem ganes de conèixer els seus pensaments de primera mà.

El gairebé el centenar d'assistents van poder escoltar les respostes de les preguntes que la gent li va fer. Totes van quedar molt agraïdes.

M’alegra molt per ell, ja que passar tants anys per la presó, per fer política, no és gens fàcil d'oblidar. Aquesta experiència jo la conec prou. Defensar i portar al seu poble a defensar el dret a decidir (el 80% de la societat catalana ho vol) en una societat democràtica, mai pot ser motiu d'anar a la presó.

Va fer intervencions molt interessants. El fet d'estar a la Plataforma en Defensa de la Sanitat Pública de Polinyà, em quedo amb aquesta intervenció:

"Als Estats Units el sistema de salut és privat. És un país on la gent s'ha de pagar les despeses sanitàries a diferència de Catalunya", on la salut pública és universal, de qualitat i gratuïta per a tothom. Continua dient l'Oriol: "Suposem que el sistema nacional de salut no fos públic, gratuït, universal i de qualitat a Catalunya, quin percentatge de la teva renda personal, guardaries, o estaries disposat a treure't del consum, com a garantia per protegir la salut futura teva i la dels teus fills i dels teus nets de cara al futur? L'incentiu de retreure diners del consum com a mesura de protecció i defensa d'un possible problema de salut a la teva família, seria molt alt". Només si és universal és segur.Com es fa sostenible tot això. Igual que amb el sistema de pensions. Amb més cotitzacions i, sobretot, amb cotitzacions més altes. I les cotitzacions com poden ser més altes sense augmentar-ne els tipus? Augmentant els salaris! Necessitem una economia amb salaris més alts. De feines més dignes perquè siguin més productives.

Quan les xerrades i els debats són intensos, hauríem de poder seguir, però calia deixar-ho perquè la sala tancava a les 20 hores. Ens vam quedar amb ganes de més.

A Polinyà hauríem de tenir més xerrades d'aquest tipus. La gent tindria més coneixements per analitzar les diverses situacions i estarien més polititzats. Que falta ens fa. 

Potser podríem invitar a altres personatges per anar ampliant la mirada.

Moltes gracies per tot!

Roque Fernández

jueves, 8 de agosto de 2024

Sabem del comportament de Salvador Illa i altres...

Sabem del comportament de Salvador Illa i altres, com es mostra a la foto, i el seu comportament no ens agrada. Les seves relacions amb la dreta i l'extrema dreta en la Capçalera de la manifestació del 8 d'octubre de 2017 a Barcelona, ho evidencia perfectament.


La situació és la que és i cal saber estar. No serà el govern que ens agradaria ni necessita Catalunya.

No es tracta de donar el govern i a dormir. No. Tot el contrari. Cal fer un seguiment estricte. Exercir el control rigorós. Lluitar per a millorar la vida de la gent.

Però cal reorganitzar-se més aviat que tard per a aconseguir el govern desitjat i que necessita el poble de Catalunya.

Amb aquesta actitud no ha d'haver-hi cap problema. Jo personalment subscric la resposta de Salvador Illa a Silvia Orriols, alcaldessa de Ripoll i de Ripoll: Desmuntaré peça per peça metòdicament el seu discurs d'odi amb polítiques progressistes.

Són frases boniques que conquisten però que a l'hora de defensar el dret a l'autodeterminació de Catalunya, la situació canvia. I això és el que cal tenir en compte sempre. I és la demanda del poble català.

Roque Fernández

lunes, 5 de agosto de 2024

ORIOL JUNQUERAS (ERC) VISITA POLINYÀ


ORIOL JUNQUERAS (ERC) VISITA POLINYÀ


Un grup d'amics i amigues (uns independentistes altres no) d'Oriol Junqueras (d'ERC) hem decidit convidar-lo a venir a Polinyà i fer un passeig per la Rambla Rafael Casanova per després reunir-nos a la Biblioteca de Polinyà Neus Català, on xerrarem amb ell per conèixer les seves opinions sobre el moment actual.

Així doncs, ens veiem el dimarts dia 27 a les 18 hores en la Rambla i a les 18.30 a la Biblioteca Neus Català. La sala te una capacitat de 50 persones

Us esperem a tots i a totes!

lunes, 15 de julio de 2024

El pregó de Roger Padrós 2024

Benvinguts i benvingudes a la Festa Major de Polinyà!

Hola a tothom! Soc en Roger Padrós, artista i compositor local, i estic molt content de poder estar aquí amb vosaltres una vegada més per donar el tret de sortida a la nostra estimada festa major. D'entrada alguns de vosaltres pensareu, aquest tio no estava aquí fent això fa relativament poc? Doncs correcte, aquesta no és la primera vegada que em veieu fent el pregó. De fet, és la segona vegada en els últims tres anys que tinc l'honor de ser aquí davant vostre. Això vol dir que no ho vaig fer tan malament la primera vegada, oi? O potser hi havia alguna cosa d'una pandèmia mundial l'última vegada i ho va dificultar tot molt? No ho sé, tot passa molt de pressa últimament... En definitiva, gràcies per la confiança. Perquè poder ser aquí és molt especial.

Crec que hi haurà coses en les que segur que em repetiré, però es que crec que són realment importants. D’entrada deixeu-m’he dir que de nou, i potser aquesta vegada encara més, els nervis i la responsabilitat de fer un prego… puff, Javi, això és més dur que sortir a l’escenari de Benidorm…

Que parlant de Benidorm, és una ciutat similar a Polinyà pels que no hi heu anat. Ara de debò, aquest any ha estat molt especial per a mi, i imagino que per això també soc avui aquí… He tingut l'oportunitat de formar part del Benidorm Fest. Ha estat una experiència increïble que m'ha permès créixer com a artista i com a persona.

He viscut moltes emocions, he rigut, he plorat, bé, de tot... Però, tot i les aventures que he viscut fora, sempre porto Polinyà al cor. Al final, no hi ha res com tornar a casa, on cada carrer, cada plaça i cada racó tenen una història especial per cadascú de nosaltres a explicar.

I jo he de confessar que no estic tan sovint a Polinyà com m'agradaria. Però cada vegada que hi torno, sento que soc a casa, que ja estic salvat. És com posar-se aquells pantalons de xandall que tens a l'armari: còmodes, segurs i que, malgrat els anys, encara et queden bé (o això et diuen). M'agraden molt els diumenges on puc passejar pels carrers, respirar l'aire fresc, saludar la gent i recordar perquè aquest lloc és tan especial. Tenim molta sort de ser on som, de debò.


Polinyà és el nostre petit món. Per mi, és un lloc on he crescut i on he tingut les meves primeres experiències artístiques, i no tan artístiques. Sempre remarco i recordo amb molt de carinyo els meus temps a la Germandat de Polinyà, on vaig començar a fer teatre i les meves primeres actuacions musicals. Em fa molt feliç sempre que hi vaig tenir la sensació de que la seva porta és oberta, gràcies.

És aquí també on vaig començar a descobrir la meva passió per l'art, i on vaig aprendre que la cultura és una part fonamental de la nostra identitat. Vull aprofitar per donar les gràcies a tots aquells que em van donar suport i em van animar en els meus inicis.

Especialment als veïns que no van denunciarme a la policia per tocar el piano masses hores. Sense vosaltres, avui no seria aquí. De fet, vaig començar a formar-me al grup excursionista, els meus primers escenaris han estat els del roure i el centre cívic. I aquestes coses no s'obliden. Això son els meus orígens. Estic segur que cadascun de vosaltres podria explicar tantes coses de les que ha viscut aquí. És molt fort com la nostra vida fa dels carrers un llibre preciós. I ara callo uns segons perquè pugueu recordar les millors coses que heu viscut a Polinyà.

Família, amics, coneguts i desconeguts, avui que tinc la sort de poder adreçar-me a vosaltres, avui que tinc la sort de poder parlar, vull agrair-vos que estigueu aquí i que em doneu veu. Gràcies de debò. Segueixo.

Polinyà és més que un poble, és una comunitat on el sentit de pertinença i de família són fonamentals. La meva família s'ha criat i ha fet arrels aquí, igual que tantes altres famílies que han contribuït a crear aquesta comunitat preciosa. És aquesta xarxa de relacions i de vincles la que ens fa sentir que pertanyem a alguna cosa més gran, que som part d'una gran família que es cuida i es fa costat.

Ara penso en la meva àvia i en el meu avi, recordo com fa tres anys eren aquí i avui ja no hi són. Els recordo amb amor, i com tot i haver marxat, segueixen sent part d’aquesta gran família que som. I en relació a això, vull reprendre un pensament que vaig fer servir la última vegada.

I que curiosament vaig recordar quan vaig posar-me a escriure aquest prego, perquè em va passar exactament el mateix. Deia: Volia ubicar les meves paraules o records en espais emblemàtics del poble. Des de l'església romànica fins a la plaça on ens trobem ara mateix. Però a mesura que hi pensava me'n vaig adonar de què el poble no són els edificis, ni els carrers, ni res de tot això. El poble sou vosaltres. Les persones que fan que cada racó tingui la seva història. Les que sou aquí, i les que tristament avui no hi poden ser, però que encara ens acompanyen.

La Festa Major és el moment perfecte per reunir-nos tots, per compartir rialles, música i bons moments. Però també és un bon moment per reflexionar sobre el que significa ser comunitat. Vivim en un món ple de desafiaments i conflictes, i cal ser crítics. A mi em sembla molt fort com som les persones, com poder disociar-nos… celebrar coses, mentre oblidem que a altres llocs del món famílies moren per les decisions d'uns pocs.

No podem ser indiferents a aquesta realitat. Els bombardejos a Gaza, les guerres de l’Àfrica, Ucraïna… son només un símptoma de la realitat que ens toca viure. Les guerres i les injustícies a tantes parts del món ens han de sacsejar la consciència. Però eh, no cal anar tan lluny, quanta gent viu al carrer o no arriba al final de mes m’entre uns pocs tenen discursos moralistes de com han de ser les coses des de llocs d’absolut privilegi.

Comença a ser hora de ser crítics amb la indiferència i la passivitat amb què sovint vivim, com si els problemes estiguessin molt lluny de nosaltres.

Potser la sobre informació a què estem exposats tampoc ens ajuda.

Ara deixeu-me a mi fer una mica de reflexió i de proposta.

Senyors y senyores regidor/sres i alcalde de l’Ajuntament de Polinyà, tenim un poble ideal per desenvolupar una política cultura envejable.

En Roger es el mes al representant de la cultura Polinyense, que ens omple d’orgull i li mostra el camí a la resta de joves per aconseguir coses importants.

També hi han altres musics al poble que si ve no tenen el mateix renom si porten molts anys fent musica i que segur poden ajudar a fer un molt bon treball.

Es hora que s'aixequin veus per posar la cultura al lloc que li correspon. Les entitat privades com el Grup i la Germandat... han fet molta feina i el poble els ho ha d'agrair.

 Ara li toca fer-ho a les institucions públiques.  

També davant lo que ve, la cultura es font de valors. L’eina mes poderosa per fer-nos grans i combatre l’autoritarisme, el racisme i la xenofòbia.   

Estem parlant de la creació l’escola municipal de música de Polinyà.

Una institució educativa dedicada a l'ensenyament i la formació en diferents disciplines musicals. En aquestes escoles, els estudiants poden aprendre a tocar instruments, cantar, compondre i estudiar teoria musical i solfeig. Estan dissenyades tant per a nens que comencen la seva educació musical com per a adults aficionats que volen aprendre i gaudir de la música.

Les escoles de música ofereixen una formació més accessible i flexible que els conservatoris, que se centren en la formació professional de músics. Les escoles de música no solen atorgar títols oficials, però poden preparar els estudiants per a les proves d'accés a conservatoris si volen seguir una carrera professional a la música.

En resum, les escoles de música són ideals per a aquells que cerquen una introducció a la música o desitgen desenvolupar les seves habilitats musicals en un entorn menys formal que un conservatori.

sábado, 18 de mayo de 2024

El papel de la familia en la lucha contra el fascismo.


El papel de los padres en la educación antifascista es fundamental para fomentar valores de tolerancia, diversidad y respeto en las generaciones más jóvenes. Aquí hay algunas formas en que los padres pueden contribuir:

1. Diálogo Abierto:

  • Los padres deben hablar con sus hijos sobre la historia del fascismo y los peligros de la intolerancia.
  • Fomentar un espacio donde los niños se sientan cómodos compartiendo sus pensamientos y preguntas.

2. Modelo de Comportamiento:

  • Los padres deben ser modelos a seguir al mostrar empatía, respeto y apertura hacia diferentes culturas y opiniones.
  • Evitar comentarios o actitudes discriminatorias en el hogar.

3. Lectura y Educación Conjunta:

  • Leer libros y artículos juntos que aborden temas de diversidad, derechos humanos y antifascismo.
  •  Discutir lo que se aprende y cómo aplicarlo en la vida cotidiana.

4. Consumo Responsable de Medios:

  •  Analizar noticias y medios de comunicación críticamente.
  •  Conversar sobre la desinformación y los discursos de odio en línea.

5. Participación en Eventos y Actividades:

  • Asistir a charlas, exposiciones o eventos relacionados con la historia y la lucha contra el    fascismo.
  • Participar en manifestaciones pacíficas y actividades comunitarias.

6. Promover la Empatía y la Solidaridad:

  • Enseñar a los niños a ponerse en el lugar de los demás y a defender a quienes son                          discriminados.
  • Fomentar la solidaridad con las minorías y grupos vulnerables.

7. Construir una Identidad Basada en la Diversidad:

  • Celebrar la diversidad cultural y étnica en el hogar.
  • Leer sobre diferentes culturas y tradiciones.

8. Atender correctamente las necesidades sociales:

  • La vivienda.
  • La educación.
  • La sanidad.
  • Poner vivienda a disposición de la gente.
  • Promover la democracia.
  • Etc.

En última instancia, los padres tienen la responsabilidad de criar a sus hijos como ciudadanos conscientes y comprometidos con la justicia social y la igualdad. La educación antifascista es una parte esencial de este proceso.

viernes, 15 de diciembre de 2023

Cuando hablamos de personas buenas hay que hablar de Máxima Iglesias Vicente.


Máxima, es una persona maravillosa. Con el trabajo de la Plataforma en defensa de la sanidad pública de Polinyà, he tenido la gran suerte de conocerle más afondo sus valores y sensibilidades.

No me equivoco si digo que es de las personas que mejor representa los valores de la lucha por un mundo por el que me comprometí, hace poco menos de 60 años. Un mundo socialista y comunista.

Una mujer muy inteligente. Trabajadora. Se puede contar con ella a todas horas, para la causa social. Generosa y amable para con la gente. Una persona desinteresada. Solidaria. Sufridora con las injusticias nacionales e internacionales, como por ejemplo ahora el genocidio de Israel con palestina. Buena amiga de sus amigas y amigos. Y muy buena compañera de lucha. Le gusta organizarse en todo lo que se relacione con la justicia social. De ahí le viene su buen trabajo con Caritas Polinyà y con la Plataforma. Etc.…

Tiene un concepto de Positividad excepcional. Mira para adelante siempre en positivo y eso le hace ver las cosas de esa manera que a otros nos cuesta mucho más. Para mí es un orgullo trabajar a su lado.

Y, de aquí, que nazca hoy 15 de diciembre, esta maravillosa historia en el día de su cumpleaños:

Máxima Iglesias era una mujer que vivía en Polinyà, un pueblo de la provincia de Barcelona. Desde joven, se había interesado por la política y el activismo social, y había participado en varias organizaciones y movimientos en defensa de la sanidad pública, los derechos humanos, la paz y la justicia. Era una persona muy querida y respetada por sus vecinos y compañeros, que la admiraban por su trabajo, su generosidad y su positividad.

Estando en la Tercera República Española, un día, Máxima recibió una carta del Ministerio de Sanidad, invitándola a formar parte de un comité de expertos que debía elaborar un informe sobre la situación de la sanidad pública en España y proponer medidas para mejorarla. Máxima se sintió muy honrada y emocionada por la oportunidad, y aceptó sin dudarlo. Pensó que era una forma de contribuir a una causa que le apasionaba y que afectaba a millones de personas.

Máxima se trasladó a Madrid, donde se reunió con los otros miembros del comité, que eran médicos, enfermeros, economistas, sociólogos y juristas. Durante varios meses, trabajaron intensamente, analizando datos, visitando hospitales, entrevistando a profesionales y pacientes, y redactando el informe. Máxima aportó su experiencia, su conocimiento y su visión, y defendió con firmeza los principios de la sanidad pública: universalidad, equidad, calidad y eficiencia.

El informe fue entregado al ministro de Sanidad, que lo recibió con interés y agradecimiento. El ministro prometió estudiarlo con detenimiento y tomar las medidas oportunas para mejorar la sanidad pública. Máxima y los demás miembros del comité se sintieron satisfechos y esperanzados, y celebraron el trabajo realizado.

Máxima regresó a Polinyà, donde la esperaban sus amigos, su familia y sus vecinos. Todos la recibieron con alegría y orgullo, y le hicieron un homenaje por su labor. Máxima les agradeció su apoyo y su cariño, y les contó su experiencia en el comité. Les dijo que había sido un reto y una oportunidad, y que esperaba que su trabajo sirviera para mejorar la sanidad pública y la vida de las personas. Les dijo que se sentía feliz y afortunada de haber podido colaborar con una causa tan noble y necesaria. Y les dijo que seguía siendo la misma Máxima de siempre, una vecina de Polinyà, una persona admirable y comprometida con la defensa de la sanidad pública las causas sociales y por un mundo mejor.

Roque Fernández

martes, 23 de mayo de 2023

Ser Polinyà poble referent d'escoles bressol Municipal




Ser Polinyà poble referent d'escoles bressol Municipal no és per obra de l'esperit sant. Es va deure a la voluntat política que en aquells anys, que recordo hi havia a Polinyà un govern d'esquerres. Sí, un govern d'esquerres van decidir construir una escola guapisima on centenars sinó milers de nens i nenes, van iniciar la seva educació i van rebre l'afecte i l'amor de professores fantàstiques. Després es va construir la de Ginesta. Així Polinyà va tancar el pas a les escoles Bresol privades.
Ara els polítics de Polinyà poden estar a l'alçada política i fer el mateix. Construir una residència i centre de dia pública, per als nostres grans. Per això no cal mirar cap a una altra banda, com s'hi acostuma, i marxar decidits cap a l'ampliació de serveis públics a Polinyà. Jo el 28 de maig votaré serveis públics i de qualitat.



El papel de la Asociación de Vecinos Sant Salvador de Polinyà

UN POCO DE HISTÓRIA El papel de la Asociación de Vecinos Sant Salvador A finales de los años 80, la Asociación de Vecinos Sant Salvado...