Polinyà "de todos"

El candidat d'IU a la Presidència del Govern remet una carta als candidats dels principals partits en què exposa aquesta iniciativa El candidat d'Esquerra Unida a la Presidència del Govern, Alberto Garzón, ha remès avui una carta als candidats de les principals forces democràtiques per buscar una sortida dialogada sense exclusions al conflicte català. A CONTINUACIÓ S'INCLOU EL TEXT ÍNTEGRE DE LA CARTA Crida a les forces democràtiques Per un procés constituent alternatiu a Europa Les classes populars dels Estats europeus estem sent víctimes de la crisi econòmica i de la gestió neoliberal dels nostres governs. Els costos econòmics i socials estan sent assumits per la majoria social treballadora i per les persones que es troben excloses dels mecanismes de protecció de l'Estat. Alhora, els partits que representen a les oligarquies econòmiques s'han servit de les seves posicions de govern per saquejar els comptes públics i debilitar els instrume

ALBERTO GARZÓN RESPONDE A 50 PREGUNTAS SOBRE EL TTIP 1. ¿Qué es un tratado de libre comercio? (EL TTIP)   Un tratado de libre comercio es un acuerdo que se firma entre dos o más países y que tiene como objetivo ampliar el mercado de bienes y servicios entre los países firmantes.   Para ello se busca la reducción o eliminación de las barreras arancelarias y no arancelarias que existen en un determinado momento entre espacios económicos.   Es decir, busca la reducción o eliminación de los impuestos a la importación y de la regulación relativa a la comercialización internacional de bienes y servicios.   Cuando el acuerdo se firma entre dos países es conocido como acuerdo bilateral mientras que cuando se firma entre más de dos países se denomina acuerdo multilateral.   En el mundo hay más de 3.000 acuerdos internacionales de inversión, la mayoría de ellos bilaterales.   2. ¿Cuándo se ha empezado a negociar el tratado entre EEUU y la UE?   El 28 de noviembre de 2011 durant

Sentida cerimònia de comiat a Jordi Miralles Familiars, amics, companys de lluita i representants de partits, entitats i moviments socials donen l’últim adéu a l’ex Coordinador General d’EUiA i diputat al Parlament Familiars, amics, representants de partits polítics, entitats i moviments socials, i els seus companys d’EUiA han acomiadat avui Jordi Miralles, qui fou Coordinador General d’Esquerra Unida i Alternativa i diputat al Parlament. En una sentida cerimònia al Tanatori de Les Corts amb l’assistència de prop de 600 persones han donat l’últim adéu a Miralles en una sala que s’ha quedat petita i en la qual han intervingut el Coordinador General d’EUiA, Joan Josep Nuet; el Coordinador Nacional d’ICV, Joan Herrera; així com amics i familiars de Miralles. A l’acte de comiat han assistit membres de partits de tot l’arc parlamentari. A més d’una nodrida representació d’EUiA i d’ICV, hi ha acudit el president del Grup Parlamentari de Catalunya Sí Que es Pot, Lluís Rabell; el Primer

BLOC POLITIKON: Fins sempre, Jordi Miralles i Conte : Dimecres ens va deixar Jordi Miralles i Conte. De la seva biografía pública, de la talla de la seva figura política en parlaran els lli... POLINYA DE "TODOS/AS"

Gairebé dues dècades després de la seva dissolució, el PSUC continua sent invocat amb nostàlgia. En aquesta campanya electoral, el record del PSUC ha estat enaltit per diverses candidatures. Tothom reivindica ara el seu llegat i es pretén hereu de la seva tradició. Des del nostre humil punt de vista, la reivindicació del PSUC és en alguns casos un insult, en altres casos oportunisme i en el millor dels casos, un error benintencionat.  Tal com passa amb tantes coses del passat, el PSUC ha estat idealitzat en la memòria d'un sector important de la societat catalana i aquesta mitificació impedeix sovint una anàlisi crític i constructiu del seu paper en la història del nostre país.   Una breu i necessària història del PSUC El Partit Socialista Unificat de Catalunya fou fundat el 23 de juliol de 1936 a la plaça del Pi de Barcelona, 5 dies després de l'alçament feixista que va iniciar la guerra. Fou resultat de la fusió de la Unió Socialista de Catalunya, del Partit Comu

Crida de Comunistes de Catalunya a la Unitat Popular, en motiu de la commemoració de la Diada Nacional de l'11 de setembre de 2015. Catalunya és una nació. Catalunya és un país europeu, amb una llengua i una cultura singulars, amb una innegable història mil·lenària i un daurat passat industrial, un país dotat de certes estructures pròpies d'un Estat modern, com un parlament, unes institucions de govern, uns tribunals de justícia i uns cossos policials. Des del 1978 fins al 2015, Catalunya ha gaudit de cert marge d'autonomia, per al desenvolupament de polítiques pròpies diferenciades. Un marge que mai ha estat suficient des de la perspectiva majoritària de Catalunya, en el marc d'un Estat Espanyol que arrossega greus mancances democràtiques. En aquests 37 anys d'autonomia, hem estats governats per Convergència 29 anys i només 8 anys per un govern tripartit d'esquerres format pel PSC, ERC i ICV-EUiA. Així mateix, en aquest període, Convergència ha donat s

No hay alternativa "There is no alternative", el eslogan atribuido a Margaret Thatcher en los años 80 del siglo pasado ha sido el mensaje transversal, permanente y repetido una y otra vez a lo largo de los últimos treinta años por el  establishment  occidental, también en España. Aplicando el principio del adagio latino "Gutta lapidem cavat non vi sed saepe cadendo" (La gota horada la piedra no por su fuerza sino por su constancia en la caída), el neoliberalismo ha mantenido, como un junco, ese lema en su actuación política. En cualquier conflicto, crisis o tensión ese pensamiento ha impulsado toda la acción del sistema económico imperante: bajo la inflexibilidad, el mantenimiento de políticas o el desarrollo de otras encaminadas a cercenar derechos y libertades. Es la convicción (su convicción) de que se pone en marcha, en el caso de la derecha política y cultural, por coherencia con un nuevo modelo económico y social; y en el caso de la vencida y resignad