lunes, 21 de mayo de 2018

Municipalisme per a la transformació social Canviar realitats locals des de la implicació ciutadana


Municipalisme per a la transformació social Canviar realitats locals des de la implicació ciutadana. Coordinar i agregar la força municipal per ampliar capacitats. L’àmbit local és especialment propici per al sorgiment de projectes d'empoderament popular. CatComú ha de treballar per consolidar i aprofundir aquest projecte il·lusionant arreu del territori. Ens cal arribar a molta gent, i que molta gent es senti cridada a formar part del projecte, més rica i diversa en els seus plantejaments, amb més capacitat d’anàlisi i de proposta política, amb més suport electoral i amb més capacitat d’esdevenir el referent de l’esquerra al nostre país, eina de transformació social i de treball transversal de persones i col·lectius diversos Avui sabem millor que mai –i els atacs que estan rebent els ajuntaments del canvi i l’autonomia i finançament municipal així ens ho recorden- que la construcció d’un projecte de transformació social com el que defensem des de Catalunya en Comú ha de tenir el seu fonament l’espai local. En polítiques i estratègies municipals que construeixin cohesió social, i al temps promoguin un canvi cultural imprescindible per avançar en la direcció d’un canvi social, econòmic i polític; i fer-ho des de baix, des de la base, des de la ciutadania i les organitzacions i moviments socials de tota mena alineades amb aquest objectiu de formes molt diverses. Tenim l'obligació política i la responsabilitat històrica d’eixamplar la base social del nostre projecte polític, i d’oferir cobertura o suport a les iniciatives ciutadanes que treballen en la mateixa línia. En definitiva hem d’estrènyer els vincles d’una aliança política i ciutadana per a construir un projecte comú de transformació i canvi, sent conscients que les realitats socials i polítiques arreu del territori son múltiples i diverses. Haurem de practicar una geometria variable territorial per aprofundir la nostra estratègia política per a la conformació d'un nou bloc històric de transformació local. Per això hem de treballar per fer d’aquest projecte un espai identificable amb el projecte de CatComú arreu del territori. Per això s’estableixen uns principis orientadors, un marc general però clarificador de la posició de Catalunya en Comú en relació amb les candidatures per a les eleccions municipals de 2019, que es puguin adaptar a un mapa local divers. Guia en 10 punts de com entenem el municipalisme en comú 
1.- Primer, les persones. Candidatures que posin en el centre els drets de les persones i la justícia social. Treball, habitatge, equitat, drets socials, educació, bé comú, en definitiva, la vida, han d’estar al centre de les polítiques municipals. 
2.- Pobles i ciutats per a una economia i ecologia basada en el bé comú. Volem ajuntaments que col·laborin amb la ciutadania per innovar en la democratització de l’economia i les cures i per ocupar-nos del medi ambient. Des dels ajuntaments, amb la cutadania, volem impulsar l’economia social i solidària, la gestió col·lectiva dels béns comuns, un nou model energètic i de mobilitat. 
3.- Una administració pública eficient, honesta, transparent i oberta. Acabem amb els privilegis polítics i el caciquisme des de l’àmbit més proper. Promovem polítiques de transparència i rendiment de comptes per facilitar el control ciutadà, la participació i la col·laboració en una administració oberta a la intel·ligència col·lectiva. 
4.- Sense les dones, no hi ha municipalisme transformador. Volem candidatures plenes de dones i agendes polítiques feminitzades. I volem ajuntaments que pensin en femení, en l’urbanisme, en els pressupostos, en les polítiques socials, en les maneres de funcionar... 
5.- Candidatures àmplies de ciutadania compromesa. Ens ajuntem persones, ciutadania compromesa amb el seu municipi i que comparteix objectius comuns. Venim de diferents partits, col·lectius, associacions i grups, de les places, de casa... i sumem forces per transformar la realitat des de la diversitat i l’apoderament ciutadà, amb la voluntat de representar la majoria. 
6.- Construir consensos per avançar juntes. Afrontem els diversos punts de vista i interessos d’unes candidatures obertes i participatives des de la col·laboració, la deliberació per a l’enteniment i la cerca de les millors solucions que ens puguin aplegar a totes per avançar en els objectius comuns. 
7.- Horitzontals, participatives, obertes i eficients. Volem candidatures amb organització horitzontal, obertes a la ciutadania. Promovem mètodes de treball que facilitin i facin efectiu aquest treball en obert, no jeràrquic i que permeti la concialiació. I evitem la dependència econòmica de les entitats financeres. 
8.- Preguntem a la ciutadania, rendim comptes davant el municipi. Els programes electorals, les llistes de les candidatures, les grans decisions municipals, les hem de decidir amb la ciutadania. Rendim comptes davant la ciutadania de les nostres decisions, la nostra feina i els nostres comptes. 
9.- Ens connectem en xarxa. Promovem la connexió i col·laboració entre les candidatures i els pobles i les ciutats del canvi. Cerquem el suport mutu, la suma de forces, la coordinació des de l’autonomia local per incidir en la política supramunicipal. 
10.- Volem guanyar, per transformar realitats. Volem denunciar privilegis, desigualtats i ruïnes ecològiques, però sobretot, volem guanyar les institucions per posar-les al servei de les persones i del bé comú.

martes, 20 de marzo de 2018

La entrevista de Radio Polinyà defendiendo las pensiones públicas...


Los pensionistas, jubilados y cada vez más gente, estamos demostrando que no somos
tontos. Que se entere Montoro y el gobierno. Que sabemos lo que queremos. Y estamos demostrando que, no somos sumisos de un gobierno, que es enormemente insensible para con unos, para los de abajo, mientras que es extraordinariamente bondadoso y generoso para con sus amiguetes: El propietario del capital, el banquero, el financiero, el especulador, el gran empresario, etc., mientras abandona al
obrero, al hipotecado, al parado, al jubilado, al joven sin porvenir alguno.
Por eso compañeros nos estamos movilizando, nos estamos organizando y no vamos a parar hasta que se dé una respuesta positiva a nuestra demanda. Somos la generación que combatimos al Franquismo, que no tenemos miedo y tenemos todo el tiempo del
mundo para darles la batalla.
Rajoy dice que no hay dinero para revalorizar las pensiones al ritmo del IPC, que costaría 2.300 millones de €. Miente!!! Atención a la poca vergüenza del gobierno; no
hay dinero para garantizar las pensiones pero casualmente sí hay para: 
1) Perdonar 4.000 millones de € a las grandes empresas y fortunas por un retraso
de Montoro en tomar decisiones.
2) Perdonar 5.124 millones € al banco Santander, a CaixaBank y a Bankia en el
impuesto de Sociedades gracias a los créditos fiscales.
3) 
Rescatar a las autopistas con 6.000 millones de € para que los amiguetes que
hicieron un pésimo negocio no pierdan ni un euro.
4) 
Rescatar con 40.000 millones de € a los bancos que se pasaron de listos
prestando durante la burbuja inmobiliaria para que todo les siga yendo bien.
5) 
Permitir la pérdida anual de 48.000 millones de € por corrupción en la
contratación pública.
6) 
Perdonar 4.000 millones de € en bonificaciones a las cotizaciones de los
empresarios a pesar de que la medida no ha servido para crear empleo.
7) 
Perdonar 6.800 millones de € en cotizaciones a las empresas que contratan
empleados con salarios superiores a los 40.000 euros anuales.
8) Comprar por 11.000 millones de € fragatas, tanques y drones
militares.
9) 
Mantener con 8.434 millones de € una institución tan obsoleta y anacrónica como
lo es la Monarquía (y sólo teniendo en cuenta el coste directo en
presupuestos).
En 
definitiva, no hay 2.300 millones para garantizar las pensiones pero sí hay
133.348 millones de € para corrupción, rescatar amiguetes, bonificar a
empresarios, comprar armamento y mantener la monarquía.
Choca ver al gobierno defender con tanto fervor la Constitución española, para unas
cosas, y para otras, como es el caso de las pensiones, se olviden del artículo
50 de la constitución, donde dice así: Los poderes públicos garantizarán, mediante pensiones adecuadas y periódicamente actualizadas, la suficiencia económica a los ciudadanos durante la tercera edad. Asimismo, y con independencia de las obligaciones familiares, promoverán su bienestar mediante un sistema de servicios sociales que atenderán sus problemas específicos de salud, vivienda, cultura y ocio.
Pues bien, sobre las asistencias sociales, podemos asegurar que el
gobierno nos abandona cuando las energéticas y oligopolios, nos cortan el agua,
el gas y la luz en inviernos tan crudos a personas con dificultades para
pagarla.
Cuando pedimos hora para ir al médico de cabecera, cada vez nos la dan para
más largo tiempo, hasta un mes. Que nos quedamos sin pediatra semanas sin poder
atender a nuestros hijos y nietos. Grandes listas de espera en hospitales. Cada
vez menos maestros de escuela y menos médicos. Todo va dirigido en la vía
privatizadora que es adonde nos quieren llevar este gobierno insensible y sin
contemplación alguna.
Sobre el derecho a la vivienda, qué vamos a decir; nos sacan de las
viviendas cuando aparecen los problemas para hacer frente a las hipotecas. Y
cuando no es a nosotros a los pensionistas, es a nuestros hijos y nietas.
Hago mención de estos puntos porque son puntos elementales para la vida
de las personas.

jueves, 8 de marzo de 2018

“el feminismo le está ganando la batalla al patriarcado y al sistema político y social imperante”

8-M Plaça de la Vila de Polinyà

Como se suele decir, “el feminismo le está ganando la batalla al patriarcado y al sistema político y social imperante”
Sólo hay que ver ayer las calles del mundo llenas de mujeres, dando un ejemplo extraordinario y diciendo claramente de que no hay revolución sin las mujeres. Desde Polinyà, pasando por Barcelona, Madrid y toda España, se vio como las mujeres se iban concentrando y manifestándose por los diferentes puntos del territorio, para decir que ahí están ellas, y que para todo hay que contar con ellas. Porque si ellas paran se para el mundo.
Además de un gran rio de gente, Barcelona ayer volvió a dar un ejemplo más de civismo, de lucha y de compromiso, para cambiar y transformar la realidad que no nos gusta.
Fue también un curso de formación. Esta movilización generó grandes dosis de sensibilización y de formación de nuevas generaciones, en la larga carrera transformadora que tenemos por delante. A las jóvenes se les veía contentas y felices por poder expresar allí libremente lo que sienten y piensan, contra el feminicidio y contra el sistema que les explota, más que al hombre, por mucho que ambos sean explotados.
Ahora toca organizarse y seguir esa maravillosa movilización, que nos llevará obligatoriamente a la victoria. Y, digo que nos llevará, porque también los hombres tenemos esa necesidad política y moral de ayudar a la mujer en su lucha por la defensa de sus derechos laborales, sociales y políticos. Porque también son nuestros derechos. 
https://www.facebook.com/pg/comunistesdecatalunya/posts/?ref=notif
Hasta la victoria siempre!!!

jueves, 8 de febrero de 2018

Ara es el moment de donar un pas cap al Polinyà transformador


He decidit escriure sobre Polinyà, perquè no estic content amb el que veig. Sabem que l'Ajuntament de Polinyà, està format en aquest moment, per PSC i ICV-EUiA. En teoria, els dos grups polítics, no és que siguin incompatibles, però sí que són diferents ideològicament; un és transformador (ICV-EUiA) i l'altre (PSC) no ho és. No obstant això hi ha força suficient per formar un govern més transformador que l'actual. Per tant, qui aspiri a un govern transformador, aquest no ho és. És un equip de gestió.
Just perquè sóc afiliat a EUiA, vull dir que aquesta organització no va néixer per ser una força administradora de l'actual sistema capitalista, sinó que vam néixer per transformar el món. Transformar-lo per fer un altre millor. Anar cap a una societat més avançada i controlada per la pròpia societat. No volem ser administradors ni gestors del Neoliberalisme. Per això estan altres partits.
En les últimes dècades, la majoria dels pobles han desenvolupat veritables inversions urbanístiques. També a Polinyà. Es van construir les escoles bressol públiques, els Centres Cívics, els poliesportius, les noves urbanitzacions, els parcs públics, places i carrers nous, escoles, etc., una realitat objectiva que ha millorat la qualitat de vida i benestar de les persones.
No obstant això, en aquest moment l'Ajuntament de Polinyà, salvant la brigada municipal, la resta de serveis són gestionats per empreses privades i oligopolis. A més, algunes incompleixen contractes i deixen sense servei a ciutadans, quan aquests tenen dificultats per pagar la llum o l'aigua.
Òbviament les empreses i oligopolis, tots ells, venedors de serveis i productes, com l'aigua, l'energia, la jardineria, la neteja de vials i edificis públics, servei del PAS, servei de residus, etc., l'únic que busquen és el benefici propi. La resta no els importa un rave. I, tots ells, alhora, causen veritables problemes polítics i socials tant a la ciutadania, com a la institució. I moltes vegades desatenen les seves responsabilitats contractuals, com el cas de l’empresa Ilunión. (L'empresa de neteja de les instal·lacions municipals)
Tenint en compte totes aquestes realitats, des de les opcions d'esquerres, és evident que el que cal fer és canviar aquesta situació. Donar un gir radical perquè sigui l'Ajuntament el que s'encarregui directament de la gestió i de l'administració d'aquests serveis. Així com resoldre la manca de control de les obres i els sobre costos, que s'han donat en moltes de les obres realitzades al nostre poble. Cal aconseguir que Polinyà sigui un poble lliure. Protagonista dels seus propis fets i realitats. A través de processos democràtics i participativa-ment, aportant propostes de futur.
Un gran problema és el de l'habitatge. Necessitem un pla seriós d'habitatge públic. Que doni resposta als ciutadans, perquè en cas contrari, estarem obligant a que els nostres fills i nets marxin a altres llocs a viure, com ja està passant. Som un dels pobles amb el preu de l'habitatge més alt de la zona.
La conclusió a la qual hem d’arribar, és que el poble s'ha transformat urbanísticament, però no en l'essencial. Ara, ha de ser el moment. El moment de prendre les grans decisions. Fer que sigui la societat la que es constitueixi com el veritable actor dels canvis, participant directament en l'estructuració del poble, a través d'un projecte participatiu complert. L'eina política, amb la qual el poble és el veritable promotor dels canvis i no deixar-ho només en mans dels polítics.

sábado, 3 de febrero de 2018

La corrupció és considerada la pitjor xacra de la nostra societat. Però, què és la corrupció?

 Que és la corrupció?



La corrupció és l'acció o l'efecte de corrompre, és a dir, d'alterar (una substància) tornant-la putrescent, insana i, per extensió, desviar (una persona) de la rectitud, del deure, o induir-la a obrar il·legalment.

Popularment, entenem per corrupció tot el que es deriva de l'abús de poder per al benefici propi. Generalment, utilitzem el terme per a referir-nos als abusos d'aquells representants polítics que utilitzen els seus càrrecs institucionals per a lucrar-se personalment o col·lectivament.


2- La corrupció és un delicte?



Des d'un punt de vista legal, a l'Estat Espanyol, segons l'article 10 de la LO 10/1995, de 23 de novembre, del Codi Penal (modificada en "matèria de corrupció" per la LO 1/2015, de 30 de març): "Són delictes les accions i omissions doloses o imprudents penades per la llei". Així, estrictament, no existeix el delicte de corrupchttp://bloc.realitat.cat/2018/01/el-capital-corruptor-7-preguntes-sobre.htmlió, existeixen diferents fets delictius que els mitjans tendeixen a simplificar en una única categoria; prevaricació, infidelitat en la custòdia de documents, violació de secrets, suborn, tràfic d'influències, malversació, abusos en l'exercici de funcions, omissió del deure de perseguir delictes, finançament il·legal dels partits polítics, alteració de preus en concursos i subhastes públiques,...


3- A Espanya, tots els polítics són corruptes?



Espanya és l'Estat més corrupte d'Europa, segons l'opinió de la mateixa ciutadania recollida en multitud d'enquestes. És un dels estats més citats per casos de corrupció a les notícies de les cadenes de televisió del món. És un dels estats més corruptes en els rànquings internacionals.

Segons un estudi del Cercle Català de Negocis de finals de 2014, la corrupció es repartia per partits de manera molt desigual, essent el PP i el PSOE els partits que concentren el nombre més gran de procediments, 226 i 212 respectivament, seguits a distància per CiU amb 25 casos. La imatge que es desprèn de les dades de la corrupció per partits és que aquesta afecta tots els partits de manera proporcional a la representació institucional que ostenten. Això podria portar-nos a concloure erròniament que la corrupció va associada amb el poder i no té res a veure amb els partits polítics o la inclinació ideològica que tinguin.


4- És diferent la corrupció individual de la corrupció organitzada?



No obstant això, una mirada més profunda sobre la qüestió ens permet discernir una diferent responsabilitat dels partits polítics, especialment, quan la corrupció és utilitzada per al seu finançament irregular. És necessari, doncs, distingir la corrupció individual de la corrupció col·lectiva i organitzada.
Els diferents casos de corrupció que han estat revelats en els recents temps han posat al descobert l'existència de veritables trames entre importants sectors empresarials i alguns partits, exactament: PP, PSOE i CIU. Aquests casos van molt més enllà de simples situacions puntuals atribuïbles a la manca d'ètica d'unes persones particulars. Revelen la pervivència de tot un sistema de clientelisme i favors profundament instaurat en les institucions i la societat.


5- Hi ha pobles més corruptes que altres?



Des d'un punt de vista territorial, la corrupció s'estén de manera força desigual. La comunitat autònoma amb més casos de corrupció és Andalusia, però també cal tenir en consideració que és la més extensa, la més poblada i la més perceptora d'ajudes de la Unió Europea. Seguidament, Galícia, el País Valencià, Madrid i Catalunya, acumulen un nombre força semblant de casos de corrupció.

La idea d'un oasi català a Espanya en matèria de corrupció és una il·lusió que el temps s'ha encarregat d'esmicolar. La corrupció a Catalunya semblava anecdòtica quan només teníem sospites del cas Banca Catalana i coneixement dels casos Adigsa o Prenafeta. Més tard, la societat catalana va ser colpida amb l'ombra del 3%. Però no va ser fins al descobriment dels casos Palau, Millet, ITV i Innova que vam començar a adonar-nos de la magnitud de la tragèdia. De la indignació es va passar a l'estupefacció quan el mateix expresident Jordi Pujol va confessar públicament que la seva família també arrossegava alguns afers tèrbols.


6- I que passa amb els corruptors?



Encara que es parla molt de corrupció, es parla massa poc dels grans beneficiats de la corrupció, per damunt dels mateixos corruptes: els corruptors. Els corruptors són els poders econòmics que ofereixen beneficis il·legals als polítics corruptes a canvi d'aconseguir contractes sucosos de l'administració pública o, simplement, allò que eufemísticament anomenen "un ambient favorable per als seus negocis".

Els corruptors són principalment empreses, encara que també particulars i grups de pressió, que treballen activament i de forma coordinada per a aconseguir els seus fins. Els corruptors són coneguts i assenyalats, cada cop que un cas de corrupció és descobert i sotmès al sistema judicial, tanmateix, gairebé sempre aconsegueixen eludir qualsevol tipus de condemna gràcies a la ràpida prescripció dels delictes econòmics, tal com hem pogut comprovar en la recent sentència del Cas Palau, on els dos directius de Ferrovial han estat absolts malgrat haver-se demostrat el seu "acord criminal".

Ben sovint, els corruptors actuen davant de tothom, a plena llum. Fins a cert punt, la tasca dels corruptors està regulada i tolerada en tots els països capitalistes. Sovint prenen la forma de grups de pressió o lobbies d'interessos corporatius, però també habiten en la nostra vida quotidiana en múltiples àmbits en els quals no reparem, en la forma d'intermediaris financers i comercials molt agressius o de vulgars visitadors mèdics de les empreses farmacèutiques.


7- No és corrupte el capitalisme?



Els polítics corruptes van i venen però les empreses corruptores romanen. Combatre la corrupció només és possible perseguint l'origen del seu mal, però això suposa qüestionar l'essència mateixa del sistema capitalista: les empreses privades. Això implica confrontar amb el fonament del capitalisme i qüestionar d'arrel la legitimitat de la propietat privada dels mitjans de producció. La corrupció no és un mal de les societats capitalistes, és el capitalisme el que és corrupte per naturalesa.

Tot un sistema basat en el lucre individual, en la privació de la riquesa a la comunitat, tot un ordre polític construït sobre el narcisisme de l'individualisme, sobre la mesquinesa de la competència i sobre l'avarícia de l'acumulació, no és corrupte? Tot un sistema social fonamentat en l'explotació aliena per al benefici privat, que té de virtuós? Tot un sistema basat en el consumisme inconscient, la fabricació de productes innecessaris i la individuació compulsiva: és aquest el problema de la nostra societat.

jueves, 4 de enero de 2018

col·lapse als serveis d’urgències hospitalèries i als centres d'atenció primària.

Comunicat d'Esquerra Unida i Alternativa Salut en relació a l'actual situació de col·lapse als serveis d’urgències hospitalèries i als centres d'atenció primària.

Durant tot el període de les festes de Nadal i a dia d’avui, les sales d'espera dels serveis d'urgència de la majoria dels hospitals de Catalunya i dels centres de salut són plenes de persones malaltes esperant ser ateses. La manca de personal i d'espai, les insuficients cobertures, les retallades pressupostàries aplicades des de fa anys, són les principals causes de la saturació que visquem aquests dies.


Enfermos en el pasillo del Hospital de Viladecans (Barcelona) / CG
De cap manera podem admetre els arguments dels responsables del Departament de Salut, que reconeixen la “poca efectivitat del Pla d'urgències aplicat per pal·liar l’epidemia a causa de la manca de recursos econòmics i de personal”. Uns arguments que es repeteixen de manera cíclica any rere any i que sembla no tenir en compte la situació de patiment de les persones malaltes.


Les demores per a ser atesos pel metge de capçalera i pediatre s'han incrementat amb l'arribada de la grip, degut a la manca de plantilla i a la insuficient cobertura. S'estan programant visites amb 21 dies o més de demora en molts centres, el que té com a consequèncial l’augment de la freqüentació als serveis d’urgència dels hospitals.

La situació no pot ser més dolenta: passadissos d'urgències saturats amb persones malaltes que s’esperen quatre o més dies per a ser ateses o que esperen tenir llit per ingrés a tots el hospitals de Catalunya: Vall d'Hebron, Hospital de Bellvitge, Hospital Joan XXIII de Tarragona, Hospital de Vendrell, Parc Taulí de Sabadell. L'administració sanitària ha de gestionar i abordar aquesta situació amb mesures efectives, de caire organitzatiu, amb una planificació i un augment dels recursos.

Les retallades aplicades sistemàticament pels diferents governs de CiU i JxS des de novembre de 2011, van suposar la pèrdua de 53 llocs d'atenció continuada i d'urgències, de llits i plantes hospitalàries, de personal, de pressupost, i són la causa de la greu situació actual al sistema públic de salut.

Esquerra Unida i Alternativa exigeix als actuals governants i a totes les forces polítiques que prioritzin i apliquin amb urgència les mesures necessàries per a recuperar l’integralitat, la qualitat, l'universalitat, l'equitat del sistema públic de salut: amb un augment de l’inversió pressupostària, amb la planidicació adequada dels serveis, amb la recuperació de les plantilles i dels drets, amb una aposta decidida per considerar l'atenció primària com a eix central del sistema de salut.

Cal que ens hi posem! …Les persones malaltes i la ciutadania no podem esperar més.

La Catalunya que desitgem, la de totes i tots, ha de ser la que recuperi el sistema de salut 100x100 públic, que garanteixi el dret fonamental de protecció de la salut de les persones.



4 de gener de 2018

El papel de la Asociación de Vecinos Sant Salvador de Polinyà

UN POCO DE HISTÓRIA El papel de la Asociación de Vecinos Sant Salvador A finales de los años 80, la Asociación de Vecinos Sant Salvado...