Polinyà "de todos"

La actitud chulesca y amenazante del PSC para con el resto de fuerzas políticas y con el entorno que no controla, hay que mirarlo con la máxima preocupación dado que daña la convivencia democrática, la vida política y social de Polinyà. Me gustaría comprender los motivos y para comprenderlos, lógicamente hay que ir a la raíz del problema. Razón por la que invito a los ciudadanos de Polinyà a reflexionar sobre ello. Entendiendo que la educación y los comportamientos personales, son determinantes para desarrollar una buena relación de convivencia entre las personas, este pilar básico puede que esté fallando en este momento. Otra circunstancia que tiene mucho que ver es la humildad con la que se ejercen los cargos públicos, la prepotencia y la soberbia son ajenas a la convivencia. Hay cursos de formación que ayudan a los cargos públicos a comportarse delante a la ciudadanía. Pero además de la formación la experiencia es muy importante. Cuando alguien pasa por la oposición y recibe los pal

Nascut a Reus el 6 d’agost de 1964 A participat a molts actes i reunions a Polinyà i es bon amic. Llicenciat en Geografía i Història per la Universitat de Barcelona. Casat i amb un fill viu a Montcada i Reixac (Barcelona) A l’any 1986 ingressa al Partit dels Comunistes de Catalunya i a CCOO on encara milita. Fou Secretari General dels Col.lectius de Joves Comunistes. El 1991 es elegit Regidor del municipi de Montcada i Reixac (Barcelona), càrrec que exerceix fins l’any 2003. Ha estat Primer Tinent d’Alcalde y Portaveu del Govern Municipal, ha portat les responsabilitats d’Urbanisme i Medi Ambient, Gobernació i Hisenda, Recursos Humans i Educació, entre d’altres. Va participar com a Conseller Metropolità del Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) de 1992 a 1999. Participa en la creació d’Esquerra Unida i Alternativa (EUiA), es menbre de la seva Comissió Nacional i Consell Nacional, ha desenvolupat responsabilitats de Política Municipal, Organització i en aquest moment d’Accio Política. F

Se nota que el 9 de Marzo hay que votar. EL PSC vuelve a mostrar el juego sucio. "Lo hacen después de comprobar que la descalificación constante le viene dando réditos electorales. Esta vez cargan contra la oposición utilizando a una parte de los jóvenes de la Xavalla a raíz de la fiesta de fin de año 2007. Han esperado dos Boletines para meditar la supuesta rentabilidad de publicar la nota en el Boletín Municipal. La nota no tiene desperdicio alguno. Muestran un talante chulesco y grotesco, el que ya nos tienen acostumbrados. Y curiosamente lo hacen después de las últimas críticas vertidas hacia ellos desde todos los grupos municipales y de los partidos de la oposición. Con esta decisión el PSC está utilizando políticamente al Grupo juvenil la Xavalla para arremeter contra el grupo municipal ICV-EUiA, sin importarles en absoluto el mal que hacen al propio grupo. Aunque es evidente también que esos jóvenes se dejan llevar al decidir entrar de lleno en la vida política local. No es

El vicepresident d’ICV-EUiA al Parlament de Catalunya, Jordi Miralles, ha preguntat al president de al Generalitat, José Montilla, què en pensa de la incursió en la vida política que està protagonitzant en les darreres setmanes la jerarquia eclesiàstica. Ho ha fet en la sessió de control al govern del ple de la cambra. Us adjuntem la pregunta: "La jerarquia catòlica, de creuada social i moral, massa sovint dóna la nota. Ara ja s’atreveix treure Déu a fer política: “Dios aprueba nuestras actuaciones”, va dir l’arquebisbe Cañizares. Aquests bisbes estan exercint, només, el dret a la lliure expressió? Evidentment, no. Què busca aquest moviment de sotanes, aquí i allà, acompanyat d’importants dirigents polítics, d’allà i d’aquí? Per cert, un dels d’aquí, cap de llista conservador a les generals. Doncs ensenyar les dents a les institucions, per mantenir privilegis, frenar drets i limitar la democràcia. Això no és nou en ells, no ens sorprèn. Però ara agiten vells fantasmes i, des de la

Un 70% dels joves espanyols d’entre 25 i 29 anys depenen econòmicament o residencialment de les seves famílies.Com en tantes altres situacions a l’Estat espanyol, la solidaritat familiar també s’ha d’encarregar de resoldre les dificultats econòmiques del mes de gener. El mercat de treball segueix reservant les taxes d’atur i temporalitat més altes als joves, fet que se suma a l’encariment astronòmic de l’habitatge i a la falta d’alternatives en el mercat de lloguer. És la famosa pinça economicoresidencial que retarda l’emancipació juvenil i que, en el cas de l’Estat espanyol, obliga les famílies a inventar-se estratègies de suport als seus joves. Les dades que normalment ens ensenyen no tenen en compte la dimensió econòmica d’aquesta dependència. Sembla, ales hores, que el problema es redueixi a aconseguir que el fill o filla marxi de casa. Però molts joves que viuen fora de casa poden fer-ho gràcies al suport econòmic de les seves famílies. Fins a un 55% dels joves de 25 a 29 anys a