El malestar que dura ja més de dècada i mitja

Seria difícil trobar algú amb criteri d'esquerres que pugui estar satisfet de la situació de discòrdia que viu l'esquerra de Polinyà. És el que penso després de veure que passen els anys i res no canvia per reposar una situació que no beneficia a ningú.

Cal dir-ho amb tota claredat el canvi està en mans del PSC. A ningú més. És ell qui es va entregar i qui va crear el malestar que dura ja més de dècada i mitja. A diferència de l'altra esquerra, el PSC mai ha col•laborat per normalitzar les relacions, tenint temps per fer-ho. Però no només no està per la feina, sinó que últimament complica encara més les coses amb comportaments inadmissibles contra activitats tan dignes, com la celebració de la República.

Només els ha importat guanyar eleccions. I pactar amb CiU quan no tenien majoria. És evident que els partits polítics tenen total llibertat per pactar amb qui vulguin en l'àmbit local i nacional. Però també han de saber, que tot té un preu i que tard o d'hora es paga el peatge. Es podria aplicar allò de "qui sembra vents recull tempestes".

He decidit publicar aquesta nota perquè tinc necessitat d'expressar el que penso. I el que penso es que Polinyà no és un poble de capes mitjanes. Polinyà és un poble de treballadors que vota esquerres majoritàriament des de l'any 1987.

La conjuntura política és canviable i més aviat que tard l'esquerra transformadora avançarà si segueix per la senda de la unitat, que s'ha emprès.

M'agradaria treballar per afavorir un millor clima on floreixi un horitzó de confraternitat i que ajudi a donar el gir necessari que demana la situació política. Un gir que ajudi a crear entusiasme i amb valentia, afrontar els grans problemes de les famílies de Polinyà, que en aquests moments passen per seriosos problemes. Crear mecanismes que fomentin l'ocupació local i promoure polítiques que mobilitzi als joves en la defensa dels seus drets.

Ens toca dignificar la política local davant l'apoliticisme que galopa perillosament, fruit dels grans errors comesos. I, és urgent, és clar, enfortir la solidaritat, la pluralitat i la multiculturalitat de la societat Polinyense, en nom d'una societat moderna i democràtica. Així com desenvolupar accions que restitueixin els valors tan degradats en els últims temps.

Però per això el PSC ha de canviar el seu anacronisme personal i estendre la mà de la trobada. El dubte és si l'actual direcció és capaç de donar aquest pas. Els socialistes no poden seguir pensant que estan sols representant a l'esquerra. Han d'admetre que més enllà d'ells, hi ha persones notòries que atresoren un gran prestigi i afecte entre la població. I que pertanyen a organitzacions d'esquerres que lluiten per una altra societat més justa i igualitària ... i que no es pot prescindir d'elles, perquè a més d'estar creixent orgànicament, tenen la raó i la força que dóna el fet d'haver actuat correctament tots aquests anys, comptant amb els errors corresponents.

Estic convençut que moltes persones "aplaudirien la reconciliació política i altres possiblement no". Però es donaria un gran pas per seguir avançant. Estic convençut. A més, que seria motiu de noves il•lusions de cara a afrontar la situació que se'ns ve a sobre.