MIRALLES PREGUNTA A MONTILLA

El vicepresident d’ICV-EUiA al Parlament de Catalunya, Jordi Miralles, ha preguntat al president de al Generalitat, José Montilla, què en pensa de la incursió en la vida política que està protagonitzant en les darreres setmanes la jerarquia eclesiàstica. Ho ha fet en la sessió de control al govern del ple de la cambra. Us adjuntem la pregunta:
"La jerarquia catòlica, de creuada social i moral, massa sovint dóna la nota. Ara ja s’atreveix treure Déu a fer política: “Dios aprueba nuestras actuaciones”, va dir l’arquebisbe Cañizares.
Aquests bisbes estan exercint, només, el dret a la lliure expressió? Evidentment, no.
Què busca aquest moviment de sotanes, aquí i allà, acompanyat d’importants dirigents polítics, d’allà i d’aquí? Per cert, un dels d’aquí, cap de llista conservador a les generals.
Doncs ensenyar les dents a les institucions, per mantenir privilegis, frenar drets i limitar la democràcia. Això no és nou en ells, no ens sorprèn.
Però ara agiten vells fantasmes i, des de la política divina, volen ser presents en l’agenda política -quan diàriament perden parròquia- per mantenir privilegis intolerables als quals una societat democràtica, basada en drets i deures, ha de posar fi.
És a dir, volen diners i lleis: per a controlar la vida i el cos de les dones; com ens estimem i com han de ser les nostres famílies; com hem de morir i imposar-nos la seva moral carca; què fer amb els diners de l’estat, a qui votar i què s’ha d’ensenyar a les escoles públiques.
Doncs be, els integristes tenen la llibertat per expressar el que creguin, malgrat posin la cara vermella molts creients. Per cert, els que no ho som, trobem tant a faltar cristians com José María Valverde, Alfons Comín o Agustí de Semir.
Ells la seva llibertat, però la societat i les institucions tenim el dret -i la responsabilitat- d’avançar en la llibertat, la igualtat i els drets de les persones.
Què vol dir això?
1) Separació Església/Estat. Després de 30 anys de Constitució cal posar fi a una herència del franquisme, fent que l’Estat sigui realment aconfessional amb canvis legislatius: reforma de la Llei Orgànica 7/1980 sobre llibertat religiosa; revisió dels acords amb la Santa Seu de 1976 i 1979; treure la religió de les escoles, la legislació i els actes institucionals.
2) Posar fi als privilegis de la jerarquia catòlica. En una societat democràtica l’església no pot ser un paradís fiscal de 5.000 milions d’euros, ha de pagar impostos a l’Estat i els tributs locals als ajuntaments (IBI).
Per a ICV-EUiA, aquestes qüestions seran condicions per a noves majories de govern després del 9 de març.
Per a ICV-EUiA, a més integrisme episcopal, més laïcitat.
El laïcisme no és anar en contra de les religions ni les seves pràctiques. És situar la religiositat on correspon en una societat democràtica: com una opció personal.
És per tot això, Sr. President de la Generalitat, que voldríem conèixer les seves opinions sobre aquest moviment de sotanes.

LA CUESTA DE ENERO, EN FAMÍLIA

Un 70% dels joves espanyols d’entre 25 i 29 anys depenen econòmicament o residencialment de les seves famílies.Com en tantes altres situacions a l’Estat espanyol, la solidaritat familiar també s’ha d’encarregar de resoldre les dificultats econòmiques del mes de gener. El mercat de treball segueix reservant les taxes d’atur i temporalitat més altes als joves, fet que se suma a l’encariment astronòmic de l’habitatge i a la falta d’alternatives en el mercat de lloguer. És la famosa pinça economicoresidencial que retarda l’emancipació juvenil i que, en el cas de l’Estat espanyol, obliga les famílies a inventar-se estratègies de suport als seus joves.
Les dades que normalment ens ensenyen no tenen en compte la dimensió econòmica d’aquesta dependència. Sembla, ales hores, que el problema es redueixi a aconseguir que el fill o filla marxi de casa. Però molts joves que viuen fora de casa poden fer-ho gràcies al suport econòmic de les seves famílies. Fins a un 55% dels joves de 25 a 29 anys afirma que viu parcial o exclusivament dels ingressos de la seva família d’origen. Si considerem que els que viuen a casa els pares també en depenen econòmicament, ja que s’alliberen de les despeses de l’habitatge i sovint de la manutenció, tenim que aquesta dependència econòmica és de més d’un 70% pels joves d’entre 25 i 29 anys.
Només una última dada que fa pensar: més d’un 30% dels joves suecs declaren que viuen principalment d’ingressos per beques i finançament públic a l’estudi i la formació. A l’Estat espanyol, aquest percentatge és del 3%. Una altra vegada, a falta d’Estat, hipoteca familiar.

Felipe García

Dimite el Concejal Felipe García Sánchez:
Portaveu Tinent d'alcalde Urbanisme Recursos Humans Obres i manteniment d'edificis públics.
Su paso por la política me ha dejado un sabor agridulce. Agrio, porque con su consentimiento se ha promovido la división de la izquierda local. Han reforzado a la derecha especulativa que sacamos del poder en el 87. No ha contribuido ha formar un PSC que tendiera a relacionarse con la izquierda, antes que con la derecha. Ha defendido las privatizaciones.
Dulce porque no es mala persona. Los dos provenimos de una barriada obrera de Sabadell. Conocemos perfectamente lo que cada uno hizo en la época Franquista y después en el periodo de democracia. Siempre nos hemos respetado. El único encontronazo fuerte que tuvimos fue en la huelga general del año 1994, cuando se encontraba todo Polinyà parada, incluido los comercios, un piquete de más de doscientas personas bajaba por la calle de la Inespo donde se disponía a entrar a trabajar.
En el Pleno del 30/01/08, además de su dimisión, se aprobó la privatización del servicio de limpieza de las dependencias públicas de la población. Conociendo las estrategias socialistas, todo indica que él personalmente se lleve consigo una privatización más de los servicios públicos. Y visto el carácter privatizador de los que se denominan socialistas, (siempre entendí que socialista era sinónimo de socializar y no de privatizar) cuando veas las barbas del vecino cortar pon las tuyas a remojar. Quizás pretenda o pretendan dejar limpios de responsabilidades a los que quedan. Esto me recuerda la llegada de Aznar al gobierno en el 96 y la respuesta que dio a la pregunta de los periodistas, de si iba a privatizar la SEAT “en todo caso se va a privatizar lo que queda por privatizar, que tan sólo es el 10%”. También estos momentos nos recuerda el trueque de Rumasa, que cuando creíamos que se iba a iniciar un proceso de socialización, el señor Felipe, esta vez el Sr. González, limpió la Rumasa de Ruiz Mateos con erario público y la traslado a los bancos privados. Pero el Felipe de Polinyà no es el Felipe González. A diferencia de González, este sólo es una insignificante pieza del engranaje socialdemócrata.

Personalmente le deseo lo mejor.

NUET ALERTA "VOTAR PSC NO ÉS ASSEGURAR UN VOT D’ESQUERRES

el senador i candidat d’ICV-EUiA creu que ‘el PSOE està fent propostes cap a la dreta per facilitar un futur pacte amb els conservadors’

El senador d’EUiA i número 3 d’ICV-EUiA al Congrés per Barcelona, Joan Josep Nuet, ha alertat avui els votants socialistes que no votin PSC si volen assegurar un vot d’esquerres “perquè podrien trobar-se de la nit al dia amb un govern amb CiU, malgrat els socialistes catalans”. Així ho creu Nuet després de constatar la intencionalitat de Zapatero de pactar amb partits de dretes com CiU i després de veure com els socialistes “fan propostes, ja no de centre, sinó de dretes que li facilitaran un pacte de govern de centre-dreta”.

En aquest sentit, Nuet ha recordat la darrera proposta “estrella” de Zapatero de donar 400 euros a tothom que pagui IRPF, independentment de la seva renda. “Estem davant una carrera boja del PP i el PSOE per veure qui baixa més impostos, deixant-se emportar pel clima de rebaixes”. També ha criticat que aquest tipus de propostes només promoguin “buidar el calaix de l’estat i fer impossibles les polítiques socials, dificultant la convergència social amb Europa”.

En la mateixa línia de retret cap al PSOE, Nuet ha assegurat no entendre que hagi decidit abandonar l’espai de l’esquerra i prefiguri ja en precampanya aliances electorals amb la dreta. També ha advertit els socialistes que la pròxima legislatura, si decideix que el seu aliat estratègic sigui CiU, “no podrà pactar a la carta, com fins ara, amb IU i ICV-EUiA les polítiques socials, mentre pacta les econòmiques amb la dreta. Haurà de triar”.

El senador, per altra banda, ha criticat l’acte d’ahir en favor de la família cristiana a Barcelona per ser “un tipus d’acte no democràtic que intenta imposar a tothom un sol tipus de família, un model de creences i una manera d’estimar”. També ha estat crític amb l’assistència de dirigents polítics com Daniel Sirera o Josep Antoni Duran i Lleida, “al costat de representants de partits d’ultradreta, un fet que no diu gaire al seu favor. Mentre Duran i Lleida i Sirera estaven en aquest acte, els dirigents d’EUiA estàvem al Fòrum Social Català. No tots som iguals”.

Valoració de la Convenció Programàtica d’ICV-EUiA

Nuet, finalment, ha fet una valoració positiva de la Convenció Programàtica de la coalició d’aquest cap de setmana. Una jornada que va servir per aprovar el programa electoral per a les generals que “va significar un molt bon auguri per a la campanya i per al creixement d’ICV-EUiA en nombre de diputats”.

FIDALGO MOSTRA A LLAMAZARES LA ‘CONFIANÇA’ DE CC.OO EN LES PROPOSTES PROGRAMÀTIQUES D’IU I LA SEVA ‘SERIETAT DAVANT LES FRIVOLITATS’ DE PSOE I PP

El secretari general del sindicat assegura que “el discurs de Gaspar és el meu” i destaca la coincidència dels seus plantejaments en matèria econòmica amb els de la formació

El secretari general de CC.OO, José María Fidalgo, ha mostrat la seva “total confiança” en les propostes programàtiques que IU presenta a les pròximes eleccions, i que s’han de ratificar aquest cap de setmana en una jornada on també hi serà representada EUiA. Fidalgo, que s’ha reunit amb el coordinador general d’IU,Gaspar Llamazaresli ha traslladat també el seu suport a l’hora de “fer front amb la seriositat de la formació a les frivolitats del PSOE i PP”, fent referència a les rebaixes fiscals o els xecs socials. Fidalgo ha destacat, de fet, la coincidència de plantejaments del sindicat amb les d’IU especialment pel que fa a la política econòmica i ha assegurat que “el discurs de Gaspar és el meu”.

Llamazares, per la seva banda, ha assegurat que IU i CC.OO comparteixen moltes coincidències sobre l’economia i ha adoptat el compromís amb Fidalgo de seguir col·laborant estretament “cada u des del seu espai propi” per a millorar la qualitat de vida dels treballadors i treballadores.

El candidat a la presidència del govern central ha rebutjat que l’economia es trobi en una situació crítica, però ha alertat que “no és per a l’eufòria. És una situació seriosa que s’ha d’abordar seriosament, i no amb frivolitats com les propostes de rebaixes fiscals o iniciatives com els xecs socials”.

Llamzares considera que aquestes mesures no fan “un favor” ni a la situació econòmica ni als ciutadans, per la qual cosa insisteix a posar en marxa accions encaminades a millorar la qualitat laboral, mesures de cohesió social i territorial i destinades a accelerar el canvi de model econòmic per a buscar un model més sòlid.

A més, ha argumentat que la pressió fiscal a Espanya “no és excessiva” i ha censurat que, no obstant això, “està molt desequilibrada”. L’aposta d’IU, tal i com ha explicat, passa per establir una pressió fiscal progressiva per a que “pagui més qui més tingui”, a més d’introduir algunes mesures impositives destinades a pal·liar el canvi climàtic i millorar el medi ambient.

“Els projectes del PP i del PSOE en matèria econòmica s’assemblen”

Un altres dels aspectes que s’ha abordat en la trobada entre Llamazares i Fidalgo ha estat el de la sostenibilitat de l’economia. El dirigent d’IU manté que “fins ara hem tingut una economia sostinguda però no sostenible”, un problema que la formació proposa solventar “renovant el teixit econòmic i orientant-lo a la vegada “des d’un punt de vista ambiental”.

Per tot això, Llamazares ha reclamat al PSOE i PP que portin a terme una “campanya electoral seriosa” en matèria econòmica i els ha instat a allunyar-se de postures “d’eufòria i de depressió” per a presentar propostes que vagin més enllà de la demagògia i el populisme.

En aquest sentit, Fidalgo ha advertit que els programes electorals del PSOE i el PP “s’assemblen” i ha apostat per mesures programàtiques com les que presenta IU. Fidalgo ha desitjat a IU “tot l’èxit del món” en les eleccions del març i ha afegit que es tracta d’una formació “molt necessària”. “Per fi hem trobat amics que no creuen que els ciutadans són tontos”, ha conclòs.

Historia recent de Polinyà

És una documentació "mai escrita" de la Historia recent de Polinyà, que brinda la possibilitat a que els antics residents refresquin les seves memòries i als nous que la puguin conèixer.

Isaura Navarro le recuerda al PSOE que la jerarquía eclesiástica siempre ha estado en política

La diputada de Izquierda Unida por Valencia ha recordado a los socialistas que “ellos son claros artífices de la consolidación del poder de la Iglesia Católica desde que recuperamos la democracia”
Valencia, 2 de enero de 2008.-
La diputada de IU-ICV Isaura Navarro le ha recordado hoy al PSOE que “aunque ahora se escandalicen por los posicionamientos políticos de la Iglesia Católica si realmente hubieran querido desarrollar la laicidad del estado democrático, hubieran denunciado el Concordato, hubieran apoyado el derecho a la apostasía, hubieran tenido una actitud más decidida en trasladar la religión al ámbito privado, es decir, en las parroquias en el caso de la iglesia católica, al igual que lo hacen los musulmanes con la enseñanza del Corán en las mezquitas, o los hebreos en las sinagogas con el Torá y finalmente hubieran obligado a la iglesia católica a cumplir con la obligación de tributar el IVA, el impuesto de bienes e inmuebles o los impuestos de actos jurídicos documentados que el resto de españoles pagamos normalmente y de los cuales la Iglesia Católica está exenta. Todas estas cuestiones las hemos planteado durante la legislatura desde IU-ICV y el PSOE ha votado siempre en contra”.

Para la diputada Navarro “los socialistas solo han reaccionado cuando la jerarquía eclesiástica ha cuestionado algunas leyes que se han aprobado en esta legislatura cuando ellos son claros artífices de la consolidación del poder de la Iglesia Católica desde que recuperamos la democracia. Por ejemplo hay que tener presente, entre otras cuestiones, como en la actualidad la mayoría de colegios concertados, que pagamos todos, están en manos de la Iglesia Católica ”.

Según Isaura Navarro “el Gobierno socialista, a pesar de las promesas electorales, no ha tenido una actitud decidida de avanzar hacia la laicidad. Ha buscado la paz social en sus relaciones con la jerarquía católica, ha pensado que incrementándoles la aportación económica les tendrían apaciguados, sin darse cuenta de la actitud insaciable de estos señores”.