Nuevo CAP en Polinyà

En primer lugar es necesario recordarle a la ciudadanía que las previsiones sobre las infraestructuras sanitarias en Polinyà, eran la ampliación del actual CAP. La construcción del nuevo CAP, pendiente de construir, se debió a los trabajos realizados de la Plataforma por la defensa de la sanidad pública de Polinyà, formada por las AAVV.
La construcción del nuevo CAP fue aprobada a principios del 2006 y en ese año ya fue anunciado a través de los boletines del Ayuntamiento y del PSC. Estábamos en periodo electoral. En esas elecciones se produjo un cambio de concejal de Salud en el Ayuntamiento.
A los dos años de aquellos anuncios muchas personas se preguntan: ¿para cuando está prevista la construcción?
La pregunta deja al descubierto la escasa información al respecto. Yo mismo, que pertenezco a esa Plataforma, no la puedo dar.

L'Olimpíada Popular de Barcelona

L'Olimpíada Popular de Barcelona havia de ser un esdeveniment esportiu alternatiu als Jocs Olímpics de Berlin de 1936 que finalment no es va dur a terme per l'inici de la guerra civil espanyola. Barcelona es va presentar com a candidata a organitzar els Jocs Olímpics de 1936. Després de l'èxit de l'Exposició Internacional de 1929, es considerava la ciutat ideal per a organitzar uns Jocs. La situació política en 1931, data de la designació, era força convulsa a Espanya i el COI es va decantar per Berlín com a ciutat designada per organitzar l'onzena cita olímpica de l'era moderna. Alemanya era en aquell moment un país democràtic i no va ser fins 1933 que van arribar els nazis al poder i van establir el Tercer Reich.

La preparació dels Jocs de Berlín s’orientava a fer d’ells una apologia del nazisme i dels seus valors racials i militars, cosa totalment en contra de l'esperit olímpic, tant en l'antiguitat clàssica com en l'era moderna. Es van produir protestes a nivell mundial, sobretot per part d'organitzacions jueves i d'esquerres, però finalment el Comitè Olímpic Internacional (COI) va mantenir la celebració dels Jocs a Berlín.

Barcelona va decidir organitzar una celebració alternativa: l'Olimpíada Popular, amb l'objectiu de recuperar el veritable esperit olímpic, la pau i la solidaritat entre les nacions, tot el que s'estava negant en l'organització dels Jocs de Berlín amb la complicitat del COI.

L'Olimpíada Popular de Barcelona tenia una clara voluntat antifeixista, una espècie de contraolimpíada que fes bandera de l'esport aficionat i de denúncia dels Jocs Olímpics a l'Alemanya nazi, i per tant el suport o rebuig a la mateixa tenia una implicació política. Les federacions i els propis esportistes, tant espanyols com estrangers, es van veure sotmesos a diferents pressions polítiques per acudir o no la cita.

Els sectors conservadors i dretans, tant en l'àmbit polític com a l’esportiu, van buscar devaluar l'esdeveniment a base de ridiculitzar-lo, dient que eren uns Jocs "d’estar per casa".

Tanmateix la tasca desplegada pel COOP (Comitè Organitzador de l'Olimpíada Popular) per aconseguir la màxima participació possible va permetre la presència de 23 delegacions, entre els que destacaven Estats Units, França, Suïssa i Anglaterra. També hi va haver representacions dels atletes jueus emigrats, d'Alsàcia, Euskadi, Galícia i Catalunya. El total d'atletes inscrits va ser de 6.000 sent la delegació estrangera més nombrosa la de França amb 1.500 atletes.

L'Olimpíada Popular trencava també amb el model de representació exclusivament estatal, i obria diferents formes de participació respecte a l'adscripció territorial. Es van establir tres categories: nacional, regional i local. D'aquesta manera, les delegacions nacionals podien enviar a cada esport tres representacions i s'entenia que així l'olimpíada no seria només una competició entre estats, sinó que deixava la porta oberta que equips no estatals participessin en les proves, com per exemple Alsàcia i Lorena, o el Marroc sota domini francès i el Marroc espanyol. En aquest sentit, el COOP introduïa sobretot en els esports d'equip, un sistema de delegacions que trencava el monopoli estatal. Finalment, a través de les representacions locals, recuperava la idea ciutadana de l'olimpisme grec, que els participants ho eren representant ciutats.

També es va posar especial èmfasi en la participació de les dones, que per aquesta època fins i tot tenien dificultats per accedir a l'esport en igualtat de condicions.

En total hi havia competicions a 16 esports, com a futbol, tennis, bàsquet, boxa, atletisme, lluita, pilota basca, i fins i tot escacs. Les despeses corrien per compte dels govern francés (600.000 francs), govern espanyol (400.000 pessetes) i Generalitat de Catalunya (100.000 pessetes). França tenia un govern d'esquerres presidit per Léon Blum, i es van bolcar per donar suport a l'Olimpíada Popular.

L'Olimpíada Popular començaria el 19 de juliol de 1936, i duraria una setmana, fins al 26 de juliol.

20.000 visitants van arribar a Barcelona amb motiu de l'Olimpíada Popular, desbordant les previsions i creant problemes d'allotjament. Anava a ser una veritable festa de l'esport i dels valors republicans i olímpics.

El 18 de juliol, un dia abans de la inauguració oficial, es va fer un assaig general a l'Estadi de Montjuïc.

Malauradament, el 19 de juliol de 1936 la guerra va frustrar el projecte que el moviment de l'esport popular català havia concebut. El nou ordre revolucionari i les necessitats pròpies del conflicte bèl·lic van posar fi a Barcelona 1936, just unes hores abans d'iniciar-se.

L'Olimpíada Popular es va veure condemnada a la foscor. Ofegada per la Guerra Civil Espanyola, es va convertir en una insignificant nota a peu de pàgina als diaris. Tanmateix l'organització de l'Olimpíada Popular no va ser en va, ja que molts atletes populars arribats de tot arreu del món que es van veure sorpresos a Barcelona per l'inici de la guerra, no van dubtar d'allistar-se a les milícies. Ells van ser els primers voluntaris estrangers en els exèrcits republicans, i l'embrió de la qual cosa després serien la Brigades Internacionals.

El 24 de juliol es llegia a La Vanguardia: "És tal l'entusiasme que la causa republicana ha despertat en aquests atletes, que molts d'ells s'han allistat a les milícies populars, sortint cap a Saragossa i d'altres punts"

EUiA felicita la victoria de Evo Morales en el referéndum de Bolivia

Antoni Barbarà, Responsable d´Internacional d´EUiA.
Hace pocas horas que se han cerrado los colegios electorales en Bolivia y a pesar de que los resultados oficiales no serán firmes hasta dentro de varios días, ya es un clamor la victoria de Evo Morales y su proyecto constitucionalista, es decir respetuoso y acorde con la Constitución y la legalidad.

Todo apunta a que el porcentaje de apoyo al MAS rozará el 60% del total de votos emitidos, superando ampliamente el soporte con que Evo fue elegido Presidente hace algo más de dos años. El referéndum supone pues un enorme espaldarazo popular a las políticas que viene desarrollando el legítimo Gobierno boliviano.

De forma inmediata Evo Morales ha manifestado su alegría y ha convocado a todas las fuerzas, incluidas las de la oposición a incorporarse en el proceso en marcha de reconstrucción de la nación y, dentro de los parámetros de la legalidad y el respeto democrático.

Otra cosa son los resultados a nivel provincial y en particular respecto de algunos de los gobernadores autocalificados como “rebeldes” o “autonomistas” que han ganado en sus respectivos territorios y pretenden con ello agudizar la división del país. Sus principales adalides siempre han expresado reservas sobre la aceptación del resultado de las urnas, insisten en lecturas de parte, y en cualquier caso habiendo perdido la consulta y tal como encabezaba el gran titular del diario El País vaticinan que “Bolivia se hunde en la división”, Una muy peculiar conclusión de la voluntad popular. Cabe preguntarse por el titular previsto en el caso de perder Evo.

Estos supuestos opositores autonomistas son la expresión de la continuidad histórica anterior al MAS, con privilegios de tierra y familia, de supremacia racial blanca y activos oligarcas antindigenistas, cómplices y lacayos de las multinacionales que expolian Bolivia desde siempre, milicias mercenarias paramilitares sostenidas y dirigidas por el gobierno norteamericano, la CIA y sus aliados. Son las élites excluyentes de insultante riqueza en aquel país y que cuentan con el soporte explícito de la iglesia oficial, de muchos estamentos judiciales, como también de algunas inquietantes tolerancias militares, y de todas la bendiciones de los medios de comunicación ampliamente controlados por empresas como la española Prisa y similares, Al menos curiosa la interpretación de estos medias sobre secesión- independentismo- separatismo según quien, como y donde. También la distinta fuerza de legitimación de las votaciones ajustadas o al menos no aplastantes… recuerdan el referéndum de la OTAN en España ??

El gobierno norteamericano ha situado al frente de su embajada en La Paz a un tal Philip Goldberg, experto y acreditado dinamitero en la ex Yugoslavia y eficaz director de hostilidades y secesiones, que sabe orientar y financiar conflictos en la dirección de la misma guerra civil si llega el caso. Europa, como acostumbra, discursea democracias formales y mira hacia otro lado cuando no tiene argumentos que esgrimir, …mientras sostiene los intereses de las multinacionales y las grandes empresas europeas.

Pero el gobierno del MAS ha recibido un claro mensaje de continuidad en sus políticas de nacionalizaciones, de recuperación económica y de captación recursos públicos, de nuevas relaciones comerciales más justas, de desarrollo social y educativo, de desarrollo justo para la mayoría indígena, de impecable respeto democrático y jurídico, de inversiones en salud y en enseñanza... Un nuevo botón de muestra de hace solo unas horas: acuerdo entre Gobierno y sindicatos para cambiar el sistema de pensiones que pasa de administradores privados ( con empresas como la española BBVA o el Grupo Zurich) a una gestora pública y estatal.

Y además no está solo. Otros países de su entorno le prestan ayuda solidaria y se relacionan en términos de mutuo reconocimiento y respeto a sus soberanías. Y además, a nivel internacional, son muchas las voces de los pueblos y personas que en el mundo aplauden y se suman a la empresa del progreso y la dignidad por Bolivia, su gobierno y su pueblo,

Hoy, desde Cataluña y desde nuestra modesta organización. EUiA, queremos sumarnos a la celebración por la victoria de Evo Morales y su gobierno, y como siempre reafirmar nuestra disposición a la colaboración y al apoyo que esté en nuestras manos para el desarrollo y la justicia social, también en esa nación hermana que es Bolivia y su pueblo.

Pla Territorial Metropolità de Barcelona

A Polinyà i a la resta de pobles del voltant, s’està promovent un procés que en el futur ens portarà a la ciutadania a un canvi prou radical. Es tracta d’una planificació urbanística de gran abast que determinarà el creixement i les infraestructures de Polinyà i dels pobles del seu entorn.
Es per tant un moment clau, per animar a la població a participar en el gran debat sobre el creixement i les diferents infraestructures que ens proposa el PTMB (Pla Territorial Metropolità de Barcelona)
El debat s’està donant per l’elit política i ara ens toca als ciutadans dir la nostra i canviar lo que creiem que s’ha de canviar. ¡¡¡Ens hi juguem molt!!!

ATUREM LA DIRECTIVA DE LA VERGONYA, TANQUEM ELS CENTRES D’INTERNAMENT!

NOTA DE PREMSA UNITÀRIA

ATUREM LA DIRECTIVA DE LA VERGONYA TANQUEM ELS CENTRES D’INTERNAMENT PER A PERSONES ESTRANGERES!

Avui s’ha aprovat per 369 vots a favor, amb els vots dels europarlamentaris del PSOE, 197 vots en contra i 106 abstencions al Parlament Europeu, el text de la Directiva de la Vergonya sobre el retorn de persones immigrades. L’aprovació d’un text d’aquestes característiques agreuja i legitima la vulneració de Drets Humans que implica per sé l’existència de Centres d’Internament per a estrangers (CIES) en una societat democràtica com es diu l’europea.

Els CIES són centres de caràcter no penitenciari on es deté, de manera cautelar o preventiva –en espera de ser expulsats- els estrangers no pertanyents a la UE que es troben en situació administrativa irregular -sense papers- a l’Estat espanyol. El motiu de la detenció i posterior internament no és haver comès un delicte –en aquest cas s’aplica el Codi Penal i internament en una presó- sinó haver comés una falta administrativa. Com per exemple, no haver renovat el DNI o no haver pagat una multa.

La Directiva de la Vergonya és un instrument més, que té com a objectiu reforçar la idea de l’Europa fortalesa i construir una política comuna de persecució i d’expulsió de les persones immigrades en situació irregular, reduint les seves garanties legals i els seus drets.

Una restricció de drets que no només agreuja la seva situació de ciutadans de segona categoria sinó que atempta directament contra la dignitat humana. L’existència dels CIES i l’aprovació de la directiva té unes víctimes concretes: les persones immigrades indocumentades, però ens afecta a tots i totes, independentment de l’origen i situació administrativa, perquè un retrocés en el compliment dels Drets Humans limita en conseqüència la qualitat democràtica de les societats europees.

Després de l’aprovació de la Directiva de la Vergonya constatem un flagrant retrocés dels Drets Humans en una Europa que s’erigeix com a defensora dels drets i les llibertats de les persones. Davant aquest vergonyós pas continuarem amb les mobilitzacions i la denúncia perquè els Estats membres no facin les transposicions pertinents.

Barcelona, 17 de juny de 2008

Signen:

Associacions i sindicats:
Acció Jove - Joves de CCOO de Catalunya; Amical de Mauthausen; Asociación Uruguayo Catalana "Los Botijas" de Rubí; Asociación de Uruguayos en Catalunya; Asociación Socio-cultural Ibn Batuta; Associació d’Estudiants Progressistes; Associació de Casals de Joves de Catalunya; Associació LIMES; Associació Papers i Drets per a tothom; Associació de Treballadors Pakistanesos; ATIMCA; Attac-Catalunya; Casal Argentí a Barcelona; Cáritas Diocesana de Barcelona; CCOO - Catalunya; Col•lectiu Cornellà sense fronteres; Comissió catalana d’ajuda al refugiat; Comunitat Palestina de Catalunya; Consell Nacional de la Joventut de Catalunya; Desobeint fronteres; Fedelatina; Federació Catalana d’Organitzacions No Governamentals pels Drets Humans; GRAMC; La Casa Amarilla; Nuevos Colectivos; Observatori Desc; Observatori del Sistema Penal i dels Drets Humans; Plataforma jove per l'1de maig ACTUA; SOS Racisme - Catalunya

Fundacions:
Fundació Nous Horitzons; Fundació Pere Ardiaca

Partits polítics:
CpC – Ciutadans pel Canvi; Esquerra Republicana de Catalunya (ERC); Esquerra Unida i Alternativa (EUiA); Iniciativa per Catalunya Verds (ICV); Joventut Comunista de Catalunya

MANIFEST
ATUREM LA DIRECTIVA DE LA VERGONYA TANQUEM ELS CENTRES D’INTERNAMENT PER A PERSONES ESTRANGERES!

La Directiva de la Vergonya , sobre el retorn de persones immigrades provoca un greu i lamentable retrocés dels Drets Humans a Europa, alhora que aquesta s’erigeix com a defensora i representant de les llibertats i els drets.

Els centres d’internament (CIES) són una vergonya en un estat democràtic i de dret perquè priven de llibertat a persones que no han comés cap delicte, tan sols han emigrat sense documentació. I també ho són perquè al seu interior es vulneren sistemàticament els drets dels interns sotmesos a un règim arbitrari, molt més dur que el penitenciari, sumant en molts casos a aquesta realitat unes pèssimes condicions de salubritat.

El govern espanyol i la UE no només no es plantegen resoldre aquesta situació contrària als principis democràtics sinó que l’empitjoren amb una directiva que contempla mesures com: l’ampliació a 18 mesos del plaç d’internament en centres que han estat reiteradament denunciats; la disminució de les garanties jurídiques dels interns; la previsió de l’ingrés de menors als centres; la possibilitat que davant la falta de CIES aquestes persones puguin ser ingressades a presons; i la prohibició pels expulsats de tornar a la UE en un període de cinc anys. De fet, el Govern espanyol s’ha posat al capdavant d’aquesta línia al preveure, independentment de l’aprovació de la directiva, augmentar l’internament com a mínim més de 60 dies allargant l’actual període de 40 dies.

Aquesta directiva és un instrument més, que té com a objectiu reforçar la idea de l’Europa fortalesa i construir una política comuna de persecució i d’expulsió de les persones immigrades en situació irregular, reduint les seves garanties legals i els seus drets.

Una restricció de drets que no només agreuja la seva situació de ciutadans de segona categoria sinó que atempta directament contra la dignitat humana. L’existència dels CIES i l’aprovació de la directiva té unes víctimes concretes: les persones immigrades indocumentades, però ens afecta a tots i totes, independentment de l’origen i situació administrativa, perquè un retrocés en el compliment dels Drets Humans limita en conseqüència la qualitat democràtica de les societats europees.

Demanem als partits polítics, administracions i institucions que aturin la directiva, alhora que fem una crida al teixit associatiu i a la ciutadania perquè es posicionin en contra d’aquestes mesures. I és que un cop més en nom del control de la immigració es torna a legitimar la vulneració dels drets humans. Davant d’aquesta trista, injusta i inacceptable realitat, avui tornem a dir:

ATUREM LA DIRECTIVA DE LA VERGONYA,
TANQUEM ELS CENTRES D’INTERNAMENT
CAP PERSONA ÉS IL•LEGAL!
ELS CIUTADANS I CIUTADANES DE CATALUNYA EXIGIM QUE ES RESPECTIN ELS DRETS HUMANS!!

Adhesions:

Associacions i sindicats:
Acció Jove - Joves de CCOO de Catalunya; Amical de Mauthausen; Asociación Uruguayo Catalana "Los Botijas" de Rubí; Asociación de Uruguayos en Catalunya; Asociación Socio-cultural Ibn Batuta; Associació d’Estudiants Progressistes; Associació de Casals de Joves de Catalunya; Associació LIMES; Associació Papers i Drets per a tothom; Associació de Treballadors Pakistanesos; ATIMCA; Attac-Catalunya; Casal Argentino (Barcelonès Nord-Maresme); Cáritas Diocesana de Barcelona; CCOO - Catalunya; Col•lectiu Cornellà sense fronteres; Comissió catalana d’ajuda al refugiat; Comunitat Palestina de Catalunya; Consell Nacional de la Joventut de Catalunya; Desobeint fronteres; Fedelatina; Federació Catalana d’Organitzacions No Governamentals pels Drets Humans; GRAMC; La Casa Amarilla; Nuevos Colectivos; Observatori Desc; Observatori del Sistema Penal i dels Drets Humans; Plataforma jove per l'1de maig ACTUA; SOS Racisme - Catalunya

Fundacions:
Fundació Nous Horitzons; Fundació Pere Ardiaca; Fundació per la Pau; Fundació Ser.Gi

Partits polítics:
CpC – Ciutadans pel Canvi; Esquerra Republicana de Catalunya (ERC); Esquerra Unida i Alternativa (EUiA); Iniciativa per Catalunya Verds (ICV); Joventut Comunista de Catalunya; Joventut Socialista de Catalunya - Federació Barcelona

ALTRES ACCIONS CONTRA LA DIRECTIVA DE LA VERGONYA

17/Juny/08_Concentracions contra la Directiva de la Vergonya a Bilbao, Donosti, Pamplona-Iruña i Vitoria.

31/Maig/08_Desobeint Fronteres organitza un cicle per parlar de la Directiva de la Vergonya i l’enduriment del règim de fronteres i, sobretot, de com hi fem front.

Més informació


ENVIA LA TEVA PROTESTA ALS EUROPARLAMENTARIS/ES ESPANYOLS/ES.

Uneix-te a la nostra protesta i envia-li la teva denúncia a nivell personal als europarlamentaris espanyols demanant-li que votin en contra de la Directiva de la Vergonya el proper 5 de juny al Parlament Europeu.

Són només 2 minuts: descarrega’t el document (carta en català o carta en castellà), signa’l amb el teu nom i DNI i envia-li a tots els europarlamentaris i europarlamentàries espanyols dels diferents partits polítics.


Adreces de tots els europarlamentaris (preparat per copiar i enganxar a destinatari de mail):

ines.ayalasender@europarl.europa.eu; pilar.ayuso@europarl.europa.eu; maria.badiaicutchet-assistant@europarl.europa.eu; enrique.baroncrespo@europarl.europa.eu; enrique.baroncrespo@europarl.europa.eu; josep.borrellfontelles@europarl.europa.eu; david.chico@europarl.europa.eu; ricard.torrell@europarl.europa.eu; carlos.carnerogonzalez@europarl.europa.eu; pilar.delcastillo@europarl.europa.eu; alejandro.cercas@europarl.europa.eu; barbara.duhrkop@europarl.europa.eu; vicentemiguel.garcesramon@europarl.europa.eu; iratxe.garcia-perez@europarl.europa.eu; luis.degrandespascual@europarl.europa.eu; marti.grauisegu@europarl.europa.eu; ignasi.guardans@europarl.europa.eu; david.hammersteinmintz@europarl.europa.eu; miguelangel.martinez@europarl.europa.eu; antonio.masiphidalgo@europarl.europa.eu; manuel.medinaortega@europarl.europa.eu; cristina.gutierrez-cortines@europarl.europa.eu; esther.herranzgarcia@europarl.europa.eu; regional2.pv@pp.es; antonio.lopezisturiz@europarl.europa.eu; florencio.luqueaguilar@europarl.europa.eu; jaime.mayororeja@europarl.europa.eu; emilio.menendezdelvalle@europarl.europa.eu; willy.meyerpleite@europarl.europa.eu; rosa.miguelezramos@europarl.europa.eu; javier.morenosanchez@europarl.europa.eu; robiols@psc.es; josu.ortuondolarrea@europarl.europa.eu; francisca.pleguezuelosaguilar@europarl.europa.eu; teresa.rieramadurell@europarl.europa.eu; raul.romeva@europarl.europa.eu; mariaisabel.salinasgarcia@europarl.europa.eu; antolin.sanchezpresedo@europarl.europa.eu; daniel.varelasuanzes-carpegna@europarl.europa.eu; alejo.vidal-quadras@europarl.europa.eu


Adreces recollides a la pàgina web del Parlament Europeu

NOTICIES I COMUNICATS

Comunicat de la Federación de Asociaciones de SOS Racismo del Estado espanyol "El Parlamento Europeo legitima la vulneración de Derechos Humanos más vergonzosa de los últimos años", 18 de juny 2008.

Comunicat de Jueces por la Democracia i el Grupo de Estudios de Política Criminal, 18 de juny 2008.

Comunicat "ICV lamenta la aprobación de la directiva "regresos"", 18 de juny 2008.

"La Eurocámara aprueba la Directiva de Retorno para inmigrantes clandestinos", noticia de Europa Press, 18 de juny 2008.

Manifest de de les associacions de SOS Racisme del País Basc en contra la Directiva: "Europa, canalla, abre la muralla". Concentracions 17 de juny 2008.

Francia acepta retirar el contrato de integración del paco de inmigracion, El País, 13/06/2008

Eduard Sagarra, professor de Dret Internacional a la Universitat de Barcelona (UB), va demanar ahir "afrontar la immigració com un fenòmen per assumir a la política cotidiana i no com un problema". Declaracions fetes durant la presentació del llibre "Immigració, Estat i dret. Perspectives des del segle XXI" que es va celebrar al CIDOB.

El Consejo General de la Abogacia Española en contra de la Directiva de la Vergüenza. Carretero: "Los inmigrantes no pueden ser considerados delincuentes".

La concentració del 5 de juny contra la Directiva de la Vergonya al telenotícies vespre de TV3 (minut 11)

Migrar no és un delicte. ICV diu no a la Directiva de Retorn!!, ICV, maig 2008

Càritas Europa i altres tres organitzacions cristianes denuncien la Directiva de la Unió Europea sobre el retorn d'immigrants que avui han d'aprovar els Ministres d'Interior, Caritas Diocesana, 05/06/08

Declaración contra la Directiva de Retorno de la UE y de las políticas y leyes que criminalizan a los migrantes, Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans (OSPDH), 29/05/08

Text complet de la Directiva (en castellà)

Argumentari contra la Directiva de la Vergonya

La Web Extranjería e INTERMIGRA es sumen a la Campanya contra la Directiva de la Vergonya

Estudi de la UE sobre els CIES europeus

El toque de la izquierda , Soledad Gallego-Díaz, El País, 9/05/2008

Comunicat Observatori DESC: Contra la Directiva de la vergonya, per la llibertat de circulació i una ciutadania de residència

La cultura de la deportación , Josep Ramoneda, El País, 25/05/2008

Europa se niega a sí misma , Iñigo Lamarca, El Correo Digital, 28/05/2008.

CC.OO. apoya la campaña de Izquierda Unida para la reforma de la actual Ley Electoral

Para el sindicato el actual sistema de reparto de escaños "no respeta en la práctica el principio democrático y constitucional de una persona un voto"

El sindicato CC.OO. Región de Murcia mostró hoy su apoyo a la campaña de Izquierda Unida para la reforma de la actual Ley Electoral al considerar que la iniciativa "es del todo necesaria ya que el actual sistema no garantiza un reparto justo y democrático de la pluralidad política del país".
El coordinador de Izquierda Unida en la Región de Murcia, José Antonio Pujante, presentó a CC.OO. las líneas generales de la campaña que la coalición de izquierda llevará a cabo en todo el país para solicitar el cambio de la actual Ley Electoral, según informaron fuentes de la organización sindical en un comunicado.
El sindicato coincidió "plenamente" con los argumentos de IU para esta campaña ya que el actual sistema de reparto de escaños vigente en España "ni es justo, ni proporcional ni democrático ya que limita muy seriamente el pluralismo político existente, beneficiando a los dos grande partidos de ámbito estatal".
Para CC.OO., el actual sistema de reparto de escaños "no respeta en la práctica el principio democrático y constitucional de una persona un voto", por lo que consideró "urgente y de justicia" el realizar cambios en la Ley Electoral "que garanticen una mayor proporcionalidad en la representación política en el Congreso de los Diputados".

La crisi permanent de l’esquerra

Quan acabarà la crisi de les esquerres? Semblen acomodades a una crisi permanent. El fracàs definitiu dels mal anomenats estats socialistes encara pesa. La seva existència ha estat el gran engany del segle xx.
Milions i milions de treballadors al món van seguir cegament uns sistemes autoritaris i conservadors que van mantenir-se en el poder sobre la base de l’explotació social, la destrucció del medi ambient i la dictadura política. La Xina està sent el perfecte darrer exemple d’aquesta ignomínia en dirigir el mateix partit comunista el retorn cap a un capitalisme encara més ferotge i depredador. Però hi ha un altre fracàs menys evident d’unes altres esquerres: la socialdemocràcia i els seus aliats. Ha estat l’altre engany per mitjà del pacte social, la integració cultural i política dels treballadors en el sistema i valors del capitalisme en el marc del Welfare State (estat del benestar). La indubtable millora en les condicions de treball, en la capacitat adquisitiva, en les expectatives de futur per als fills de les classes treballadores estan en el rerefons de les polítiques col·laboracionistes de la socialdemocràcia. El preu, tanmateix, que s’ha pagat és molt elevat, perquè ha significat l’acceptació i submissió dels treballadors a les regles del sistema econòmic. S’han legitimat unes democràcies liberals que fan compatibles les eleccions polítiques amb l’oligocràcia econòmica. En aquest context, i sota aquest axioma, és impossible canviar res quan s’accedeix al govern mitjançant la victòria electoral. El lideratge polític, ni que tingui voluntat de canvi, és una ficció perquè és presoner de les limitacions que imposa l’intocable sistema econòmic: el capitalisme de les grans corporacions.
La socialdemocràcia, quan governa, no mana, sinó que fa de majordom. Per aquest camí no es va a la transformació del sistema capitalista, ni es construeix cap socialisme. Més aviat es produeix un procés pervers d’integració per dalt dels dirigents socialdemòcrates, que accepten en molts casos ser comprats fàcilment, i també corromputs, pel sector privat, tant quan exerceixen com quan deixen el càrrec públic. És l’economia, estúpid! Quina expressió tan marxista i tan encertada, malmesa quan està en boca de liberals espavilats o de cínics socialdemòcrates.
Les esquerres a l’esquerra de la socialdemocràcia, que opten igualment per participar i implicar-se en l’acció institucional, també han quedat enredades en la seva pròpia xarxa. No solament no han estat influents, sinó que han estat i són els actors subalterns de la farsa democràtica. És més, les dinàmiques divisionistes inacabables que provoca la impossible conciliació entre ser partit institucional i partit de lluita, les estan situant literalment en la marginació política. El finançament públic dels partits polítics, els càrrecs públics llaminers per a la promoció personal, la mateixa presència als media que assegura la participació política dins de les institucions són factors definitius per dedicar-se exclusivament, o quasi, a la política institucional. És clar que, per aquesta via, la incomunicació és creixent entre moviments socials i partits d’esquerra. Fins i tot acaba produint-se una frontera entre qui fa política com a professió i qui fa política per compromís cívic. Fa temps que la convivència entre els que cobren per dedicar-se a la política i els que no cobren, ni aspiren a ser professionals de la política, és entre complicada i impossible. Això no és nou ni a ICV ni a IU, ni a EUiA, ni a qualsevol altra organització d’esquerres.
Què fer? Recuperar el sentit original d’un partit d’esquerres, la seva inserció en la societat civil, la seva implicació dirigent i activadora dels moviments socials, la seva presència crítica a les institucions civils i culturals, la seva voluntat transformadora de l’ordre econòmic i social, canviant la cultura corporativa de les organitzacions sindicals. No es tracta de deixar de banda l’acció institucional, ni d’abstenir-se quan hi ha eleccions, però ni una cosa ni l’altra són les més importants, i menys encara les únicament importants. Un partit d’esquerres que acaba vivint únicament de les eleccions i de la seva acció institucional serà partit, però no serà d’esquerres. La crisi d’Izquierda Unida s’ha de contemplar en aquest marc i paràmetres. Perquè la injustícia del sistema electoral, la intolerable i antidemocràtica actitud del PSOE com a directe beneficiari del robatori de vots que pateix IU, i també ICV-EUiA, no pot amagar el procés d’autodestrucció imparable que caracteritza el moviment comunista des de la crisi carrillista del PCE.
Ha de canviar la cultura política de les esquerres, especialment la dels seus dirigents, atrets pel protagonisme i compensacions personals que té la professió política, fins i tot per als professionals dels partits subalterns. L’activitat institucional, inclosa l’ambició d’accedir al govern local, al govern de la Generalitat, al govern de l’Estat, no ha de ser objectiu per ella mateixa, sinó sotmesa als principis i valors de transformació i canvi social. Això, que sembla tan de sentit comú, és fàcilment oblidat per aquells que gaudeixen d’ocupar i no voler deixar un càrrec públic. Per aquí comença l’engany, l’autoengany.

Miquel Caminal
Professor de teoria política de la Universitat de Barcelona