Discurs de clausura del 1r Congrés, per Joan Josep Nuet

POLINYA DE "TODOS/AS"

Millorar el sistema sanitari: ENFORTIR L’ATENCIÓ PRIMÀRIA

Molts anys després de la seva reforma, l'atenció primària segueix sent la germaneta pobra del sistema sanitari. Mai va assolir el desplegament de competències i la dotació pressupostària que la reforma demanava. La crisi iniciada el 2008, amb les retallades pressupostàries que els governs van aplicar a partir del 2010, han comportat un deteriorament progressiu i una sobrecàrrega insuportable dels seus professionals. Hem vist com del 18% del pressupost de salut dedicat a l'atenció primària l'any 2010, hem passat al 14% l'any 2016.

Els ciutadans han vist com s'han tancat serveis, s’ha obviat la seva participació, s'ha prescindit de milers de professionals i ha augmentat de manera inadmissible l'espera per a ser visitats pels seus professionals de referència. Això ha comportat la massificació i el trencament de la continuïtat i longitudinalitat de l'atenció, característiques que està demostrat de sobres que milloren la salut de les persones. Els professionals dels equips d'atenció primària (metgesses, infermeres, administratives i treballadores socials) fa temps que treballen al límit de les seves possibilitats. Aquesta situació sostinguda ha arribat a afectar la salut, la motivació i la il·lusió professional. A l'atenció primària el temps és la principal tecnologia que utilitzen els professionals, i la seva persona, l'instrument de treball. Sense temps i amb males condicions de treball la qualitat de l'atenció es deteriora, fent patir tant als pacients com als professionals.

Els nostres polítics i gestors s'han atipat de fer declaracions buides sobre la importància de l'atenció primària que s'han contradit sistemàticament amb la progressiva disminució del pressupost i el menysteniment institucional dels professionals i la seva feina. A més, veiem l’estancament d’un model organitzatiu i assistencial que no aposta clarament per una atenció primària forta com a pilar del sistema sanitari. La idea d'un nou pla estratègic no ens dóna cap garantia que es produeixin canvis significatius en la dotació de personal i en la millora dels serveis. Una mostra d'això que diem és el fet que els pressupostos del 2017 per a Salut augmenten de 408 M. d’euros però només 27,6 M. (6,7%) seran destinats a l'atenció primària.

En aquest context els companys del CAP Can Vidalet han encès l'espurna de la queixa i la indignació amb un manifest que han fet arribar al Departament de Salut i a la gerència de l'Institut Català de la Salut. Aquest manifest és l'expressió del malestar de tota l'atenció primària.

Ha arribat el moment de dir prou. Per això ens hem unit les entitats signants per fer quatre demandes concretes:

• 1. Augment del pressupost destinat a l'atenció primària que s'ha de situar com a mínim en un 20% per progressar fins al desitjable 25%. Amb aquests recursos es pot plantejar una dotació suficient de centres d'atenció primària, atenció continuada i urgències en tot el territori i desenvolupar totes les tasques de prevenció, assistència i rehabilitació que són de la seva competència. Algunes d'aquestes tasques que actualment es porten a terme en hospitals o altres serveis han de passar a ser exercides per l'atenció primària, tant a les consultes com als domicilis i a la comunitat.
• 2. Fer de l'atenció primària l’eix del sistema sanitari públic. Cal traspassar poder a l'atenció primària i donar-li el lideratge de qualsevol projecte de guia, consens, protocols i codis d’actuació en situacions específiques. Una mesura inicial és que sigui l'atenció primària qui gestioni les llistes d'espera tant de proves complementàries com de primeres visites de consultes externes. Els professionals d'atenció primària són els que millor coneixen la situació clínica del pacient en el moment de la derivació i les seves necessitats. Cal que els serveis d'atenció primària siguin accessibles i suficients per fer de porta d'entrada al sistema en totes les situacions perquè són els qui tenen una visió global de les persones i dels seus problemes de salut i millor poden orientar sobre el tipus de servei que necessiten en cada moment. Aquestes mesures milloren l'eficiència de tot el sistema i l'adequació de les seves intervencions.
• 3. Recuperació del personal dels Equips d'Atenció Primària (EAPs) perduts des del 2011 fins a arribar a la dotació estable suficient per cobrir el 100% de les seves necessitats habituals (incloent-hi vacances, formació, conciliació personal i familiar, permisos i baixes laborals). Alhora és imprescindible posar fi a la precarietat laboral, que afecta tant a professionals com a pacients perquè impedeix el desenvolupament de trajectòries vitals, disminueix la qualitat clínica, incrementa els errors i priva dels beneficis de la confiança que es construeix entre professional i pacient i de l'atenció longitudinal. S'haurà de fer una revisió de la ràtio de professional (personal sanitari i no sanitari) per habitant en funció de l'edat de la població, morbiditat, indicadors socioeconòmics i dispersió del territori.
  Aquest augment de personal ha de tenir com a resultat les millores que la ciutadania demanda a l'atenció primària: Qualitat en la visita mèdica i infermera amb temps suficient per atendre adequadament i millora de l'accessibilitat al propi metge i infermera per als diferents problemes de salut.
• 4. Dotar d'autonomia de gestió i de lideratges propers els EAPs. Autonomia de gestió vol dir apoderar als EAPs perquè (amb uns objectius i pressupost pactats prèviament) puguin prestar amb més qualitat i proximitat els serveis d’atenció als ciutadans. Aquesta autonomia de gestió es pot aplicar dins d’un sistema de provisió pública de serveis sanitaris, com ja es fa als hospitals de l’Institut Català de la Salut (ICS) que tenen autonomia per a gestionar el pressupost tenen assignat. Els EAP han de negociar i fixar els seus objectius, que han de respondre a criteris clínics i ètics per sobre dels criteris econòmics. Han de retre comptes dels resultats i de la utilització del pressupost assignat i tenir plena autonomia per decidir com organitzen el seu treball. Els directius han de ser reconeguts líders clínics que mantinguin activitat assistencial dins dels seus equips i que siguin triats amb transparència i participació significativa dels professionals de l’EAP. Calen unes direccions que formin part dels equips, siguin properes als professionals, puguin entendre les seves particularitats i puguin donar el suport que necessiten. Per això cal abolir les fórmules de concentració de les direccions de diferents equips. Aquestes mesures contribuiran a una major motivació, implicació i satisfacció dels professionals amb la seva feina.
Sense aquestes demandes satisfetes, no serà possible que la ciutadania rebi l'atenció que necessita i mereix, amb repercussió progressiva en la salut de les persones i la societat i en la sostenibilitat d’un sistema sanitari públic, universal, finançat a través d’impostos i amb la participació de la ciutadania que contemplava la reforma de l’atenció primària. Per això demanem que es produeixin de manera immediata i palpable acords i resolucions en aquesta direcció. Cal que el pla per revertir la pèrdua de professionals dels equips d’atenció primària sigui aprovat pel Parlament abans de l'estiu, per assegurar així un compromís polític compartit. Per tal d'acomplir aquest objectiu amb la màxima celeritat, i fer-lo factible dins el marc econòmic actual, el Departament de Salut aturarà qualsevol dels projectes en marxa que poden detreure pressupost de l'atenció primària. Cal que les mesures que no comporten un augment de despesa siguin posades en marxa de manera immediata. Demanem a la Conselleria que en un termini d'un mes doni resposta a les nostres demandes establint compromisos concrets i terminis d'aplicació.

Barcelona, 26 d'abril de 2017

Signen:

• Associació d’Infermeria Familiar i Comunitària de Catalunya (AIFiCC)
• Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya (TSCAT)
• Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya (CONFAVC)
• Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (FAVB)
• Fòrum Català d’Atenció Primària (FoCAP)
• Rebel·lió Atenció Primària
• Societat Catalana de Medicina de Família i Comunitària (CAMFIC)

Adhereix-te!     |  Si vols veure totes les adhesions fes clic aquí 

Aquí el manifets:Millorar el sistema sanitari: fer forta l’atenció primària.

Aquí el manifets:

Millorar el sistema sanitari: fer forta l’atenció primària.

Molts anys després de la seva reforma, l'atenció primària segueix sent la germaneta pobra del sistema sanitari. Mai va assolir el desplegament de competències i la dotació pressupostària que la reforma demanava. La crisi iniciada el 2008, amb les retallades pressupostàries que els governs van aplicar a partir del 2010, han comportat un deteriorament progressiu  i una sobrecàrrega insuportable dels seus professionals. Hem vist com del 18% del pressupost de salut dedicat a l'atenció primària l'any 2010, hem passat al 14% l'any 2016.

Els ciutadans han vist com s'han tancat serveis, s’ha obviat la seva participació, s'ha prescindit de milers de professionals i ha augmentat de manera inadmissible l'espera per a ser visitats pels seus professionals de referència. Això ha comportat la massificació i el trencament de la continuïtat i longitudinalitat de l'atenció, característiques que està demostrat de sobres que milloren la salut de les persones. Els professionals dels equips d'atenció primària (metgesses, infermeres, administratives i treballadores socials) fa temps que treballen al límit de les seves possibilitats. Aquesta situació sostinguda ha arribat a afectar la salut, la motivació i la il·lusió professional. A l'atenció primària el temps és la principal tecnologia que utilitzen els professionals, i la seva persona, l'instrument de treball. Sense temps i amb males condicions de treball la qualitat de l'atenció es deteriora, fent patir tant als pacients com als professionals.

Els nostres polítics i gestors s'han atipat de fer declaracions buides sobre la importància de l'atenció primària que s'han contradit sistemàticament amb la progressiva disminució del pressupost i el menysteniment institucional dels professionals i la seva feina. A més, veiem l’estancament d’un model organitzatiu i assistencial que no aposta clarament per una atenció primària forta com a pilar del sistema sanitari. La idea d'un nou pla estratègic no ens dóna cap garantia que es produeixin canvis significatius en la dotació de personal i en la millora dels serveis. Una mostra d'això que diem és el fet que els pressupostos del 2017 per a Salut augmenten de 408 M. d’euros però només 27,6 M. (6,7%) seran destinats a l'atenció primària.

En aquest context els companys del CAP Can Vidalet han encès l'espurna de la queixa i la indignació amb un manifest que han fet arribar al Departament de Salut i a la gerència de l'Institut Català de la Salut. Aquest manifest és l'expressió del malestar de tota l'atenció primària.

Ha arribat el moment de dir prou. Per això ens hem unit les entitats signants per  fer quatre demandes concretes:

1.      Augment del pressupost destinat a l'atenció primària que s'ha de situar com a mínim en un 20% per progressar fins al desitjable 25%. Amb aquests recursos es pot plantejar una dotació suficient de centres d'atenció primària, atenció continuada i urgències en tot el territori i desenvolupar totes les tasques de prevenció, assistència i rehabilitació que són de la seva competència. Algunes d'aquestes tasques que actualment es porten a terme en hospitals o altres serveis han de passar a ser exercides per l'atenció primària, tant a les consultes com als domicilis i a la comunitat.

2.      Fer de l'atenció primària l’eix del sistema sanitari. Cal traspassar poder a l'atenció primària i donar-li el lideratge de qualsevol projecte de guia, consens, protocols i codis d’actuació en situacions específiques. Una mesura inicial és que sigui l'atenció primària qui gestioni les llistes d'espera tant de proves complementàries com de primeres visites de consultes externes. Els professionals d'atenció primària són els que millor coneixen la situació clínica del pacient en el moment de la derivació i les seves necessitats. Cal que els serveis d'atenció primària siguin accessibles i suficients per fer de porta d'entrada al sistema en totes les situacions perquè són els qui tenen una visió global de les persones i dels seus problemes de salut i millor poden orientar sobre el tipus de servei que necessiten en cada moment.  Aquestes mesures milloren l'eficiència de tot el sistema i l'adequació de les seves intervencions.

3.      Recuperació  del personal dels Equips d'Atenció Primària (EAPs) perduts des del 2011  fins a arribar a la dotació suficient per cobrir les seves necessitats habituals (incloent-hi vacances, formació, conciliació personal i familiar, permisos i baixes laborals). Alhora és imprescindible posar fi a la precarietat laboral, que afecta tant a professionals com a pacients perquè impedeix el desenvolupament de trajectòries vitals, disminueix la qualitat clínica, incrementa els errors i priva dels beneficis de la confiança que es construeix entre professional i pacient i de l'atenció longitudinal. S'haurà de fer una revisió de la ràtio de professional (personal sanitari i no sanitari) per habitant en funció de l'edat de la població, morbiditat, indicadors socioeconòmics i dispersió del territori.

Aquest augment de personal ha de tenir com a resultat les millores que la ciutadania demanda a l'atenció primària: Qualitat en la visita mèdica i infermera amb temps suficient per atendre adequadament  i millora de l'accessibilitat al propi metge i infermera per als diferents problemes de salut.

4.      Dotar d'autonomia de gestió i de lideratges propers els EAPs. Els EAP han de negociar i fixar els seus objectius, que han de respondre a criteris clínics i ètics per sobre dels criteris econòmics. Han de retre comptes dels resultats i de la utilització del pressupost assignat i tenir plena autonomia per decidir com organitzen el seu treball. Els directius han de ser reconeguts líders clínics que mantinguin activitat assistencial dins dels seus equips i que siguin triats amb transparència i participació significativa dels professionals de l’EAP. Calen unes direccions que formin part dels equips, siguin properes als professionals, puguin entendre les seves particularitats i puguin donar el suport que necessiten. Per això cal abolir les fórmules de concentració de les direccions de diferents equips. Aquestes mesures contribuiran a una major motivació, implicació i satisfacció dels professionals amb la seva feina.

Sense aquestes demandes satisfetes, no serà possible que la ciutadania rebi l'atenció que necessita i mereix, amb repercussió progressiva en la salut de les persones i la societat i en la sostenibilitat d’un sistema sanitari públic, universal, finançat a través d’impostos i amb la participació de la ciutadania que contemplava la reforma de l’atenció primària. Per això demanem que es produeixin de manera immediata i palpable acords i resolucions en aquesta direcció. Cal que el pla per revertir la pèrdua de professionals dels equips d’atenció primària sigui aprovat pel Parlament abans de l'estiu, per assegurar així un compromís polític compartit. Per tal d'acomplir aquest objectiu amb la màxima celeritat, i fer-lo factible dins el marc econòmic actual, el Departament de Salut aturarà qualsevol dels projectes en marxa que poden detreure pressupost de l'atenció primària. Cal que les mesures que no comporten un augment de despesa siguin posades en marxa de manera immediata.  Demanem a la Conselleria que en un termini d'un mes doni resposta a les nostres demandes establint compromisos concrets i terminis d'aplicació.

Barcelona, 26 d'abril de 2017

Signen:

Associació d’Infermeria Familiar i Comunitària de Catalunya (AIFiCC)

Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya (TSCAT)

Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya (CONFAVC)

Fòrum Català d’Atenció Primària (FoCAP)

Rebel·lió Atenció Primària

Societat Catalana de Medicina de Família i Comunitària (CAMFIC)

Marea Blanca de Catalunya

Me siento defraudado por el alcalde de mi pueblo

Me ha defraudado mucho que el alcalde de mi pueblo (PSC) se manifieste encontra de la Moción de censura (http://www.eldiario.es/politica/Unidos-Podemos-reclama-mocion-censura-Mariano-Rajoy_0_637636406.html) Es peraba mucho más de él. El PSC de Polinyà fue siempre Felipista. Ahora no se si es Felipista o qué. Pero la realidad es que se muestra encontra de la moción de censura que plantea Unidos Podemos. Con lo que está callendo; paro, sueldos de miseria, caida de las pensiones, caida de los servicios, corrupción humillante, problemas financiacion municipal, jóvenes que nos abandonan en busca de futuro, etc, etc. no es tiempo de mantener a Rajoy, como están haciendo PP y C's. Hay que echar al PP de las instituciones. Me gustaria saber lo que piensa el resto del equipo de Gobierno.

Las detenciones de Pueblo Nuevo de Sabadell, años 1972-73

Les nostres companyes i veïnes de Polinyà, Mari Carmen Gámez i Roque Fernández, van participar a aquest cicle de l'Associació Sabadell per la República, donant el seu testimoni com a represaliats de la Dictadura Franquista en la caiguda de les Joventuts Comunistes de Poblenou i la seva detenció com a militants el desembre de 1973.

Gràcies, companyes, per la vostra lluita, que mai heu abandonat!!

Memoria historica, las detenciones de Pueblo Nuevo de Sabadell años 1972-73


Raque Muñoz García

No me gusta el ambiente entre los partidos políticos de Polinyà

Noto algo que no me gusta del ambiente político de Polinyà. Es importante reconocer que la izquierda ha sido siempre mayoría desde el año 1987. Sin embargo no siempre la izquierda ha gobernado, salvo del 1987 al 1995 que gobernaron en pacto ICV y PSC. A partir de ese año el PSC gobernó con CiU, aun manteniendo la mayoría entre las dos formaciones políticas de izquierdas. Aquella situación creó un gran malestar entre ambas formaciones que aun perdura.

Muchos pueblos quisieran tener esta situación de mayorías de izquierdas, sin embargo, nosotros que la tenemos no queremos o no sabemos sacarle rendimiento a ese valor y lo que hacemos es no responder a las expectativas de la ciudadanía y dar vidilla a la derecha.

Por qué no hay en Polinyà un gobierno de la izquierdas plural, cuando si es posible? Esa es la pregunta que nos hacemos y la respuesta que esperamos.

Esta situación lleva a que haya un equipo de gobierno en minoría y una oposición, dura con el objetivo de cargar las tintas contra un gobierno débil.

¿Todo esto a qué nos lleva?  

Nos lleva a mal rollo entre los representantes de izquierdas y al enfado general del electorado de todas las izquierdas, por la incapacidad de entendimiento entre las cuatro formaciones de izquierdas: PSC, Podemos, ERC y ICV-EUiA que se olvidan que está en juego el bienestar de la ciudadanía. Y algo tendrá que ver que el 9M huelga general contra la LOMCE y defensa de la educación pública y de calidad, haya pasado desapercibida en Polinyà.

Si queremos mantener y mejorar los servicios públicos; los sanitarios, los educativos y la cultura, deportivos, etc., deberemos trabajar unidos y combatir todas las políticas dañinas y retrogradas que legislan los gobiernos. Favorecer un debate que mejore la financiación, atención a las personas, la participación ciudadana, desarrollar los presupuestos participativos, etc. De la misma manera que deberemos crear debates específicos, para orientar hacia donde nos dirigimos en cada uno de los temas.

Elaborar un código ético local que diga cómo actuamos en cada momento y decidir cuáles son los servicios que vamos a volver a municipalizar.

A todo esto nadie tiene que abandonar sus ideologías políticas. De lo que se trata es de ir hacia una situación lógica, y con sentido común. Si queremos educar tenemos que empezar por nosotros mismos. 

En defensa de la educación pública y de calidad: No a la LEC no a la LOMCE

Este 9 de marzo teníamos la oportunidad no solo de mostrar nuestro rechazo a los recortes en la educación y en la construcción de escuelas, de expresar la oposición a una ley antidemocrática e injusta, como la LOMCE, sino también de defender qué espacio debe ocupar la educación en nuestra sociedad.

En Polinyà a principio de los años 80 un niño muy pequeño iba de la escuela Pere Calders a su casa y al cruzar la carretera por la calle Ramoneda, fue atropellado por un vehículo y herido gravemente, le detectaron una fractura craneoencefálica. Los vecinos y padres de alumnos veníamos reivindicando el semáforo en esa zona del paso de escolares.

En esos años también reivindicábamos escuelas, participábamos en las decisiones que se tomaban en la escuela, luchábamos y apoyábamos las reivindicaciones de los profesores que iban a mejorar la educación de nuestros hijos. Todo en la línea de la defensa de la escuela pública, laica y de calidad.  

A todo esto los profesores no eran tan liberales como hoy. Había profesores y directores que no siempre eran defensores de la educación pública. Pero las madres y padres empujábamos fuerte en esa dirección. De ahí la colocación del semáforo de la carretera de Sentmenat. De la reivindicación a la Generalitat de la ampliación del Pere Calders, etc.

Nada fue gratis. El gobierno de CiU no se hacía cargo de la construcción de guarderías públicas. Pero como estábamos en lucha constante, el gobierno municipal de Polinyà, el Ayuntamiento,  se comprometió a construir la guardería Badabadoc.

Luego, ya con el crecimiento urbanístico, el departamento d’ensenyament se vio obligado a construir lo que es hoy el Roser Capdevila, los barracones de L’escola Polinyà y el IES Polinyà. El ayuntamiento ante tal cantidad de niños se vio obligado también a construir la Ginesta.

A pesar de todo ello, tal como hemos ido creciendo, se ha ido perdiendo implicación de los padres en la defensa de la escuela pública. Podríamos concluir diciendo que hemos ido creciendo en la construcción de escuelas pero a la vez hemos ido dejando de empujar y de atender con fuerza, lo que es la defensa de la educación pública de calidad, hasta el punto de ir perdiendo terreno en favor de la escuela privada o concertada.

Ahora resulta que según la dirección de una escuela de Polinyà, no les compite la convocatoria de huelga general del 9 de marzo, porque el centro se rige por la LEC y no por la LOMCE. Y según parece todos los centros de Polinyà y AMPAS, tienen esa misma percepción, porque ninguno de ellos se ha sumado a la huelga.

Efectivamente tengo que decir que no domino el tema a la perfección, lo que soy y he sido siempre es un defensor de la educación pública y de calidad. Ahora ya los temas concretos los dejo en manos de la juventud y de mis hijas que son las que deben reseguir todas estas cosas.

Pero lo que me estaba diciendo el director de una escuela pública, no me llegaba. Y es que no me puede llegar porque no es verdad, la huelga del pasado día 9 era también en Catalunya. La ley de educación actual, sea la LEC, en Catalunya, sea la LOMCE, tiene muchas cosas en común. Pero él se sentía contento de que la huelga, hubiese tenido un seguimiento minoritario en Catalunya.

Es preocupante que algunos profesionales de la enseñanza tengan esa visión,  porque es evidente que hay motivos para ir a la huelga general en Catalunya; y repetir una y otra vez un NO rotundo a los recortes en Catalunya y un no rotundo a la LOMCE, o LEC.  Polinyà tiene razones para ir a la huelga. Además de los recortes de estas leyes, Polinyà deberá asumir que para deshacerse de los barracones y conseguir que el departamento de ensenyament les construya la escuela  tienen que luchar con ganas y coraje.

Aquí tenéis la frase de una maestra: Quan els Mestres i les famílies ens posem d'acord som un huracà.