domingo, 25 de junio de 2017

¿Es posible que los vecinos de Polinyà se merezcan mucho más de lo que los partidos políticos les están ofreciendo?

Como persona de izquierdas, de toda la vida, siento como obligación dar mi opinión sobre la situación política de Polinyà. Es posible que ésta, pueda levantar algunas ampollas, no es esta mi intención, muy al contrario, siempre he defendido la unidad y es mi único objetivo.

Para empezar, debemos explicar que en la actualidad nos gobierna un equipo de 5 concejales en minoría (PSC, ICV-EUiA) frente a una oposición de 8 concejales (PDCAT 4, Guanyem Polinyà 2, ERC 1 y PP 1) y todos ellos, desarrollando sus tácticas y estrategias, para satisfacer a no sé quién, puede ser que a sus electores, porque no creo que satisfagan a los vecinos o a la ciudadanía en general, si no ayudan a facilitar la gobernabilidad.
No sé si otro comportamiento más sensato es posible. Y no sé si hay que priorizar los intereses de la ciudadanía, que a las estrategias y tácticas, de cada uno de los partidos políticos que se presentan a las elecciones municipales.
Estamos hablando de que en Polinyà hay fuerza más que suficiente para alcanzar un gobierno estable, para mejorar la vida de los Polinyenses, y no se hace.
Quizás hayan fuerzas políticas, que no entienden que las mayorías absolutas, por suerte, se han acabado, que la sociedad es cada vez más diversa y plural, y que hay que ir a acuerdos y pactos para gobernar y no quedarse en retaguardia a esperar si en otras elecciones municipales recolectan mejores resultados. No creo que esta estrategia sea muy tenida en cuenta por la ciudadanía.
Por lo tanto, al hablar de pactos municipales, hay que tener en cuenta de que esta va a ser la nueva forma de llevar a cabo los gobiernos locales. Esta nueva situación nos tiene que llevar a mayor dialogo entre fuerzas políticas para favorecer los procesos y los pactos, eliminando los personalismos y los chiringuitos políticos que lo dificultan.
Para conocer lo que ocurre en Polinyà hagamos un poco de historia.
Franco murió en el 1975.  En el 1979 se celebraron las primeras elecciones municipales democráticas y las ganó la agrupación de independientes de Polinyà (AEIP) liderado por el mismo alcalde que gobernó los últimos años del periodo franquista. También las del 1987. En todas las elecciones municipales competían dos partidos, independientes y el PSUC.
Ese fue el motivo, de que en Polinyà,  el cambio político no se diera hasta en el 1987. En el año 1987 se presentó, por primera vez el PSC, el voto de los independientes se dividió y llevó a un pacto de gobierno de Iniciativa per Catalunya y el PSC. Ese fue un pacto político lógico y coherente, entre dos fuerzas políticas de trayectoria federalistas y una base electoral similar de clase trabajadora.  Dos elecciones después, en las elecciones del 1995, el PSC decide romper el pacto de gobierno con la izquierda y se decide pactar con CiU la derecha catalana. Este pacto siguió  dos legislaturas del 1995 hasta 2007.
Esos pactos con CiU llevaron a una crispación política entre el PSC y EUiA. En el 2007 el PSC alcanzó la mayoría política. Pero en el 2011 el PSC bajó cuantiosamente. Había mayoría de izquierdas pero ERC se negó a pactar con el PSC y la única posibilidad para formar gobierno, era con CiU, por lo que finalmente se da un pacto de castigo a la Sra Pedraza, entre CiU, ICV-EUiA y ERC. Después de todas esas circunstancias, enrarecidas, llegaron las elecciones del 2015 y el PSC consigue ser la lista más votada y había que ir a pactos para gobernar. De un Consistorio de 13 concejales se llega a formar un gobierno en minoría de 5 concejales: PSC y ICV-EUiA. Parece como si ambas formaciones quisieran poner paz entre ellas después de todo lo ocurrido años atrás.
En este momento, un pacto entre PSC y ICV-EUiA en minoría, no tiene ningún sentido. No es que sea contra natura, como otros pactos del pasado, todo lo contrario, está dentro de lo más normal, el problema es si ese pacto tiene sentido, cuando hay fuerza más que suficiente para un gobierno de izquierdas de mayorías.
Nos corresponde por tanto hacer un análisis de todo lo que nos está pasando, para conocer lo que estamos haciendo mal y poder rectificar a tiempo. 
En primer lugar, se puede decir, que lo que se visualiza a primera vista es que las fuerzas de la izquierda transformadora de Polinyà, han dado muestras de no tener demasiada cintura política para resolver esta situación. Siguen sin enterarse de que han creado un escenario que afecta a todas las fuerzas y que desconcierta a la ciudadanía.
Esta situación de desacuerdo nos crea problemas para aprobar los presupuestos del 2017 y aprobarlos mal. Seguramente todas las fuerzas buscarán argumentos para justificar esa situación, pero no tienen excusa. La izquierda de Polinyà no marcha bien y está obligada a crear debate para posicionarse en el difícil contexto que viven la clase obrera y las clases populares. Y que lo más importante es unirse para crear políticas que mejoren sus vidas y no para perjudicarles.
Llegaran las elecciones municipales del 2019 y qué harán las fuerzas políticas y qué dirán entonces las que deberían haber gobernado y no han querido. Deberían preguntarse cuantos municipios le gustaría tener la representación política que tiene la izquierda plural en Polinyà. En Polinyà podríamos tener un equipo de gobierno de ocho concejales de la izquierda frente a  seis de la derecha: la derecha catalanista PDCAT y la derecha españolista del PP.
En concreto podrían gobernar las cuatro fuerzas catalanistas de izquierdas: PSC, Guanyem Polinyà (Podemos), ICV-EUiA y ERC
Este sería el mejor escenario de todos los escenarios, una representación muy plural de la izquierda catalana, experimentado en la localidad de Polinyà.
Que una fuerza políticas se dedique a cargar contra otras fuerzas políticas desde la oposición e intente desgastarlas, evadiendo su responsabilidad política ante los ciudadanos que les han votado, no puede ser muy tenida en cuenta como una fuerza responsable y mucho menos fiable. Los partidos políticos no se crean para crear problemas, se crean para dar soluciones a los problemas.
Alguien debería llamar al orden, donde pudiera producirse un debate político serio y que  se decidieran cosas importantes, entre ellas el acercamiento político entre las fuerzas transformadoras de Polinyà.
En Polinyà se están moviendo las cosas para trabajar el nuevo sujeto político. Este tema podría ser un punto de encuentro donde pudiéramos generar debate público de cara a fomentar la política y que la ciudadanía pueda conocer las propuestas de Catalunya en Comù.
Otro dato que se puede observar es que desde que algunas fuerzas políticas han entrado en el Ayuntamiento  han caído varias organizaciones de interés social como: AVV, PHA, PUSP etc. No hay actividad. Ahora ha emergido una Plataforma en defensa de la sanitat pública de Polinyà, a la que hay que saludar y desearle los mejores aciertos posibles, pero una población sin movimientos sociales es una población muy pobre en debate y  en conciencia política y social que precisamente es lo que falta, siempre, pero en estos momentos más que nunca



miércoles, 14 de junio de 2017

Hablar de Eladio en Polinyà, es hablar de la persona luchadora

Hablar de Eladio en Polinyà, es hablar de la persona luchadora, de la persona comprometida con: la educación pública, con la sanidad pública y por el socialismo.
Hablar de los principios de Eladio, es hablar de la república. Ese era el compañero Eladio. Un revolucionario. El Eladio comunista. La persona inquieta por defender sus ideas allá donde se encontraba y promover sus inquietudes a los compañeros, amigos y familiares.
Conocimos al Eladio creador. Tras la salida de la empresa en la que trabajó bastantes años, entró en el mundo del comercio; primero en el Mercado de Torre Romeu y después en Polinyà, donde también dejó su huella de compromiso, creando la Asociación de Comerciantes de Polinyà. Aquí trabajamos juntos las AAVV y la Asociación de Comerciantes, en la defensa de una tasa de basuras justa para todos.
También conocimos al Eladio que defendió un municipalismo democrático y participativo. De ahí su compromiso con el cambio político en el año 1987.
Eladio, como decía su querido hermano, Juan, militó en la OIC Organización Internacional Comunista, en el periodo clandestino, pasando posteriormente al Partit dels Comunistes de Catalunya, donde hemos militado juntos también. Y se ligó a EUiA donde ha militado hasta el final de su vida, apoyando el nuevo sujeto político Catalán “Un País En Comú”.
Eladio adoraba la revolución Cubana. De ahí que trabajara para crear el Casal de Cuba en Polinyà y que apostara para hermanar a Polinyà con el pueblo Cubano de Torrientes, de la Comarca de Matanzas, llegando a traer a Polinyà a “Ojito” el alcalde Torrientes. Pero no contó con la aprobación del equipo de gobierno de aquel momento.
Y, cómo no…todos conocemos a ese Eladio curioso e investigador. Posiblemente tenga en su haber documentos de Polinyà que no tenga el propio archivo de Polinyà: Fotos, planos y escritos, etc. Hemos estado juntos en cursos de literatura y siempre ha intentado cultivar sus conocimientos.
Y quién no conoce su vena poética. Junto con su amigo Luis (el barbero del pueblo de toda la vida) y Antonio (el carpintero) han hecho cantidad de pinitos poéticos. De ahí el acto a favor de la República que hicimos en el Rincón de Galicia con tantos amigos y amigas que están hoy aquí.
También hemos conocido el Eladio Familiar. Una persona entrañable para toda su familia. De ahí que la gente de Polinyà los conozcamos y nos tengamos ese afecto que nos tenemos. Y  como padre destacar lo orgulloso que estaba de sus hijos, Xavi, Mireia y sus nietos. 
Y para finalizar, tres cosas:
A él le gustaría que siguiéramos su trabajo iniciado y nosotros por nuestra parte lo vamos a seguir:
-        Estamos combatiendo y vamos a seguir combatiendo a los que se han propuesto hacernos la vida difícil y por eso los queremos echar para siempre, a esta gente corrupta que roban y expolian al pueblo, en Catalunya y en España. 
-        Vamos a seguir defendiendo la soberanía de la Cuba socialista.
-        Y vamos a seguir luchando a favor de la tercera República, la que él tanto quería.

Hasta la victoria siempre compañero!!!

viernes, 2 de junio de 2017

Millorar el sistema sanitari: ENFORTIR L’ATENCIÓ PRIMÀRIA


Millorar el sistema sanitari: ENFORTIR L’ATENCIÓ PRIMÀRIA


Molts anys després de la seva reforma, l'atenció primària segueix sent la germaneta pobra del sistema sanitari. Mai va assolir el desplegament de competències i la dotació pressupostària que la reforma demanava. La crisi iniciada el 2008, amb les retallades pressupostàries que els governs van aplicar a partir del 2010, han comportat un deteriorament progressiu i una sobrecàrrega insuportable dels seus professionals. Hem vist com del 18% del pressupost de salut dedicat a l'atenció primària l'any 2010, hem passat al 14% l'any 2016.
Els ciutadans han vist com s'han tancat serveis, s’ha obviat la seva participació, s'ha prescindit de milers de professionals i ha augmentat de manera inadmissible l'espera per a ser visitats pels seus professionals de referència. Això ha comportat la massificació i el trencament de la continuïtat i longitudinalitat de l'atenció, característiques que està demostrat de sobres que milloren la salut de les persones. Els professionals dels equips d'atenció primària (metgesses, infermeres, administratives i treballadores socials) fa temps que treballen al límit de les seves possibilitats. Aquesta situació sostinguda ha arribat a afectar la salut, la motivació i la il·lusió professional. A l'atenció primària el temps és la principal tecnologia que utilitzen els professionals, i la seva persona, l'instrument de treball. Sense temps i amb males condicions de treball la qualitat de l'atenció es deteriora, fent patir tant als pacients com als professionals.
Els nostres polítics i gestors s'han atipat de fer declaracions buides sobre la importància de l'atenció primària que s'han contradit sistemàticament amb la progressiva disminució del pressupost i el menysteniment institucional dels professionals i la seva feina. A més, veiem l’estancament d’un model organitzatiu i assistencial que no aposta clarament per una atenció primària forta com a pilar del sistema sanitari. La idea d'un nou pla estratègic no ens dóna cap garantia que es produeixin canvis significatius en la dotació de personal i en la millora dels serveis. Una mostra d'això que diem és el fet que els pressupostos del 2017 per a Salut augmenten de 408 M. d’euros però només 27,6 M. (6,7%) seran destinats a l'atenció primària.
En aquest context els companys del CAP Can Vidalet han encès l'espurna de la queixa i la indignació amb un manifest que han fet arribar al Departament de Salut i a la gerència de l'Institut Català de la Salut. Aquest manifest és l'expressió del malestar de tota l'atenció primària.
Ha arribat el moment de dir prou. Per això ens hem unit les entitats signants per fer quatre demandes concretes:
  • 1. Augment del pressupost destinat a l'atenció primària que s'ha de situar com a mínim en un 20% per progressar fins al desitjable 25%. Amb aquests recursos es pot plantejar una dotació suficient de centres d'atenció primària, atenció continuada i urgències en tot el territori i desenvolupar totes les tasques de prevenció, assistència i rehabilitació que són de la seva competència. Algunes d'aquestes tasques que actualment es porten a terme en hospitals o altres serveis han de passar a ser exercides per l'atenció primària, tant a les consultes com als domicilis i a la comunitat.
  • 2. Fer de l'atenció primària l’eix del sistema sanitari públic. Cal traspassar poder a l'atenció primària i donar-li el lideratge de qualsevol projecte de guia, consens, protocols i codis d’actuació en situacions específiques. Una mesura inicial és que sigui l'atenció primària qui gestioni les llistes d'espera tant de proves complementàries com de primeres visites de consultes externes. Els professionals d'atenció primària són els que millor coneixen la situació clínica del pacient en el moment de la derivació i les seves necessitats. Cal que els serveis d'atenció primària siguin accessibles i suficients per fer de porta d'entrada al sistema en totes les situacions perquè són els qui tenen una visió global de les persones i dels seus problemes de salut i millor poden orientar sobre el tipus de servei que necessiten en cada moment. Aquestes mesures milloren l'eficiència de tot el sistema i l'adequació de les seves intervencions.
  • 3. Recuperació del personal dels Equips d'Atenció Primària (EAPs) perduts des del 2011 fins a arribar a la dotació estable suficient per cobrir el 100% de les seves necessitats habituals (incloent-hi vacances, formació, conciliació personal i familiar, permisos i baixes laborals). Alhora és imprescindible posar fi a la precarietat laboral, que afecta tant a professionals com a pacients perquè impedeix el desenvolupament de trajectòries vitals, disminueix la qualitat clínica, incrementa els errors i priva dels beneficis de la confiança que es construeix entre professional i pacient i de l'atenció longitudinal. S'haurà de fer una revisió de la ràtio de professional (personal sanitari i no sanitari) per habitant en funció de l'edat de la població, morbiditat, indicadors socioeconòmics i dispersió del territori.
    Aquest augment de personal ha de tenir com a resultat les millores que la ciutadania demanda a l'atenció primària: Qualitat en la visita mèdica i infermera amb temps suficient per atendre adequadament i millora de l'accessibilitat al propi metge i infermera per als diferents problemes de salut.
  • 4. Dotar d'autonomia de gestió i de lideratges propers els EAPs. Autonomia de gestió vol dir apoderar als EAPs perquè (amb uns objectius i pressupost pactats prèviament) puguin prestar amb més qualitat i proximitat els serveis d’atenció als ciutadans. Aquesta autonomia de gestió es pot aplicar dins d’un sistema de provisió pública de serveis sanitaris, com ja es fa als hospitals de l’Institut Català de la Salut (ICS) que tenen autonomia per a gestionar el pressupost tenen assignat. Els EAP han de negociar i fixar els seus objectius, que han de respondre a criteris clínics i ètics per sobre dels criteris econòmics. Han de retre comptes dels resultats i de la utilització del pressupost assignat i tenir plena autonomia per decidir com organitzen el seu treball. Els directius han de ser reconeguts líders clínics que mantinguin activitat assistencial dins dels seus equips i que siguin triats amb transparència i participació significativa dels professionals de l’EAP. Calen unes direccions que formin part dels equips, siguin properes als professionals, puguin entendre les seves particularitats i puguin donar el suport que necessiten. Per això cal abolir les fórmules de concentració de les direccions de diferents equips. Aquestes mesures contribuiran a una major motivació, implicació i satisfacció dels professionals amb la seva feina.
  • Sense aquestes demandes satisfetes, no serà possible que la ciutadania rebi l'atenció que necessita i mereix, amb repercussió progressiva en la salut de les persones i la societat i en la sostenibilitat d’un sistema sanitari públic, universal, finançat a través d’impostos i amb la participació de la ciutadania que contemplava la reforma de l’atenció primària. Per això demanem que es produeixin de manera immediata i palpable acords i resolucions en aquesta direcció. Cal que el pla per revertir la pèrdua de professionals dels equips d’atenció primària sigui aprovat pel Parlament abans de l'estiu, per assegurar així un compromís polític compartit. Per tal d'acomplir aquest objectiu amb la màxima celeritat, i fer-lo factible dins el marc econòmic actual, el Departament de Salut aturarà qualsevol dels projectes en marxa que poden detreure pressupost de l'atenció primària. Cal que les mesures que no comporten un augment de despesa siguin posades en marxa de manera immediata. Demanem a la Conselleria que en un termini d'un mes doni resposta a les nostres demandes establint compromisos concrets i terminis d'aplicació.

Barcelona, 26 d'abril de 2017
Signen:
  • Associació d’Infermeria Familiar i Comunitària de Catalunya (AIFiCC)
  • Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya (TSCAT)
  • Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya (CONFAVC)
  • Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (FAVB)
  • Fòrum Català d’Atenció Primària (FoCAP)
  • Rebel·lió Atenció Primària
  • Societat Catalana de Medicina de Família i Comunitària (CAMFIC)


Adhereix-te!     |  Si vols veure totes les adhesions fes clic aquí 






No hay texto alternativo automático disponible.

lunes, 15 de mayo de 2017

Aquí el manifets:Millorar el sistema sanitari: fer forta l’atenció primària.

Aquí el manifets:



Millorar el sistema sanitari: fer forta l’atenció primària.

La imagen puede contener: 8 personas, personas sentadas e interior
Molts anys després de la seva reforma, l'atenció primària segueix sent la germaneta pobra del sistema sanitari. Mai va assolir el desplegament de competències i la dotació pressupostària que la reforma demanava. La crisi iniciada el 2008, amb les retallades pressupostàries que els governs van aplicar a partir del 2010, han comportat un deteriorament progressiu  i una sobrecàrrega insuportable dels seus professionals. Hem vist com del 18% del pressupost de salut dedicat a l'atenció primària l'any 2010, hem passat al 14% l'any 2016.

Els ciutadans han vist com s'han tancat serveis, s’ha obviat la seva participació, s'ha prescindit de milers de professionals i ha augmentat de manera inadmissible l'espera per a ser visitats pels seus professionals de referència. Això ha comportat la massificació i el trencament de la continuïtat i longitudinalitat de l'atenció, característiques que està demostrat de sobres que milloren la salut de les persones. Els professionals dels equips d'atenció primària (metgesses, infermeres, administratives i treballadores socials) fa temps que treballen al límit de les seves possibilitats. Aquesta situació sostinguda ha arribat a afectar la salut, la motivació i la il·lusió professional. A l'atenció primària el temps és la principal tecnologia que utilitzen els professionals, i la seva persona, l'instrument de treball. Sense temps i amb males condicions de treball la qualitat de l'atenció es deteriora, fent patir tant als pacients com als professionals.

Els nostres polítics i gestors s'han atipat de fer declaracions buides sobre la importància de l'atenció primària que s'han contradit sistemàticament amb la progressiva disminució del pressupost i el menysteniment institucional dels professionals i la seva feina. A més, veiem l’estancament d’un model organitzatiu i assistencial que no aposta clarament per una atenció primària forta com a pilar del sistema sanitari. La idea d'un nou pla estratègic no ens dóna cap garantia que es produeixin canvis significatius en la dotació de personal i en la millora dels serveis. Una mostra d'això que diem és el fet que els pressupostos del 2017 per a Salut augmenten de 408 M. d’euros però només 27,6 M. (6,7%) seran destinats a l'atenció primària.

En aquest context els companys del CAP Can Vidalet han encès l'espurna de la queixa i la indignació amb un manifest que han fet arribar al Departament de Salut i a la gerència de l'Institut Català de la Salut. Aquest manifest és l'expressió del malestar de tota l'atenció primària.

Ha arribat el moment de dir prou. Per això ens hem unit les entitats signants per  fer quatre demandes concretes:

1.      Augment del pressupost destinat a l'atenció primària que s'ha de situar com a mínim en un 20% per progressar fins al desitjable 25%. Amb aquests recursos es pot plantejar una dotació suficient de centres d'atenció primària, atenció continuada i urgències en tot el territori i desenvolupar totes les tasques de prevenció, assistència i rehabilitació que són de la seva competència. Algunes d'aquestes tasques que actualment es porten a terme en hospitals o altres serveis han de passar a ser exercides per l'atenció primària, tant a les consultes com als domicilis i a la comunitat.

2.      Fer de l'atenció primària l’eix del sistema sanitari. Cal traspassar poder a l'atenció primària i donar-li el lideratge de qualsevol projecte de guia, consens, protocols i codis d’actuació en situacions específiques. Una mesura inicial és que sigui l'atenció primària qui gestioni les llistes d'espera tant de proves complementàries com de primeres visites de consultes externes. Els professionals d'atenció primària són els que millor coneixen la situació clínica del pacient en el moment de la derivació i les seves necessitats. Cal que els serveis d'atenció primària siguin accessibles i suficients per fer de porta d'entrada al sistema en totes les situacions perquè són els qui tenen una visió global de les persones i dels seus problemes de salut i millor poden orientar sobre el tipus de servei que necessiten en cada moment.  Aquestes mesures milloren l'eficiència de tot el sistema i l'adequació de les seves intervencions.

3.      Recuperació  del personal dels Equips d'Atenció Primària (EAPs) perduts des del 2011  fins a arribar a la dotació suficient per cobrir les seves necessitats habituals (incloent-hi vacances, formació, conciliació personal i familiar, permisos i baixes laborals). Alhora és imprescindible posar fi a la precarietat laboral, que afecta tant a professionals com a pacients perquè impedeix el desenvolupament de trajectòries vitals, disminueix la qualitat clínica, incrementa els errors i priva dels beneficis de la confiança que es construeix entre professional i pacient i de l'atenció longitudinal. S'haurà de fer una revisió de la ràtio de professional (personal sanitari i no sanitari) per habitant en funció de l'edat de la població, morbiditat, indicadors socioeconòmics i dispersió del territori.

Aquest augment de personal ha de tenir com a resultat les millores que la ciutadania demanda a l'atenció primària: Qualitat en la visita mèdica i infermera amb temps suficient per atendre adequadament  i millora de l'accessibilitat al propi metge i infermera per als diferents problemes de salut.

4.      Dotar d'autonomia de gestió i de lideratges propers els EAPs. Els EAP han de negociar i fixar els seus objectius, que han de respondre a criteris clínics i ètics per sobre dels criteris econòmics. Han de retre comptes dels resultats i de la utilització del pressupost assignat i tenir plena autonomia per decidir com organitzen el seu treball. Els directius han de ser reconeguts líders clínics que mantinguin activitat assistencial dins dels seus equips i que siguin triats amb transparència i participació significativa dels professionals de l’EAP. Calen unes direccions que formin part dels equips, siguin properes als professionals, puguin entendre les seves particularitats i puguin donar el suport que necessiten. Per això cal abolir les fórmules de concentració de les direccions de diferents equips. Aquestes mesures contribuiran a una major motivació, implicació i satisfacció dels professionals amb la seva feina.

Sense aquestes demandes satisfetes, no serà possible que la ciutadania rebi l'atenció que necessita i mereix, amb repercussió progressiva en la salut de les persones i la societat i en la sostenibilitat d’un sistema sanitari públic, universal, finançat a través d’impostos i amb la participació de la ciutadania que contemplava la reforma de l’atenció primària. Per això demanem que es produeixin de manera immediata i palpable acords i resolucions en aquesta direcció. Cal que el pla per revertir la pèrdua de professionals dels equips d’atenció primària sigui aprovat pel Parlament abans de l'estiu, per assegurar així un compromís polític compartit. Per tal d'acomplir aquest objectiu amb la màxima celeritat, i fer-lo factible dins el marc econòmic actual, el Departament de Salut aturarà qualsevol dels projectes en marxa que poden detreure pressupost de l'atenció primària. Cal que les mesures que no comporten un augment de despesa siguin posades en marxa de manera immediata.  Demanem a la Conselleria que en un termini d'un mes doni resposta a les nostres demandes establint compromisos concrets i terminis d'aplicació.


Barcelona, 26 d'abril de 2017

Signen:
Associació d’Infermeria Familiar i Comunitària de Catalunya (AIFiCC)

Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya (TSCAT)

Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya (CONFAVC)

Fòrum Català d’Atenció Primària (FoCAP)

Rebel·lió Atenció Primària

Societat Catalana de Medicina de Família i Comunitària (CAMFIC)


Marea Blanca de Catalunya

miércoles, 3 de mayo de 2017

Me siento defraudado por el alcalde de mi pueblo

La imagen puede contener: una persona, gafas y textoMe ha defraudado mucho que el alcalde de mi pueblo (PSC) se manifieste encontra de la Moción de censura (http://www.eldiario.es/politica/Unidos-Podemos-reclama-mocion-censura-Mariano-Rajoy_0_637636406.html) Es peraba mucho más de él. El PSC de Polinyà fue siempre Felipista. Ahora no se si es Felipista o qué. Pero la realidad es que se muestra encontra de la moción de censura que plantea Unidos Podemos. Con lo que está callendo; paro, sueldos de miseria, caida de las pensiones, caida de los servicios, corrupción humillante, problemas financiacion municipal, jóvenes que nos abandonan en busca de futuro, etc, etc. no es tiempo de mantener a Rajoy, como están haciendo PP y C's. Hay que echar al PP de las instituciones. Me gustaria saber lo que piensa el resto del equipo de Gobierno.

Las detenciones de Pueblo Nuevo de Sabadell, años 1972-73

Les nostres companyes i veïnes de Polinyà, Mari Carmen Gámez i Roque Fernández, van participar a aquest cicle de l'Associació Sabadell per la República, donant el seu testimoni com a represaliats de la Dictadura Franquista en la caiguda de les Joventuts Comunistes de Poblenou i la seva detenció com a militants el desembre de 1973.
Gràcies, companyes, per la vostra lluita, que mai heu abandonat!!

Memoria historica, las detenciones de Pueblo Nuevo de Sabadell años 1972-73


Raque Muñoz García

El papel de la Asociación de Vecinos Sant Salvador de Polinyà

UN POCO DE HISTÓRIA El papel de la Asociación de Vecinos Sant Salvador A finales de los años 80, la Asociación de Vecinos Sant Salvado...