Entradas

Sentida cerimònia de comiat a Jordi Miralles

Imagen
Sentida cerimònia de comiat a Jordi Miralles Familiars, amics, companys de lluita i representants de partits, entitats i moviments socials donen l’últim adéu a l’ex Coordinador General d’EUiA i diputat al Parlament Familiars, amics, representants de partits polítics, entitats i moviments socials, i els seus companys d’EUiA han acomiadat avui Jordi Miralles, qui fou Coordinador General d’Esquerra Unida i Alternativa i diputat al Parlament. En una sentida cerimònia al Tanatori de Les Corts amb l’assistència de prop de 600 persones han donat l’últim adéu a Miralles en una sala que s’ha quedat petita i en la qual han intervingut el Coordinador General d’EUiA, Joan Josep Nuet; el Coordinador Nacional d’ICV, Joan Herrera; així com amics i familiars de Miralles. A l’acte de comiat han assistit membres de partits de tot l’arc parlamentari. A més d’una nodrida representació d’EUiA i d’ICV, hi ha acudit el president del Grup Parlamentari de Catalunya Sí Que es Pot, Lluís Rabell; el Primer

BLOC POLITIKON: Fins sempre, Jordi Miralles i Conte

BLOC POLITIKON: Fins sempre, Jordi Miralles i Conte : Dimecres ens va deixar Jordi Miralles i Conte. De la seva biografía pública, de la talla de la seva figura política en parlaran els lli... POLINYA DE "TODOS/AS"

El mite del PSUC

Imagen
Gairebé dues dècades després de la seva dissolució, el PSUC continua sent invocat amb nostàlgia. En aquesta campanya electoral, el record del PSUC ha estat enaltit per diverses candidatures. Tothom reivindica ara el seu llegat i es pretén hereu de la seva tradició. Des del nostre humil punt de vista, la reivindicació del PSUC és en alguns casos un insult, en altres casos oportunisme i en el millor dels casos, un error benintencionat.  Tal com passa amb tantes coses del passat, el PSUC ha estat idealitzat en la memòria d'un sector important de la societat catalana i aquesta mitificació impedeix sovint una anàlisi crític i constructiu del seu paper en la història del nostre país.   Una breu i necessària història del PSUC El Partit Socialista Unificat de Catalunya fou fundat el 23 de juliol de 1936 a la plaça del Pi de Barcelona, 5 dies després de l'alçament feixista que va iniciar la guerra. Fou resultat de la fusió de la Unió Socialista de Catalunya, del Partit Comu

Per la #RepúblicaCatalana i la #CatalunyaSocial

Imagen
Crida de Comunistes de Catalunya a la Unitat Popular, en motiu de la commemoració de la Diada Nacional de l'11 de setembre de 2015. Catalunya és una nació. Catalunya és un país europeu, amb una llengua i una cultura singulars, amb una innegable història mil·lenària i un daurat passat industrial, un país dotat de certes estructures pròpies d'un Estat modern, com un parlament, unes institucions de govern, uns tribunals de justícia i uns cossos policials. Des del 1978 fins al 2015, Catalunya ha gaudit de cert marge d'autonomia, per al desenvolupament de polítiques pròpies diferenciades. Un marge que mai ha estat suficient des de la perspectiva majoritària de Catalunya, en el marc d'un Estat Espanyol que arrossega greus mancances democràtiques. En aquests 37 anys d'autonomia, hem estats governats per Convergència 29 anys i només 8 anys per un govern tripartit d'esquerres format pel PSC, ERC i ICV-EUiA. Així mateix, en aquest període, Convergència ha donat s

No hay alternativa

Imagen
No hay alternativa "There is no alternative", el eslogan atribuido a Margaret Thatcher en los años 80 del siglo pasado ha sido el mensaje transversal, permanente y repetido una y otra vez a lo largo de los últimos treinta años por el  establishment  occidental, también en España. Aplicando el principio del adagio latino "Gutta lapidem cavat non vi sed saepe cadendo" (La gota horada la piedra no por su fuerza sino por su constancia en la caída), el neoliberalismo ha mantenido, como un junco, ese lema en su actuación política. En cualquier conflicto, crisis o tensión ese pensamiento ha impulsado toda la acción del sistema económico imperante: bajo la inflexibilidad, el mantenimiento de políticas o el desarrollo de otras encaminadas a cercenar derechos y libertades. Es la convicción (su convicción) de que se pone en marcha, en el caso de la derecha política y cultural, por coherencia con un nuevo modelo económico y social; y en el caso de la vencida y resignad

Es catalán todo aquel y aquella que vive y trabaja en Catalunya

Imagen
Tenía 7 años cuando mis padres me trajeron a Catalunya. Los de aquí, los catalanes, me llamaban Nano. Aquello no me gustaba. Desde entonces trabajé toda la vida laboral y más (desde los 10 años de edad). He criado a mis hijas, y mis hijas, están criando a sus hijos; todos ellos son catalanes. He ido siempre a las manifestaciones del 11 de septiembre para reivindicar cosas importantes para Catalunya. Pero el próximo 11 de septiembre no voy a ir, porque ir a la manifestación del 11S de 2015, es ir a decir sí a la independencia. Considero que se hace un flaco favor al histórico 11S.  Muchos como yo, han hecho mucho por Catalunya. Hemos luchado a favor del derecho a decidir y a favor de los derechos sociales de todos los trabajadores de Catalunya. Lo que no han hecho muchos catalanes que ahora se deshacen a gritos diciendo que son independentistas.   Lo que quiero es que se respeten a todos, y que nadie se salga de madre. Y, sobre todo, que no se vuelva a llamar Nano a nadie. Y

La Unidad Popular es el único camino

Imagen
En  los últimos meses, miles de personas corrientes han dedicado innumerables esfuerzos a constituir las llamadas candidaturas de unidad popular en muchas ciudades del país. Protagonistas, ritmos, códigos políticos y hasta nombres y logotipos han variado de un lugar a otro. Los resultados, naturalmente, han sido igualmente dispares. En la mayoría de las plazas electorales, por lo general municipios pequeños y medianos, ni siquiera se llegó a intentar porque no había con quién unirse. En muchos otros espacios los intentos acabaron empantanados en rocosas negociaciones entre distintos partidos, corrientes, facciones e intereses, derivando casi siempre en varias candidaturas enfrentadas entre sí. Y en pocos sitios, muy pocos, se concluyó con candidaturas que aglutinaban a la totalidad de los sujetos políticos contestatarios del territorio en cuestión. En definitiva, los procesos no han sido nada fáciles y han estado cruzados por ingentes obstáculos de distinta naturaleza (jurídi

Celebrem la victòria de la Unitat Popular a les municipals, ara és el moment de guanyar Catalunya

Comunicat de Comunistes de Catalunya de valoració dels resultats de les eleccions municipals de 2015 català  -  castellano  -  english Els resultats de les eleccions municipals d’avui marquen un punt d’inflexió en l’evolució política del nostre país. El triomf significatiu de les forces d’Unitat Popular a les principals ciutats obre un nou horitzó de possibilitats per a la Classe Treballadora i el conjunt de classes populars que conformem la immensa majoria de la ciutadania. Per a aquest nou període els i les comunistes tenim una estratègia clara a desenvolupar des d’aquest mateix moment: la Unitat Popular.  Comunistes de Catalunya ens considerem partícips del procés unitari que ha fet possible l’avenç de les candidatures populars. Fruit d’un llarg i fèrtil debat, hem apostat per la Unitat Popular en tots aquells municipis on ha estat possible, sense abandonar en cap moment el nostre compromís amb Esquerra Unida i Alternativa i la coalició amb Iniciativa per Catalunya-Verds,

Polinyà siempre se distinguió por saber aunar a la izquierda en el sí de EUiA

Polinyà siempre se distinguió por saber aunar a la izquierda en el sí de EUiA . Es el motivo de que exista sólo la coalición ICV-EUiA. Y todos debemos felicitarnos porque ello sea así. Siempre es más importante estar juntos que separados. Por eso mismo las candidaturas en Polinyà se nutrieron siempre de hombres y mujeres plurales, provenientes de varias culturas de la izquierda. Pero desde las elecciones de 2007 tenemos una experiencia negativa que se repite este año. Es un trabajado dirigido desde fuera de Polinyà alentando a la desunión y disgregación política y social de la izquierda. Se debe decir que hoy, cuando es tiempo de izquierdas en Catalunya y en general, cabalgue ese caballo desbocado con sombríos objetivos. Que más adelante veremos. Primero fue en las municipales del 2007 ayudando a crear y organizar Entesa per Polinyà para dañar a la candidatura coalición electoral ICV-EUiA y ahora Guanyem Polinyà . Pero no nos equivoquemos, ese no es el “caballo cu

PROGRAMA ELECTORAL ESQUERRA UNIDA I ALTERNATIVA RODA DE BARA

Imagen
16 de abril de 2015 a la(s) 12:33 1 - DEMOCRACIA PARTICIPATIVA No queremos gobernar por delegación, sino con participación. A mayor participación, mayor democracia. Los ciudadanos y ciudadanas deben de ser el centro de la política y la economía y es necesaria su participación en las decisiones de los Gobiernos, en la planificación y  ejecución de las políticas públicas y en la gestión de los servicios públicos. Para ello se llevarán a cabo consultas o referéndums vinculantes en todas las cuestiones que tengan un impacto sustancial en el presupuesto municipal. Los presupuestos han de ser participativos, públicos, claros y transparentes. Daremos voz en  plenos municipales extraordinarios a l@s representantes de las entidades,  a l@s vecin@s, a los partidos políticos sin representación. Todos los plenos serán abiertos y convocados públicamente con sus correspondientes puntos a tratar. A los partidos políticos sin representación, entidades  y l@s ciudadan@s se le